Anarquisme: diferència entre les revisions

Els anarquistes van estar entre els pioners de la difusió de la idea d'una [[llengua auxiliar]] internacional, com l'[[ido]] o l'[[esperanto]],<ref>{{Ref-llibre|cognom = Navarro Navarro|nom = Francisco Javier|títol = A la revolución por la cultura: Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939|url = https://books.google.es/books?id=zokSLJuBgG0C&dq=anarquisme+ido&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 2004|editorial = Universitat de València|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> que a [[Alemanya]] es coneixia com el "llatí dels obrers". En alguns països, per exemple al Japó, la majoria dels esperantistes dels primers períodes de la llengua eren anarquistes i els hi servia per comunicar-se amb llibertaris europeus. El [[1905]] es va fundar a [[Estocolm]] el primer grup esperantista anarquista. El 1910 el document fundacional de la CNT a Barcelona inclou una referència explícita sobre l'ús de l'esperanto per a les relacions internacionals. El 1920 al segon congrés de la tercera internacional, [[Ángel Pestaña]] va proposar l'esperanto com a interllengua a l'organització.<ref>{{Ref-web|url=https://www.nodo50.org/esperanto/artik89.htm|títol=Anarĥiisto proponis Esperanton al la Komunista Internacio|consulta=5 de novembre de 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref> A l'agost de [[1921]] es van reunir a Praga 79 obrers de 15 nacions, que van fundar l'[[Sennacieca Asocio Tutmonda|Associació Anacionalista Mundial]] (SAT), fins avui activa organització d'esperantistes d'esquerres. Els seus membres anarquistes componen la fracció llibertària dins de SAT.<ref>{{eo}} {{ref-web|url= http://www.nodo50.org/esperanto/anarkiismo.htm |títol= Esperanto kaj anarkiismo |consulta=15 d'agost de 2011 |obra= Maldekstro kaj Esperanto |cognom = Firth |nom = Will |editor= nodo50.org |data= |llengua= esperanto }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.nodo50.org/esperanto/anarquismo.htm#historia2|títol = Esperanto y anarquismo|consulta = 14 de setembre de 2014|llengua = castellà, esperanto, alemany, anglès, polonès i txec|editor = }}</ref> Als anys 1940 i 1950 els exiliats llibertaris espanyols (fonamentalment [[Germinal Gracia]] i [[Eduard Vivancos i Garcia|Eduard Vivancos]]) van redactar ''Senŝtatano'', publicació periòdica de la joventut anarquista internacional, enterament en esperanto.<ref>Javier Alcalde, "[[Eduard Vivancos i Garcia|Eduardo Vivancos]] y el esperantismo libertario", epíleg a l'edició bilingüe de Eduardo Vivancos, ''Unu lingvo por'' ''ĉiuj: Esperanto,'' [[Calumnia|Calúmnia]], 2019, p.175-190.</ref> Aquesta publicació va ser fonamental per establiar relacions entre grups llibertaris europeus i asiàtics. Per exemple, així es va poder editar per primer cop en castellà l'obra clàssica del taoisme [[Daodejing]], traduïda per Eduard Vivancos a partir d'una versió pont en esperanto que havia fet l'anarquista [[Taiji Yamaga]] i amb un pròleg de Germinal Gracia. Altres anarquistes defensors de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional van ser [[Paul Berthelot]], [[Vicente Galindo Cortés|Vicente Galindo]], [[Ba Jin]], [[Filareto Kavernido]], [[Eugène Lanti]], [[Errico Malatesta]], [[Manuel Monleón Burgos|Manuel Monleón]], [[Sakae Ōsugi]], [[Félix Padín Gallo|Félix Padín]], [[José Pellicer Gandia|José Pellicer]], [[Francesc Paradell i Gil|Francesc Paradell]], [[Eleuterio Quintanilla]], [[Toma Sik]] o el mateix Tolstoi.