Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

cap resum d'edició
 
Ernst May, arquitecte oficial de Frankfurt, en els primers congressos; a més de Le Corbusier i altres membres, desenvolupen una aproximació que es converitira en la base de gran part del futur urbanisme a escala metropolitana. Idea que les ciutats industrials han de ser dissenyades tenint en compte millorar les condicions d’habitalitat de la majoria de la població, a més d’incrementar l’eficiència econòmica a través de la millora dels sistemes de transports i protegir l’ambient natural per la recreació massiva.D’aquest primer congrés, l’any 28, sorgeix un gran optimisme, amb dues maneres d’entendre la relació de l’arquitectura amb altres facetes de la vida. La primera, de Le Corbusier, arquitecte líder, que sempre havia considerat l’impuls públic o estatal en l’arquitectura, i que opinava que l’arquitecte no tenia perquè tenir un compromís al respecte. I d’altra banda, la de Berlague, que era la cara més visible, i que conformava un pensament més conscient, possiblement degut al seu paper d’arquitecte municipal. Ell entenia que l’arquitectura havia d’implicar concessions, debats i ajustaments, a més d’haver d’estar consensuada a l’hora de decidir projectes.
 
<br />
 
==== '''CIAM II ('''1929) ====
 
Sigfried Giedion, nou Secretari General del CIAM, 5 conferències presentades en le CIAM ii, iniciant amb una de May sobre el concepte d’Existenzeminimum, seguida d’una de Walter Gropius, Victor Burgeois (belga, familiaritzat amb els desenvolupaments a la Unió Soviètica); el radical Hans Schmidt i Le Corbusier “Las bases sociologicas de la vivienda mínima” <ref>{{Ref-llibre|títol=Gropius : the man who built the Bauhaus|url=http://worldcat.org/oclc/1112413870|isbn=978-0-674-73785-3|cognom=MacCarthy, Fiona, author}}</ref> llegida per Giedion. S’argumenta que la entrada de la dona en el món laboral exigia “llars centralitzades” on cada individu tingués accés a l’unitat mínima de vivenda dins d’una gran estructura comunal en la que funcionessin menjadors, llars d’infants i equipaments recreacionals. eocm tractar la vivenda mínima i llegida per Pierre Jeanneret.Una impressió del programa dóna aqeuesta el títol de “Crítica y modificación de las regulaciones existentes”, que canvia en la versió impresa “Anàlisi dels elements fonamentals del problema de la vivenda mínima”. Le Corbusier crida l’atencio sobre l anaturalesa biològica de la vivenda, la “Pobresa i insuficiència de la tècnica tradicional”; la necessitat de l”estandarització, industrialització i “taylorització”. Descriu la vivenda com “una seqüència regular de funcions definides”; un “fenomen de tràfic”. <ref>{{Ref-publicació|article=Le Corbusier: The Garland Essays H. Allen Brooks Le Corbusier Le Corbusier, 1887-1965: une encyclopédie Jacques Lucan Le Corbusier: Ideas and Forms William J. R. Curtis Le Corbusier: Early Works by Charles-Edouard Jeanneret-Gris Frank Russell Charles-Edouard Jeanneret-Gris Journey to the East Le Corbusier Ivan Zaknic Nicole Pertuiset The Decorative Art of Today Le Corbusier James I. Dunnett L'Esprit Nouveau: Le Corbusier et l'industrie, 1920-1925 Stanislaus von Moos The Villas of Le Corbusier, 1920-1930 Timothy Benton Le Corbusier à Genève Patrick Devanthéry Inès Lamunière Le Corbusier: The City of Refuge, Paris, 1929-33 Brian Brace Taylor Le Corbusier et la mystique de l'URSS: théories et projets pour Moscou, 1928-1936 Jean-Louis Cohen Raumplan versus Plan Libre: Adolph Loos and Le Corbusier, 1919-1930 Max Risselada|url=http://dx.doi.org/10.2307/990501|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1990-03|issn=0037-9808|pàgines=96–105|volum=49|exemplar=1|doi=10.2307/990501|nom=Alan|cognom=Colquhoun}}</ref>
 
