Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

cap resum d'edició
Altres membres fundadors van ser [[Karl Moser]] (primer president), [[Victor Bourgeois]], [[Pierre Chareau]], [[Josef Frank]], [[Gabriel Guevrekian]], [[Max Ernst Haefeli]], [[Hugo Häring]], [[Arnold Höchel]], [[Huib Hoste]], [[Pierre Jeanneret]] (cosí de Le Corbusier), [[André Lurçat]], [[Ernst May]], [[Fernando García Mercadal]], [[Hannes Meyer]], [[Werner Max Moser]], [[Carlo Enrico Rava]], [[Gerrit Rietveld]], [[Alberto Sartoris]], [[Hans Schmidt]], [[Mart Stam]], [[Rudolf Steiger]], [[Henri-Robert Von der Mühll]], i [[Juan Zavala de la Puente|Juan Zavala]].
 
[[El Lissitzky]], [[Nikolai Kolli]] i [[Moissei Guínzburg]] van ser els delegats soviètics, ja que per a la conferència de la Sarraz no van poder aconseguir [[visat]]s. Altres membres notables que van entrar després van ser [[Alvar Aalto]] i [[Hendrik Petrus Berlage]]. El [[1931]], [[Harwell Hamilton Harris]] va ser triat secretari americà del CIAM. <ref>{{Ref-web|url=http://architectuul.com/architect/harwell-hamilton-harris|títol=Harwell Hamilton Harris|consulta=2018-08-17}}</ref>
 
== CIRPAC ==
 
==== Organització i jerarquia ====
L’estructura de poder i l’organització interna dels CIAM, comentant que  l’hegemonia d’aquest grup i la manera en la qual aquests congressos van ser organitzats, és crucial. Segons ella, eren organitzats per un comitè que estava composat per membres de les diferents delegacions de tots els països participants. En aquest comitè, anomenat CIRPAC, era responsable de la organització de les trobades, determinant els locals i les dates dels events, a més dels temes tractats, així ocm la manera en la qual els temes serien tractats. [1]
 
El CIRPAC no només tenia potestat sobre aquests anteriors punts, sinó que també deliberava sobre l’ ingrés de nous membres al CIAM. Aquests, per tal de poder participar en les trobades, s’havien de dirigir a la delegació del seu respectiu país, que podria acceptar-lo o no, segons la seva carrera. Aquests mètodes de selecció, demostre el caràcter centralitzador d’aquest comitè.
 
Ernst May, arquitecte oficial de Frankfurt, en els primers congressos; a més de Le Corbusier i altres membres, desenvolupen una aproximació que es converitira en la base de gran part del futur urbanisme a escala metropolitana. Idea que les ciutats industrials han de ser dissenyades tenint en compte millorar les condicions d’habitalitat de la majoria de la població, a més d’incrementar l’eficiència econòmica a través de la millora dels sistemes de transports i protegir l’ambient natural per la recreació massiva.D’aquest primer congrés, l’any 28, sorgeix un gran optimisme, amb dues maneres d’entendre la relació de l’arquitectura amb altres facetes de la vida. La primera, de Le Corbusier, arquitecte líder, que sempre havia considerat l’impuls públic o estatal en l’arquitectura, i que opinava que l’arquitecte no tenia perquè tenir un compromís al respecte. I d’altra banda, la de Berlague, que era la cara més visible, i que conformava un pensament més conscient, possiblement degut al seu paper d’arquitecte municipal. Ell entenia que l’arquitectura havia d’implicar concessions, debats i ajustaments, a més d’haver d’estar consensuada a l’hora de decidir projectes.
 
<br />
 
==== '''CIAM II ('''1929) ====
 
Sigfried Giedion, nou Secretari General del CIAM, 5 conferències presentades en le CIAM ii, iniciant amb una de May sobre el concepte d’Existenzeminimum, seguida d’una de Walter Gropius, Victor Burgeois (belga, familiaritzat amb els desenvolupaments a la Unió Soviètica); el radical Hans Schmidt i Le Corbusier “Las bases sociologicas de la vivienda mínima” <ref>{{Ref-llibre|títol=Gropius : the man who built the Bauhaus|url=http://worldcat.org/oclc/1112413870|isbn=978-0-674-73785-3|cognom=MacCarthy, Fiona, author}}</ref> llegida per Giedion. S’argumenta que la entrada de la dona en el món laboral exigia “llars centralitzades” on cada individu tingués accés a l’unitat mínima de vivenda dins d’una gran estructura comunal en la que funcionessin menjadors, llars d’infants i equipaments recreacionals. eocm tractar la vivenda mínima i llegida per Pierre Jeanneret.Una impressió del programa dóna aqeuesta el títol de “Crítica y modificación de las regulaciones existentes”, que canvia en la versió impresa “Anàlisi dels elements fonamentals del problema de la vivenda mínima”. Le Corbusier crida l’atencio sobre l anaturalesa biològica de la vivenda, la “Pobresa i insuficiència de la tècnica tradicional”; la necessitat de l”estandarització, industrialització i “taylorització”. Descriu la vivenda com “una seqüència regular de funcions definides”; un “fenomen de tràfic”. <ref>{{Ref-publicació|article=Le Corbusier: The Garland Essays H. Allen Brooks Le Corbusier Le Corbusier, 1887-1965: une encyclopédie Jacques Lucan Le Corbusier: Ideas and Forms William J. R. Curtis Le Corbusier: Early Works by Charles-Edouard Jeanneret-Gris Frank Russell Charles-Edouard Jeanneret-Gris Journey to the East Le Corbusier Ivan Zaknic Nicole Pertuiset The Decorative Art of Today Le Corbusier James I. Dunnett L'Esprit Nouveau: Le Corbusier et l'industrie, 1920-1925 Stanislaus von Moos The Villas of Le Corbusier, 1920-1930 Timothy Benton Le Corbusier à Genève Patrick Devanthéry Inès Lamunière Le Corbusier: The City of Refuge, Paris, 1929-33 Brian Brace Taylor Le Corbusier et la mystique de l'URSS: théories et projets pour Moscou, 1928-1936 Jean-Louis Cohen Raumplan versus Plan Libre: Adolph Loos and Le Corbusier, 1919-1930 Max Risselada|url=http://dx.doi.org/10.2307/990501|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1990-03|issn=0037-9808|pàgines=96–105|volum=49|exemplar=1|doi=10.2307/990501|nom=Alan|cognom=Colquhoun}}</ref>
 
