Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

Es parla de tres generacions d’arquitectes que formen aquest Moviment Modern:
 
# '''Primera Generació:''' a partir de la dècada de 1880 i fins la I.Primera G.M.Guerra Mundial, són [[Adolf Loos]] (raumplan);, Peter Behrens i [[Frank Lloyd Wright]]. (Prairie Houses).
# '''Segona Generació''', just després de la I.G.M.Primera Guerra Mundial, des dels anys 20 i fins la postguerra de la Segona Guerra Mundial, són [[Ludwig Mies van der Rohe|Mies van der Rohe]] i [[Le Corbusier]].
# '''Tercera Generació''', que són tots els que estan en actiu a partir de la segona postguerra mundial, dins dels esquemes del moviment modern, però amb un panorama molt més diversificat.
 
No hi ha una gran quantitat d’arquitectura del moviment modern, sinó que és minoria, no obstant, els arquitectes que treballen, generen molt seguiment. Així doncs, entre d'altrs coses, és un moment en el qual es defensa que és més que tenir un sostre, sinó que a més és identificar-se amb un entorn físic i social, sensació de pertinença, a més, i de participació, de “Posesión de un mundo conocido y comprendido”. <ref>{{Ref-llibre|títol=Los principios de la arquitectura moderna sobre la nueva tradición del siglo XX|url=http://worldcat.org/oclc/434327900|editorial=Reverté|data=D.L. 2008|isbn=978-84-291-2107-0|cognom=Norberg-Schulz, Christian.}}</ref> Els “Gegants” de l’arquitectura moderna., amb Comenta l’estil internacional, segons ellformen una versió caricaturesca de l’arquitectura moderna familiaritzada amb els Estats Units, d’aspiracions utòpiques i universalistes de l’arquitectura moderna, infiltrat en les escoles d’arquitectura després de l’ascens de Hitler al poder i de la fugida d’aquest règim feixista. <ref>{{Ref-llibre|títol=La arquitectura moderna y sus creadores|url=http://worldcat.org/oclc/1026925015|editorial=Alba Editorial|data=2012|cognom=Filler, Martin.}}</ref>
2ª Generació, just després de la I.G.M., des dels anys 20 i fins la postguerra de la Segona Guerra Mundial, són [[Ludwig Mies van der Rohe|Mies van der Rohe]] i [[Le Corbusier]].
 
No es pot oblidar, tampoc, la relació de l’arquitectura amb els mitjans de comunicació de masses i de la fascinació per la figura de Le Corbusier qui, utilitzant-los, com a vertader lloc de producció arquitectònica, duu l’arquitectura al s. XX. <ref>{{Ref-llibre|títol=Privacidad y publicidad : la arquitectura moderna como medio de comunicación de masa|url=http://worldcat.org/oclc/804828154|editorial=Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo Cendeac|data=DL 2010|isbn=978-84-96898-71-4|cognom=Colomina, Beatriz.}}</ref> S'arriba així a conclusions com la següent: “tant si havien o no, molts clients encara poden permetre’s l’arquitectura a més de la construcció” referint-se, en temes de funcionalisme, qui sostéa que “el món modern mai ha tingut ni el temps ni els diners necessaris per elevar la construcció a nivell d’arquitectura". <ref>{{Ref-publicació|article=The International Style|url=http://dx.doi.org/10.2307/3191320|publicació=Art Education|data=1969-01|issn=0004-3125|pàgines=40|volum=22|exemplar=1|doi=10.2307/3191320|nom=Walter M.|cognom=Johnson|nom2=Henry-Russell|cognom2=Hitchcock|nom3=Philip|cognom3=Johnson}}</ref>
3ª Generació, que són tots els que estan en actiu a partir de la segona postguerra mundial, dins dels esquemes del moviment modern, però amb un panorama molt més diversificat.
 
No hi ha una gran quantitat d’arquitectura del moviment modern, sinó que és minoria, no obstant, els arquitectes que treballen, generen molt seguiment.
 
Defensa que és més que tenir un sostre, sinó que a més és identificar-se amb un entorn físic i social, sensació de pertinença, a més, i de participació, de “Posesión de un mundo conocido y comprendido”. <ref>{{Ref-llibre|títol=Los principios de la arquitectura moderna sobre la nueva tradición del siglo XX|url=http://worldcat.org/oclc/434327900|editorial=Reverté|data=D.L. 2008|isbn=978-84-291-2107-0|cognom=Norberg-Schulz, Christian.}}</ref>
 
“Gegants” de l’arquitectura moderna. Comenta l’estil internacional, segons ell una versió caricaturesca de l’arquitectura moderna familiaritzada amb els Estats Units, d’aspiracions utòpiques i universalistes de l’arquitectura moderna, infiltrat en les escoles d’arquitectura després de l’ascens de Hitler al poder i de la fugida d’aquest règim feixista. <ref>{{Ref-llibre|títol=La arquitectura moderna y sus creadores|url=http://worldcat.org/oclc/1026925015|editorial=Alba Editorial|data=2012|cognom=Filler, Martin.}}</ref>
 
Parla de la relació de l’arquitectura amb els mitjans de comunicació de masses i de la fascinació per la figura de Le Corbusier qui, utilitzant-los, com a vertader lloc de producció arquitectònica, duu l’arquitectura al s. XX. <ref>{{Ref-llibre|títol=Privacidad y publicidad : la arquitectura moderna como medio de comunicación de masa|url=http://worldcat.org/oclc/804828154|editorial=Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo Cendeac|data=DL 2010|isbn=978-84-96898-71-4|cognom=Colomina, Beatriz.}}</ref>
 
“tant si havien o no, molts clients encara poden permetre’s l’arquitectura a més de la construcció” referint-se, en temes de funcionalisme qui sosté que “el món modern mai ha tingut ni el temps ni els diners necessaris per elevar la construcció a nivell d’arquitectura. <ref>{{Ref-publicació|article=The International Style|url=http://dx.doi.org/10.2307/3191320|publicació=Art Education|data=1969-01|issn=0004-3125|pàgines=40|volum=22|exemplar=1|doi=10.2307/3191320|nom=Walter M.|cognom=Johnson|nom2=Henry-Russell|cognom2=Hitchcock|nom3=Philip|cognom3=Johnson}}</ref>
 
==== Urbanisme de Le Corbusier ====
83

modificacions