<br />
 
===='''CIAM III ('''1930) ====
 
“ Estudiar, definir, analizar y sintetizar, finalmente planificar esa vida y desarrollo de las ciudades modernas, con la finalidad de lograr el máximo bienestar de la colectividad, ha sido el propósito de los congresos internacionales de arquitectura moderna (CIAM).” <ref>{{Ref-llibre|títol=Carta de Atenas, bases del ideario urbanístico del CIAM.|url=http://worldcat.org/oclc/10749237|editorial=Secretaría del Patrimonio Nacional|data=[1959?]|cognom=International Congresses for Modern Architecture.}}</ref>
 
<br />
 
===='''CIAM V ('''1937) ====
 
1942, poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma Town Planning Associates, començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion, es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a Pouerto Rico. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.
 
<br />
 
===='''CIAM VII''' (1949)====
[[Bèrgam]], [[Itàlia]]. Sobre l'arquitectura com art
 
<br />
 
===='''CIAM VIII ('''1951) ====
Hoddesdon, [[Anglaterra]] . Sobre el cor de la ciutat
 
<br />
 
===='''CIAM IX''' (1953) ====
 
“Ma sul piano strettamente metodologico essa è ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale”. Però, en el pla estretament metodològic, aquesta és ben llunyana de projectar una relació espacial i compositiva del modern insediament residencial”. <ref>{{Ref-llibre|títol=La Vivienda racional : ponencias de los congresos CIAM 1929-1930|url=http://worldcat.org/oclc/803122976|editorial=Gustavo Gili|data=DL 1973|isbn=84-252-0755-X|cognom=International Congress for Modern Architecture (2n : 1929 : Frankfurt am Main)}}</ref>
 
<br />
 
===='''CIAM X''' (1956) ====
 
== Influències ==
el futur CIAM, ha de ser inclusiu, obert a arquitectes de tot el món, tot i que s’afavoreixen els alemanys i anglesos membres, formadors de grups d’avantguardes que desmantellen el CIAM en dues etapes: el 1953 els nous arquitectes són nous membres, i el1956 representació nacional del CIAM es reemplaçada per invitacions en la base de mèrtis personals. <ref>{{Ref-llibre|títol=Team 10 East : revisionist architecture in real existing modernism|url=http://worldcat.org/oclc/908139159|editorial=Museum of Modern Art in Warsaw|data=2014|isbn=978-83-64177-03-3|cognom=Stanek, Łukasz.}}</ref> Uneix arquitectes, urbanistes, artistes, historiadors, sociòlegs i publicistes, per apropar-se als problemes de plantejar ciutats. Tenen una gran influència tot i el fet que, tot i ser una extensió molt ramificada, com la International Federation for Housing and Town Planning, i renoven institucions com la National Conferences on City Planning in the United States of America. Són tan sols un grup de figures que, més que res, d’experiència pràctica. Després de la II G.M., es confirma com un cercle d’intel·lectuals, que fan de la planificació una activitat educativa per nous urbanistes i encoratjant relacions internacionals. <ref>{{Ref-publicació|article=Katrina Gulliver and Heléna Tóth, editors. Cityscapes in History: Creating the Urban Experience|url=http://dx.doi.org/10.1093/ahr/119.4.1408|publicació=The American Historical Review|data=2014-10|issn=1937-5239|pàgines=1408–1408|volum=119|exemplar=4|doi=10.1093/ahr/119.4.1408}}</ref>
 
==== La Casa Bloc, Barcelona ====
 
==== Les ciutats de Perú i Brasil ====
Amèrica llatina, evangelització del CIAM, en l’arquitectura moderna i en el planejament. Parlant del  “El sector central”, plan piloto de Lima 1947-1949, director Luis Dorich. Per ells, les unitats vïnals, els centres cívis i les 4 funcions són les bases del pla de Lima, sorgides de les idees del CIAM de postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers. <ref>{{Ref-publicació|article=Third World Modernism|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203840993|data=2010-11-02|doi=10.4324/9780203840993|nom=Duanfang|cognom=Lu|publicació=Taylor & Francis Group|pàgines=}}</ref>
 
Haussmannization de les capitals influencien els planols del CIAM. París, Le corbusier, per utilitzar un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic. I estableix una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref>
83

modificacions