Diferència entre revisions de la pàgina «Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
 
{{esdeveniment}} [[Fitxer:Congres Team 10 in Otterlo - Team 10 Meeting in Otterlo.jpg|miniatura|Dissolució del CIAM pel [[Team 10]] l'any 1959]]
El '''''Congrès International d'Architecture Moderne''''' (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a '''CIAM,''' és una coalició de grups ''[[Avant Garde|avant- garde]]'' de tota Europa, integrats per arquitectes, artistes, urbanistes i intel·lectuals, que es reuneixen regularment en diferents països europeus fins el setembre de 1939, i debaten i formulen els elements bàsics d’una nova aproximació a l’arquitectura i l’urbanisme. Al voltant d'aquestes consecutives '''conferències''' i '''reunions <ref name="RBA2">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.112|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>''', el col·lectiu enfoca les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metròpolis del s. XX, basats en les necessitats biològiques, psicològiques i socials de les classes treballadores. <ref>{{Ref-llibre|títol=El discurso del CIAM sobre el urbanismo, 1928-1960|url=http://worldcat.org/oclc/751206519|editorial=Intituto de Investigaciones Hábitat, Ciudad y Territorio|data=2011-01-21|cognom=Mumford Eric ; Universidad de Harvard}}</ref> L'objectiu últim és fer influents aportacions, tan teòriques com pràctiques, a l'arquitectura moderna'''.'''
 
El conjunt dels CIAM representa, per tant, el [[Think tank|Think Tank]] (magatzem d'idees[[Think tank|)]] del moviment modern ([[Estil Internacional (arquitectura)|Estil internacional]] o [[Racionalisme arquitectònic]]) en arquitectura. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Mumford|nom=Eric Paul|títol=The CIAM discourse on urbanism, 1928-1960|url=http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&scope=site&db=nlebk&db=nlabk&AN=39960|llengua=anglès|data=2000|editorial=MIT Press|lloc=Cambridge, Mass.|isbn=0585296146}}</ref> El grup va ser fundat l'any [[1928]] i tingué una vigència de 31 anys, tot dissolent-se a finals de la dècada dels 50, concretament, l'any [[1959]].
 
Aquests grups duen a terme, al llarg de la seva trajectòria, grans estratègies d’anàlisi i reorganització urbans , incloent innovació tipològica, prefabricació i integració dels elements del paisatge amb els elements construïts, en un escenari de profunda divisió política, al llarg de la seva existència es veuran opacats per l'ascens dels grans feixismes de Hitler i Stalin, a més de la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial.
# '''Tercera Generació''', que són tots els que estan en actiu a partir de la segona postguerra mundial, dins dels esquemes del moviment modern, però amb un panorama molt més diversificat.
 
No hi ha una gran quantitat d’arquitectura del moviment modern, sinó que és minoria, no obstant, els arquitectes que treballen, generen molt seguiment. Així doncs, entre d'altrs coses, és un moment en el qual es defensa que és més que tenir un sostre, sinó que a més és identificar-se amb un entorn físic i social, sensació de pertinença, a més, i de participació, de “Posesión de un mundo conocido y comprendido”. <ref>{{Ref-llibre|títol=Los principios de la arquitectura moderna sobre la nueva tradición del siglo XX|url=http://worldcat.org/oclc/434327900|editorial=Reverté|data=D.L. 2008|isbn=978-84-291-2107-0|cognom=Norberg-Schulz, Christian.}}</ref> Els “Gegants” de l’arquitectura moderna, amb l’estil internacional, formen una versió caricaturesca de l’arquitectura moderna familiaritzada amb els Estats Units, d’aspiracions utòpiques i universalistes de l’arquitectura moderna, infiltrat en les escoles d’arquitectura després de l’ascens de Hitler al poder i de la fugida d’aquest règim feixista. <ref>{{Ref-llibre|títol=La arquitectura moderna y sus creadores|url=http://worldcat.org/oclc/1026925015|editorial=Alba Editorial|data=2012|cognom=Filler, Martin.}}</ref>
 
