Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

 
==== Evolució històrica ====
En el [[segle XX]] abunden els [[manifest]]s en els quals el terme "''arquitectura com un art social''" es repeteix. El 1928, [[Hélène de Mandrot|Helène de Mandrot]], amb pretensió de ser mecenes, convoca arquitectes europeus al seu Castell de [[La Sarraz|La Sarraz,]] a Suïssa, per tal que aquests, en consens, duessin a terme un congrés per parlar de l’arquitectura moderna. Aquestes reunions, s’anirien repetint, a partir de l’any 28, fins arribar a l’any 59, i s’anomenarien CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna). Se’n faran 11 en total. à Madame de Mandrot, que, amb anterioritat, havia fundat la ''Maison des Artistes'' i havia organitzat trobades de joves pintors, ara convidaba nous arquitectes de Bèlgica, Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Àustria, Espanya i Suïssa a trobar-se en el seu punt neutral al centre d’Europa. dient que estava a punt de visitar Zurich, per proposar una trobada d’arquitectes connectats amb el nou moviment, al seu castell de La Sarraz, a pocs quilòmetres al nord del llac de Gènova, al cantó del Vaud. Aquesta, que ja havia parlat de les possibilitats amb Le Corbusier i altrs amics (P. Chareau, G. Guevrekian i altres) a París. El terme “congrés” va ser utilitzat en el seu sentit original com “treballar plegats”. Seria un congrés de col·laboració, no un en el qual cadascun defensés el seu camp en especial. <ref>{{Ref-llibre|títol=Space, time and architecture : the growth of a new tradition|url=http://worldcat.org/oclc/225874266|editorial=Harvard University Press|data=2008|isbn=978-0-674-83040-0|cognom=Giedion, S. (Sigfried), 1888-1968.}}</ref>
 
Altres membres fundadors van ser [[Karl Moser]] (primer president), [[Victor Bourgeois]], [[Pierre Chareau]], [[Josef Frank]], [[Gabriel Guevrekian]], [[Max Ernst Haefeli]], [[Hugo Häring]], [[Arnold Höchel]], [[Huib Hoste]], [[Pierre Jeanneret]] (cosí de Le Corbusier), [[André Lurçat]], [[Ernst May]], [[Fernando García Mercadal]], [[Hannes Meyer]], [[Werner Max Moser]], [[Carlo Enrico Rava]], [[Gerrit Rietveld]], [[Alberto Sartoris]], [[Hans Schmidt]], [[Mart Stam]], [[Rudolf Steiger]], [[Henri-Robert Von der Mühll]], i [[Juan Zavala de la Puente|Juan Zavala]].
===== Tercera fase, el CIAM s'atura després de la guerra =====
Iniciada amb el CIAM VII, la tercera fase d'aquests congressos, s'estén de l’any 1949 al 1959. Provinent d’un idealisme, es canvia radicalment, per tocar de peus a terra. El fet d’estar en un context de postguerra hi té bastant a veure. Entre els arquitectes, l’estat d’opinió, torna a girar. Es passa de pensar en idealismes a centrar- se en la població. A més, es posa de manifest un canvi generacional. La vella guàrdia, els ''Popes'', es desconnecten ideològicament i tècnicament parlant de les generacions més joves. Aquestes darreres, cada vegada, noten que hi ha menys connexió entre les necessitats de la gent i l’arquitectura que, fins el moment, s’estava proposant.
 
En el [[segle XX]] abunden els [[manifest]]s en els quals el terme "''arquitectura com un art social''" es repeteix. Entre els molts assumptes que criden la nostra atenció estan els conceptes i els edificis de arquitectes associats amb el CIAM, fundat al juny de [[1928]] al [[La Sarraz|Castell de la Sarraz]] a [[Suïssa]], per un grup de 28 arquitectes [[Europa|europeus]] organitzat per [[Le Corbusier]], [[Hélène de Mandrot]] (propietària del castell), i [[Sigfried Giedion]] (el primer secretari general).
 
== CIRPAC ==
83

modificacions