Philosophiae Naturalis Principia Mathematica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Bot elimina paràmetres buits de les plantilles
Línia 4:
'''''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''''' ('Principis matemàtics de la [[filosofia natural]]<nowiki/>'), sovint abreujat també com els ''Principia'' o ''Principia Mathematica'', és un llibre de ciència escrit per [[Isaac Newton]]. Publicat per primer cop el [[1687]], a instàncies del seu amic [[Edmond Halley]]; Newton hi descrivia els seus descobriments en [[física]] i [[Càlcul infinitesimal|càlcul]] matemàtic. Aquesta obra va marcar un punt d'inflexió en la [[història de la ciència]].<ref>''[[...]]De les obres de Newton, escrites en llatí o bé en anglès, destaca indiscutiblement «Philosophiae naturalis principia mathematica» (1687), que hom ha comparat per la seva transcendència amb els Elements d’Euclides i amb el posterior On the Origin of Species de Darwin.[...]'' a {{GEC|0045915|Isaac Newton}}</ref>
 
La seva publicació s'havia retardat enormement per la por de Newton al fet que altres intentessin apropiar-se de les seves descobertes. Els tres llibres de l'obra contenen els fonaments de la física i l'[[astronomia]], escrits en el llenguatge de la [[geometria]] pura. El “Llibre I” conté el mètode de les "primeres i últimes raons" i, en forma de notes, es troba com a annex del “Llibre III” la [[teoria de les fluxions]]. Encara que aquesta obra monumental li va aportar un gran renom, va resultar un treball difícil de llegir en l'actualitat a causa del llenguatge i to utilitzats. És per això que, en el [[càlcul diferencial]], per exemple, és la notació de [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]] la que s'ha anat imposant, més intuïtiva i que facilita els càlculs. La notació de Newton resulta més pesada.<ref>{{Ref-web|url = http://sites.trin.cam.ac.uk/manuscripts/NQ_16_200/manuscript.php?fullpage=1|títol = Llibre de Principia Mathematica amb anotacions de Newton|consulta = 22 de febrer de 2015|llengua = Llatí|editor = Mikicat|data = }}</ref>
 
En el camp de la [[mecànica]], va recopilar la seva obra en descobriments de [[Galileo Galilei]] i va enunciar les tres [[lleis de Newton]]. D'aquestes, va poder deduir la [[força gravitatòria]] entre la [[Terra]] i la [[Lluna]]; i va demostrar que aquesta és directament proporcional al producte de les [[massa|masses]] i inversament proporcional al quadrat de la distància, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada ''[[constant gravitatòria universal]]''. A més a més, va tenir la gran intuïció de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'[[univers]], amb la qual cosa aquesta equació es va convertir en la [[llei de la gravitació universal]].<ref>{{Ref-web|url = http://zebu.uoregon.edu/disted/ph121/l3.html|títol = De Galileo a Newton|consulta = 22 de febrer de 2015|llengua =anglès|editor = Mikicat|data = }}</ref>
 
L'exemplar de la primera edició que va pertànyer a Newton, que contenia anotacions i correccions manuscrites, està guardat a la [[Biblioteca Wren]] del [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]] de [[Cambridge]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.trin.cam.ac.uk/node/460|títol = Llibres impresos antigament -> Philosophiae|consulta = 22 de febrer de 2015|llengua =anglès|editor = Mikicat|data = }}</ref> També hi ha conservada una primera edició a la biblioteca de la [[University College de Londres]].
 
Va existir una polèmica dels ''Principia Mathematica'' relacionada amb qui havia estat l'inventor del càlcul, títol que es van disputar Newton i Leibniz. El cert és que, si bé Leibniz va publicar abans les seves idees, Newton havia elaborat tota la seva teoria molt abans, però trigà a publicar-la.