No es pot oblidar, tampoc, la relació de l’arquitectura amb els mitjans de comunicació de masses i de la fascinació per la figura de Le Corbusier qui, utilitzant-los, com a vertader lloc de producció arquitectònica, duu l’arquitectura al s. XX. <ref>{{Ref-llibre|títol=Privacidad y publicidad : la arquitectura moderna como medio de comunicación de masa|url=http://worldcat.org/oclc/804828154|editorial=Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo Cendeac|data=DL 2010|isbn=978-84-96898-71-4|cognom=Colomina, Beatriz.}}</ref> S'arriba així a conclusions com la següent: “tant si havien o no, molts clients encara poden permetre’s l’arquitectura a més de la construcció” referint-se, en temes de funcionalisme, a que “el món modern mai ha tingut ni el temps ni els diners necessaris per elevar la construcció a nivell d’arquitectura". <ref>{{Ref-publicació|article=The International Style|url=http://dx.doi.org/10.2307/3191320|publicació=Art Education|data=1969-01|issn=0004-3125|pàgines=40|volum=22|exemplar=1|doi=10.2307/3191320|nom=Walter M.|cognom=Johnson|nom2=Henry-Russell|cognom2=Hitchcock|nom3=Philip|cognom3=Johnson}}</ref>
 
==== Urbanisme de Le Corbusier ====
Es pot parlar, d'altra banda i, a més, d'una "Haussmanitació" de les capitals, que influencia els plànols del CIAM, com per exemple quan, a París, Le Corbusier, utilitza un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Així doncs, Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic, a més d'establir una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref> Aquesta preocupació i dedicació a temes, no tan sols d'arquitectura, sinó també d'urbanisme, seran algunes de les bases més sòlides del grup.
 
== Formació i membres ==
Cal destacar el caràcter constantment canviant dels membres del CIAM, que varia al mateix temps que ho fan les seves prioritats. <ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Architecture|url=http://dx.doi.org/10.4135/9781452218557.n27|editorial=SAGE Publications, Inc.|lloc=2455 Teller Road,  Thousand Oaks  California  91320  United States|nom=Vikramāditya|cognom=Prakāsh|nom2=Mark M.|cognom2=Jarzombek|publicació=Architecture|data=|pàgines=}}</ref>
 
==== Evolució històrica ====
En el [[segle XX]] abunden els [[manifest]]s en els quals el terme "''arquitectura com un art social''" es repeteix. El 1928, [[Hélène de Mandrot|Helène de Mandrot]], amb pretensió de ser mecenes, convoca arquitectes europeus al seu Castell de [[La Sarraz|La Sarraz,]] a Suïssa, per tal que aquests, en consens, duessin a terme un congrés per parlar de l’arquitectura moderna. Aquestes reunions, s’anirien repetint, a partir de l’any 28, fins arribar a l’any 59, i s’anomenarien CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna). Se’n faran 11 en total. à Madame de Mandrot, que, amb anterioritat, havia fundat la ''Maison des Artistes'' i havia organitzat trobades de joves pintors, ara convidaba nous arquitectes de Bèlgica, Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Àustria, Espanya i Suïssa a trobar-se en el seu punt neutral al centre d’Europa. dient que estava a punt de visitar Zurich, per proposar una trobada d’arquitectes connectats amb el nou moviment, al seu castell de La Sarraz, a pocs quilòmetres al nord del llac de Gènova, al cantó del Vaud. Aquesta, que ja havia parlat de les possibilitats amb Le Corbusier i altrs amics (P. Chareau, G. Guevrekian i altres) a París. El terme “congrés” va ser utilitzat en el seu sentit original com “treballar plegats”. Seria un congrés de col·laboració, no un en el qual cadascun defensés el seu camp en especial. <ref>{{Ref-llibre|títol=Space, time and architecture : the growth of a new tradition|url=http://worldcat.org/oclc/225874266|editorial=Harvard University Press|data=2008|isbn=978-0-674-83040-0|cognom=Giedion, S. (Sigfried), 1888-1968.}}</ref>
 
Altres membres fundadors van ser [[Karl Moser]] (primer president), [[Victor Bourgeois]], [[Pierre Chareau]], [[Josef Frank]], [[Gabriel Guevrekian]], [[Max Ernst Haefeli]], [[Hugo Häring]], [[Arnold Höchel]], [[Huib Hoste]], [[Pierre Jeanneret]] (cosí de Le Corbusier), [[André Lurçat]], [[Ernst May]], [[Fernando García Mercadal]], [[Hannes Meyer]], [[Werner Max Moser]], [[Carlo Enrico Rava]], [[Gerrit Rietveld]], [[Alberto Sartoris]], [[Hans Schmidt]], [[Mart Stam]], [[Rudolf Steiger]], [[Henri-Robert Von der Mühll]], i [[Juan Zavala de la Puente|Juan Zavala]].
 
