Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

cap resum d'edició
Altres membres fundadors van ser [[Karl Moser]] (primer president), [[Victor Bourgeois]], [[Pierre Chareau]], [[Josef Frank]], [[Gabriel Guevrekian]], [[Max Ernst Haefeli]], [[Hugo Häring]], [[Arnold Höchel]], [[Huib Hoste]], [[Pierre Jeanneret]] (cosí de Le Corbusier), [[André Lurçat]], [[Ernst May]], [[Fernando García Mercadal]], [[Hannes Meyer]], [[Werner Max Moser]], [[Carlo Enrico Rava]], [[Gerrit Rietveld]], [[Alberto Sartoris]], [[Hans Schmidt]], [[Mart Stam]], [[Rudolf Steiger]], [[Henri-Robert Von der Mühll]], i [[Juan Zavala de la Puente|Juan Zavala]].
 
[[El Lissitzky]], [[Nikolai Kolli]] i [[Moissei Guínzburg]] van ser els delegats soviètics, ja que per a la conferència de la Sarraz no van poder aconseguir [[visat]]s. Altres membres notables que van entrar després van ser [[Alvar Aalto]] i [[Hendrik Petrus Berlage]]. El [[1931]], [[Harwell Hamilton Harris]] va ser triat secretari americà del CIAM. <ref>{{Ref-web|url=http://architectuul.com/architect/harwell-hamilton-harris|títol=Harwell Hamilton Harris|consulta=2018-08-17}}</ref>
 
== CIRPAC ==
 
==== Organització i jerarquia ====
L’estructura de poder i l’organització interna dels CIAM, comentant que  l’hegemonia d’aquest grup i la manera en la qual aquests congressos van ser organitzats, és crucial. Segons ella, eren organitzats per un comitè que estava composat per membres de les diferents delegacions de tots els països participants. En aquest comitè, anomenat CIRPAC, era responsable de la organització de les trobades, determinant els locals i les dates dels events, a més dels temes tractats, així ocm la manera en la qual els temes serien tractats. [1]
 
El CIRPAC no només tenia potestat sobre aquests anteriors punts, sinó que també deliberava sobre l’ ingrés de nous membres al CIAM. Aquests, per tal de poder participar en les trobades, s’havien de dirigir a la delegació del seu respectiu país, que podria acceptar-lo o no, segons la seva carrera. Aquests mètodes de selecció, demostre el caràcter centralitzador d’aquest comitè.
[[París]], [[França]]. Sobre l'habitatge i la reconstrucció
 
El sisè CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l’”arquitectura i urbanística de servir les necessitats de la gent”[1] i el necessari renovament del CIAM mateix implicava la redefinició de l’ofici d’arquitecte i del seu ensenyament, així com involucrar les joves generacions. <ref>{{Ref-llibre|títol=Ricerca, didattica e prassi urbanistica nelle città del Mediterraneo : scritti in onore di Giuseppe Dato|url=http://worldcat.org/oclc/795008026|editorial=Gangemi|data=2011|isbn=978-88-492-2220-3|cognom=Martinico, Francesco. Dato, Giuseppe. Badawi, Hassan.}}</ref>
 
Ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allí. Richard Neutra (Los Ángeles) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però.
 
==== Les ciutats de Perú i Brasil ====
Amèrica llatina, evangelització del CIAM, en l’arquitectura moderna i en el planejament. Parlant del  “El sector central”, plan piloto de Lima 1947-1949, director Luis Dorich. Per ells, les unitats vïnals, els centres cívis i les 4 funcions són les bases del pla de Lima, sorgides de les idees del CIAM de postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers. <ref>{{Ref-publicació|article=Third World Modernism|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203840993|data=2010-11-02|doi=10.4324/9780203840993|nom=Duanfang|cognom=Lu|publicació=USFQ Press|pàgines=}}</ref>
 
Haussmannization de les capitals influencien els planols del CIAM. París, Le corbusier, per utilitzar un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic. I estableix una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref>
* [[Racionalisme arquitectònic]]
* [[Estil Internacional (arquitectura)]]
*[[GATEPAC]]
*[[GATCPAC]]
 
{{Autoritat}}
83

modificacions