Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 137:
[[París]], [[França]]. Sobre l'habitatge i la reconstrucció
 
El sisè CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l’”arquitectural’ ”arquitectura i urbanística de servir les necessitats de la gent”[1] i el necessari renovament del CIAM mateix implicava la redefinició de l’ofici d’arquitecte i del seu ensenyament, així com involucrar les joves generacions. <ref>{{Ref-llibre|títol=Ricerca, didattica e prassi urbanistica nelle città del Mediterraneo : scritti in onore di Giuseppe Dato|url=http://worldcat.org/oclc/795008026|editorial=Gangemi|data=2011|isbn=978-88-492-2220-3|cognom=Martinico, Francesco. Dato, Giuseppe. Badawi, Hassan.}}</ref> Havient viatjat ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allí. Richard Neutra (Los Ángeles) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però.En motiu de la Fira Mundial de Nova York, el 1939, Giedion organitza una trobada del CIAM, en la qual, alguns membres europeis, incloent Aalto, havien dissenyat pavellons diferents, i Gropius i Breuer el Pavelló de l’Estació Pennsylvania. L’any següent, quan Hitler invadeix Polònia, setembre 1939, i el juny de 1940 conquesta tota Europa occidental, Le Corbusier, representant del ''Ministère de la Production Industrielle et du Travail de Vichy'', no veia contradicció entre aquest paper i les idees del primer.
 
A ''Space, Time and Architecture,'' com a reforç per emostrar la “unitat de mètodes” entre el pensament i el sentiment, es parla a favor de la seva experiència als Estats Units. En contacte amb Gropius, Sert, parlen de Should Our Cities Survive? Depsrés Can Our Cities Survive, desp´res de que Estats Units entrés en guerra el desembre de 1941.
Ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allí. Richard Neutra (Los Ángeles) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però.
 
L'any 1942, és un any de molt poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma ''Town Planning Associates'', començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion, es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a PouertoPuerto Rico. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.
En motiu de la Fira Mundial de Nova York, el 1939, Giedion organitza una trobada del CIAM, en la qual, alguns membres europeis, incloent Aalto, havien dissenyat pavellons diferents, i Gropius i Breuer el Pavelló de l’Estació Pennsylvania.
 
L’any següent, quan Hitler invadeix Polònia, setembre 1939, el juny de 1940 conquesta tota Europa occidental. Le Corbusier, representant del Ministère de la Production Industrielle et du Travail de Vichy, no veia contradicció entre aquest paper i les idees del primer. Giedion, secretari general del CIAM, tornat a Suïssa després de conferències a Harvard, respon a Le Corbusier, d’enviar a,gunes còpies , per publicar els resultats del CIAM IV. La Carta d’Atenes.
 
A Space, Time and Architecture, com a reforç per emostrar la “unitat de mètodes” entre el pensament i el sentiment, parla a favor de la seva experiència als Estats Units. En contacte amb Gropius, Sert, parlen de Should Our Cities Survive? Depsrés Can Our Cities Survive, desp´res de que Estats Units entrés en guerra el desembre de 1941.
 
1942, poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma Town Planning Associates, començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion, es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a Pouerto Rico. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.
 
<br />
 
===='''CIAM VII''' (1949)====
Linha 155 ⟶ 147:
 
És en aquest congrés on es tracta de vincular, altra vegada, la idea d'associar l'arquitectura amb l'art. Provinent d'experiències com ara la d' "''Ornament i delicte''" , d'[[Adolf Loos]], qui defensava que no calia arribar a recarregar les obres d'art fins al punt de l'[[Horror vacui|''horror vacui'']], passant per l'etapa més funcionalista i racionalista de l'arquitectura, es defensa la idea que, el llengüatge simbòlic que pot arribar a tenir la decoració en la concepció dels edificis no és d'importància menor, ni molt menys, oblidada com fins aleshores.
 
<br />
 
===='''CIAM VIII ('''1951) ====
Hoddesdon, [[Anglaterra]] . Sobre el cor de la ciutat
 
A partir de les idees i el lideratge de les discussions del CIRPAC per part de Le Corbusier, aquest congrés se centra en el tema del nucli de la ciutat, que acaba proporcionant una molt bona oportunitat per fomentar diferents punts de vista respecte de la visió de la ciutat en termes generals, deixant de banda els plantejaments funcionalistes que frenaven tot avançament urbanístic.El consens per superar aquesta rigidesa i impossibilitat proporcionades pel funcionalisme, és forjat a través de les formulacions temàtiques genèriques de cada edició dels congressos, de manera que el tema general apareixia més que els treballats en cada comitè.<br />
 
===='''CIAM IX''' (1953) ====