Gonzalo Herralde: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla
m Tipografia
Línia 13:
Per al següent projecte es va centrar en l’assassinat d’un matrimoni de la zona alta de Barcelona. ''El asesino de Pedrables'' (1978) és un documental que s’endinsa en la ment i la persona de José Luis Cerveto, autor del crim i antic majordom de la família, mitjançant entrevistes amb el mateix Cerveto des de la presó d’Osca. El film, que també convida a anar més enllà i reflexionar sobre els serveis penitenciaris de l’estat, va tenir un gran reconeixement i va ser presentada a diversos festivals de cinema d'arreu del món, com el de Nova York, Sant Sebastià o San Francisco.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martí|nom=Octavi|títol=Gonzalo Herralde: Cineasta cívic|url=|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=novembre 2011|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=29-34|isbn=9788439387978}}</ref>
 
A principis de la dècada dels 80, Herralde es planteja encaminar el seu cinema cap a un públic més internacional. Primer va anar a viure a Nova York, on va conèixer a Tom Luddy, director del Pacific Film Archive de Los Angeles que el va dur a diversos festivals de cinema independent. El seguit de viatges en avió que va fer durant l’estada de 3 anys a Nova York van donar-li la idea per a la seva següent pel·lícula ''Jet Lag'' o ''Vértigo en Manhattan'' (1980), un thriller on la descompensació horària causada per un vol de llarga distància pren un rol clau a la història d’unad'una dona que va a buscar a un antic amant.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martí|nom=Octavi|títol=Gonzalo Herralde: Cineasta cívic|url=|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=novembre 2011|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=36-37|isbn=9788439387978}}</ref>
 
El següent projecte en el qual es va endinsar va ser l’adaptació cinematogràfica de l’obra de [[Juan Marsé]], ''Últimas tardes con Teresa'' (1984). [[Pepón Coromina]], amic d’Herralde i productor amb qui ja havia treballat a ''Vértigo en Manhattan'' i ''El asesino de Pedralbes'', va aconseguir el guió i va ajuntar a l’autor i al director perquè en fessin la pel·lícula. El tàndem Marsé-Herralde no va acabar de funcionar, però la rebuda del públic va ser suficientment bona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martí|nom=Octavi|títol=Gonzalo Herralde: Cineasta cívic|url=|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=novembre 2011|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=44-46|isbn=9788439387978}}</ref>