Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions

La literatura de Caterina Albert ens permet conèixer [[l’Escala]] amb la ruta Víctor Català, organitzada pel [[Museu de l'Anxova i la Sal]]. La ruta Víctor Català<ref>{{Ref-web|url = http://www.mapaliterari.cat/ca/|títol = Enllaç al Mapa Literari Català|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> va néixer l'any 2005, amb motiu del centenari de la publicació de ''Solitud,'' impulsada per l’Arxiu Històric de l’Escala i actualment el [[Museu de l'Anxova i la Sal]] l’organitza durant tot l'any. La ruta, històrica i literària, fa una passejada pel barri vell i la rodalia de [[l’Escala]] amb lectura de textos en els indrets que varen inspirar l’escriptora. El recorregut comença davant de la casa pairal, continua per l’església de Sant Pere, la platja de l'antic port, la Punta, el jardí del Clos del Pastor, l'antic safareig públic i la font, l’ermita de [[Santa Reparada de Cinclaus]], i acaba davant la seva tomba al cementiri Mariner.&nbsp;La casa museu del Clos del Pastor, un dels indrets per on passa la ruta Víctor Català, consisteix en una casa i un jardí que van ser lliurats a l'escriptora Caterina Albert en reconeixement a la seva activitat literària. Actualment, és la seu del Museu arxiu Víctor Català. El jardí del Clos del Pastor va ser construït l'any [[1915]] juntament amb la casa per Antònia Bartomeu i Baró, de [[Reus]], gran admiradora de Víctor Català, que acostumava a passar llargues temporades a [[l’Escala]]. Va batejar la casa amb el nom de ''Solitud'', nom que evoca la seva obra més coneguda. El jardí el va anomenar el ''Clos del Pastor'', fent referència al personatge del pastor de ''Solitud''.

Tot i no aparèixer a la ruta Víctor Català, l’ermita de Santa Caterina<ref>{{Ref-web|url = http://ermitadesantacaterina.org|títol = Enllaç al web de l’ermita de Santa Caterina|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> (Torroella de Montgrí) és una petita ermita al terme municipal de [[Torroella de Montgrí]]. L'ermita resta amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Santa Caterina i Montplà. Hi ha múltiples camins i senders que hi van a parar, bé sigui pel coll de Santa Caterina, entre la muntanya d'Ullà i la de Santa Caterina, o pel coll d'en Garrigàs, entre la muntanya de Santa Caterina i el Montplà. L'edifici és d’estil gòtic tardà, tot i que barrejat amb modificacions barroques. Caterina Albert es va inspirar en l’ermita i el seu entorn per a escriure la novel·la ''Solitud'', en què també descriu amb detall l'aplec celebrat anualment a l’ermita. Cal dir que, arran de saber-se que l’ermita de Santa Caterina va inspirar Víctor Català per a crear l’ermita de Sant Ponç (la de la novel·la), la gent ha fet excursions per les diverses rutes cap a l’ermita, per a visitar el lloc.

Al ''web'' ''Endrets,''<ref>{{Ref-web|url = http://www.endrets.cat/text/782/montflorit.html|títol = Enllaç al web d’Endrets|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> es troba una relació entre el barri de Montflorit, de Cerdanyola del Vallès, i Caterina Albert, ja que l’escriptora va fer un poema dedicat a aquest lloc. A començament de la dècada dels vint del segle XIX, es va començar a construir el barri residencial de Monflorit, amb la torre de la família Riera-Albert. Víctor Català, germana d’Amèlia Albert, la propietària, hi va passar algunes temporades a final de la dècada i sembla que, fins i tot, va batejar el nom de la nova urbanització. Ja en la postguerra, l’estiu del 1942, hi va datar un poema dedicat a aquest espai de Cerdanyola, aleshores molt més idíl·lic que no pas ara.