Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 75:
Primer de tot, pel que fa a l'organització, cal partir de la base que, “ Els delegats i els seus suplents són elegits pel temps fins el proper Congrés i són reelegibles”. <ref>{{Ref-llibre|títol=Catholicisme social et urbanisme|url=http://dx.doi.org/10.4000/books.pur.88264|editorial=Presses universitaires de Rennes|data=2015|isbn=978-2-7535-3958-7|nom=Maryvonne|cognom=Prévot}}</ref> Així doncs, l’estructura de poder i l’organització interna dels CIAM, era feta al voltant d'un comitè que estava composat per membres de les diferents delegacions de tots els països participants. El CIRPAC no només tenia potestat sobre aquests anteriors punts, sinó que també deliberava sobre l’ ingrés de nous membres al CIAM. Aquests, per tal de poder participar en les trobades, s’havien de dirigir a la delegació del seu respectiu país, que podria acceptar-lo o no, segons la seva carrera. Aquests mètodes de selecció, demostre el caràcter centralitzador d’aquest comitè.
 
AquestesTot i que les aquestes delegacions estaven repartides al llarg de la majoria de països europeus que participaven dels CIAM, les més importants són: a França, el grup ASCORAL, delegació filiada a les idees puristes de Le Corbusier. A més del grup GAMMA, d’autonomia ideològica en relació al lideratge; a Alemanya, el grup de Gropius tenia un opositor, Ring, format per arquitectes socialistes liderats per Hugo Häring; a Holanda, discussions entorn de ''De 8,'' vessant crítica del funcionalisme modern (Àmsterdam); OPBOUW a Rotterdam, més afecte al racionalisme; a Anglaterra, reunions dels arquitectes del CIAM a MARS, un grup particularment actiu a finals de la Segona Guerra Mundial, promovent les reunions de Bridgewater.
 
Per tant, trobem que, l’estructura de poder dels CIAM era identificada per un consell dirigent compost per un president, un secretari general, dos vicepresidents i un director general. Per tant, era un òrgan relativament gran, que congregava almenys un membre de cada delegació inscrita als CIAM. <ref>{{Ref-tesi|títol=Ibirapuera: parque metropolitano(1926-1954)|url=http://dx.doi.org/10.11606/t.16.2007.tde-31052010-143819|universitat=Universidade de Sao Paulo Sistema Integrado de Bibliotecas - SIBiUSP|nom=Ana Claudia Castilho|cognom=Barone}}</ref>
 
EnA més, hi ha, al llarg de la història de l'agrupació, figures claus i innatament dirigents, com ara, la que, en les primeres reunions després de la Guerra, prevalia elen lideratgequant dea lideratge: Le Corbusier. comAquest, atractant temes com l'estructuració de l’ urbanisme, reforçant la tendència d’analitzar els problemes de la ciutat a partir del model de la segregació funcional., Lesfa que les discussions prenenprenguin una nova direcció amb la proposició del tema del nucli de la ciutat. L’any 1951, per ocasió del CIAM VIII congrés, a Hoddeston, [[Anglaterra.|Anglaterra,]] el tema del nucli de la ciutat va ser una oportunitat per fer emergir les diferents maneres d’entendre el problema de la ciutat, escapant de la rigidesa del model funcionalista que restringia la problemàtica urbana a criteris convencionats pel grup dominant.El consens era forjat a través de les formulacions temàtiques genèriques de cada edició dels congressos, de manera que el tema general apareixia més que els treballats en cada comitè.
 
==== Funcions ====