Juan Goytisolo Gay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció gramatical |
m Tipografia |
||
Línia 6:
Tercer de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis) d'un matrimoni barceloní de classe mitjana, aviat va conèixer les penúries de la guerra: fam i, molt especialment, la mort de la seva mare, Julia Gay, a mitjans de març de 1938 en un [[Bombardeig de Barcelona (març de 1938)|bombardeig a Barcelona per part de l'aviació italiana]] quan Juan només tenia set anys. Una vegada acabada la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va estudiar al col·legi dels [[Jesuïtes de Sarrià]] i, posteriorment, al [[La Salle Bonanova|col·legi de la Bonanova dels Germans de les Escoles Cristianes]]. El 1948 va ingressar a la [[Universitat de Barcelona]], en la que va començar la carrera de [[Dret]] amb la intenció de convertir-se en diplomàtic. Durant la seva època universitària va descobrir la literatura contemporània i va manifestar inequívocament el seu ateisme.
Malgrat que la seva afició literària el va animar a escriure novel·les des dels catorze anys, la seva primera obra publicada, ''Juegos de manos'', és de 1954, data en què va abandonar la universitat. En un dels seus viatges a [[París]], va conèixer a [[Monique Lange]], amb la que va compartir gran part de la seva vida. El 1956 va complir sis mesos de servei militar com a sergent a Mataró, fet que inspiraria elements dels relats ''La guardia'' i ''Aquí abajo'', inclosos en el llibre ''Para vivir aquí''. Aquell mateix any es va instal·lar a la capital francesa i va començar a treballar com a assessor literari a [[Éditions Gallimard]]. A partir d'aquesta data va residir a diferents localitats de fora d'Espanya: París, [[Tànger]], [[Marràqueix]]... Entre 1969 i 1975 va exercir de professor de [[literatura]] a universitats de [[Califòrnia]], [[Boston]] i [[Nova York]]; d'aquesta època son les seves edicions de la [[Novela picaresca|novel·la picaresca]] del segle XVII [[Estebanillo González|''Vida de Estebanillo González, hombre de buen humor'']] i la combativa [[Antología|antologia]] de l'heterodox decimonònic [[José María Blanco White]], escrita amb l'evident intenció subterrània d'atacar en doble lectura el tancat règim franquista, que va prohibir o va censurar diverses de les seves obres i va mantenir, per mitjà de la premsa oficial, una contínua hostilitat vers l'escriptor. En paraules del crític [[Jordi Amat Fusté|Jordi Amat]], volia «destruir la tradició carca
| |||