Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

 
==== Urbanisme de Le Corbusier ====
HaussmannizationEs pot parlar, d'altra banda i, a més, d'una "Haussmanitació" de les capitals, influencienque influencia els planolsplànols del CIAM., com per exemple quan, a París, Le corbusierCorbusier, per utilitzarutilitza un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Així doncs, Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic. I estableix una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref>
 
== Formació i membres ==
 
==== Les ciutats de Perú i Brasil ====
Un altre cas on les conferències del CIAM i els seus resultats són ben influents és a l'Amèrica llatina, on es parla d'una evangelització delduta CIAM,a enterme l’arquitecturaper modernapart d'aquests arquitectes i en elurbanistes planejamenteuropeus. Parlant del  “El sector central”, planun bon exemple és el Plan piloto de Lima (1947-1949), que té com a director Luis Dorich. Per ells, les unitats vïnalsveïnals, els centres cíviscívics i les 4 funcions sónestablertes lespel bases del pla de LimaCIAM, sorgides de les idees delen CIAM dela postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers, seràn les bases sobre les quals s' assentaràn aquests arquitectes estrangers. <ref>{{Ref-publicació|article=Third World Modernism|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203840993|data=2010-11-02|doi=10.4324/9780203840993|nom=Duanfang|cognom=Lu|publicació=Taylor & Francis Group|pàgines=}}</ref>
 
Haussmannization de les capitals influencien els planols del CIAM. París, Le corbusier, per utilitzar un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic. I estableix una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref>
 
== Referències ==
83

modificacions