<br />
 
===='''CIAM III ('''1930) ====
 
“ Estudiar, definir, analizar y sintetizar, finalmente planificar esa vida y desarrollo de las ciudades modernas, con la finalidad de lograr el máximo bienestar de la colectividad, ha sido el propósito de los congresos internacionales de arquitectura moderna (CIAM).” <ref>{{Ref-llibre|títol=Carta de Atenas, bases del ideario urbanístico del CIAM.|url=http://worldcat.org/oclc/10749237|editorial=Secretaría del Patrimonio Nacional|data=[1959?]|cognom=International Congresses for Modern Architecture.}}</ref>
 
<br />
 
===='''CIAM V ('''1937) ====
[[París]], [[França]]. Sobre l'habitatge i la reconstrucció
 
El sisè CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l’”arquitectura i urbanística de servir les necessitats de la gent”[1] i el necessari renovament del CIAM mateix implicava la redefinició de l’ofici d’arquitecte i del seu ensenyament, així com involucrar les joves generacions. <ref>{{Ref-llibre|títol=Ricerca, didattica e prassi urbanistica nelle città del Mediterraneo : scritti in onore di Giuseppe Dato|url=http://worldcat.org/oclc/795008026|editorial=Gangemi|data=2011|isbn=978-88-492-2220-3|cognom=Martinico, Francesco. Dato, Giuseppe. Badawi, Hassan.}}</ref>
 
Ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allí. Richard Neutra (Los Ángeles) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però.
 
1942, poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma Town Planning Associates, començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion, es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a Pouerto Rico. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.
 
<br />
 
===='''CIAM VII''' (1949)====
[[Bèrgam]], [[Itàlia]]. Sobre l'arquitectura com art
 
<br />
 
===='''CIAM VIII ('''1951) ====
Hoddesdon, [[Anglaterra]] . Sobre el cor de la ciutat
 
<br />
 
===='''CIAM IX''' (1953) ====
 
“Ma sul piano strettamente metodologico essa è ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale”. Però, en el pla estretament metodològic, aquesta és ben llunyana de projectar una relació espacial i compositiva del modern insediament residencial”. <ref>{{Ref-llibre|títol=La Vivienda racional : ponencias de los congresos CIAM 1929-1930|url=http://worldcat.org/oclc/803122976|editorial=Gustavo Gili|data=DL 1973|isbn=84-252-0755-X|cognom=International Congress for Modern Architecture (2n : 1929 : Frankfurt am Main)}}</ref>
 
<br />
 
===='''CIAM X''' (1956) ====
 
==== La Casa Bloc, Barcelona ====
El CIRPAC, que tenia com a delegat espanyol a García Mercadal i que, el novembre de 1936, Torres Clavé exposant la nova situació política catalana i la resposta del GATCPAC, mentre Sert, el 1937, presenta un document conceptual, fruit d’una desenvolupada forma d’acord amb els plantejaments inicials. <ref>{{Ref-llibre|títol=LA CUÁDRUPLE ALIANZA|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctt20fw6mv.16|editorial=Marcial Pons, Ediciones de Historia|isbn=978-84-16662-45-6|pàgines=149–164}}</ref> En referència a la reunió, a Barcelona dels integrants del CIRPAC, en una reunió preparat`pra del Congrés d’Urbanisme de Moscou. Anfitrions del CIAM espanyol, el GATCPAC. A més, Garcia Mercadal. Reunió enfocada cap a l’urbanisme fora de la URSS, presentant el projecte de Le Corbusier pel Palau dels Soviet i inci de la col·laboració de Le Corbusier amb el Pla Macià de Barcelona, on per primera vegada es volien aplicar els criteris urbans del CIAM en una ciutat real: habitació, treball, recreació i circulació. <ref>{{Ref-publicació|article=La mirada interior: autorretratos en la España del siglo XIX|url=http://dx.doi.org/10.25267/trocadero.2004.i16.05|publicació=Trocadero|data=2004|issn=0214-4212|pàgines=65–78|exemplar=16|doi=10.25267/trocadero.2004.i16.05|nom=María Dolores|cognom=Antigüedad del Castillo-Olivares}}</ref>
 
==== Les ciutats de Perú i Brasil ====
Amèrica llatina, evangelització del CIAM, en l’arquitectura moderna i en el planejament. Parlant del  “El sector central”, plan piloto de Lima 1947-1949, director Luis Dorich. Per ells, les unitats vïnals, els centres cívis i les 4 funcions són les bases del pla de Lima, sorgides de les idees del CIAM de postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers. <ref>{{Ref-publicació|article=Third World Modernism|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203840993|data=2010-11-02|doi=10.4324/9780203840993|nom=Duanfang|cognom=Lu|publicació=USFQ Press|pàgines=}}</ref>
 
Haussmannization de les capitals influencien els planols del CIAM. París, Le corbusier, per utilitzar un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic. I estableix una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref>
83

modificacions