==== Organització i jerarquia ====
Primer de tot, pel que fa a l'organització, cal partir de la base que, “ Els delegats i els seus suplents són elegits pel temps fins el proper Congrés i són reelegibles”. <ref>{{Ref-llibre|títol=Catholicisme social et urbanisme|url=http://dx.doi.org/10.4000/books.pur.88264|editorial=Presses universitaires de Rennes|data=2015|isbn=978-2-7535-3958-7|nom=Maryvonne|cognom=Prévot}}</ref> Així doncs, l’estructura de poder i l’organització interna dels CIAM, era feta al voltant d'un comitè que estava composat per membres de les diferents delegacions de tots els països participants. El CIRPAC no només tenia potestat sobre aquests anteriors punts, sinó que també deliberava sobre l’ ingrés de nous membres al CIAM. Aquests, per tal de poder participar en les trobades, s’havien de dirigir a la delegació del seu respectiu país, que podria acceptar-lo o no, segons la seva carrera. Aquests mètodes de selecció, demostre el caràcter centralitzador d’aquest comitè.
 
Tot i que les aquestes delegacions estaven repartides al llarg de la majoria de països europeus que participaven dels CIAM, les més importants són: a França, el grup ASCORAL, delegació filiada a les idees puristes de Le Corbusier. A més del grup GAMMA, d’autonomia ideològica en relació al lideratge; a Alemanya, el grup de Gropius tenia un opositor, Ring, format per arquitectes socialistes liderats per Hugo Häring; a Holanda, discussions entorn de ''De 8,'' vessant crítica del funcionalisme modern (Àmsterdam); OPBOUW a Rotterdam, més afecte al racionalisme; a Anglaterra, reunions dels arquitectes del CIAM a MARS, un grup particularment actiu a finals de la Segona Guerra Mundial, promovent les reunions de Bridgewater.
 
Per tant, trobem que, l’estructura de poder dels CIAM era identificada per un consell dirigent compost per un president, un secretari general, dos vicepresidents i un director general. Per tant, era un òrgan relativament gran, que congregava almenys un membre de cada delegació inscrita als CIAM. <ref>{{Ref-tesi|títol=Ibirapuera: parque metropolitano(1926-1954)|url=http://dx.doi.org/10.11606/t.16.2007.tde-31052010-143819|universitat=Universidade de Sao Paulo Sistema Integrado de Bibliotecas - SIBiUSP|nom=Ana Claudia Castilho|cognom=Barone}}</ref>
 
A més, hi ha, al llarg de la història de l'agrupació, figures claus i innatament dirigents, com ara, la que, en les primeres reunions després de la Guerra, prevalia en quant a lideratge: Le Corbusier. Aquest, tractant temes com l'estructuració de l’ urbanisme, reforçant la tendència d’analitzar els problemes de la ciutat a partir del model de la segregació funcional, fa que les discussions prenguin una direcció amb la proposició del tema del nucli de la ciutat. L’any 1951, per ocasió del CIAM VIII congrés, a Hoddeston, [[Anglaterra|Anglaterra,]] el tema del nucli de la ciutat va ser una oportunitat per fer emergir les diferents maneres d’entendre el problema de la ciutat, escapant de la rigidesa del model funcionalista que restringia la problemàtica urbana a criteris convencionats pel grup dominant.El consens era forjat a través de les formulacions temàtiques genèriques de cada edició dels congressos, de manera que el tema general apareixia més que els treballats en cada comitè.
b) Constituir el ''bureau'' permanent del congrés
 
c) Executar les decisions dels congressos. <ref>{{Ref-publicació|article=Arquitectura contemporánea en París|url=http://dx.doi.org/10.18272/usfq.5.6|data=2017|doi=10.18272/usfq.5.6|cognom=|nom=|publicació=USFQ Press|pàgines=}}</ref>
 
No obstant, els treballs d’aquest comitè, van ser considerats negligents en la divulgació dels resultats dels congressos, doncs era molt més important pel grup dirigent indicar consensos d’ opinió.En les publicacions del CIRPAC també hi ha una reglamentació que concedeixi i determini el dret dels països, la seva prioritat en la publicació  dels seus treballs. <ref>{{Ref-llibre|títol=Architettura-città.|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvj7wmkf.4|editorial=Quodlibet|data=2019-06-13|isbn=978-88-229-1024-0|pàgines=15–34}}</ref> Cal destacar, a més, el caràcter constantment canviant dels membres del CIAM, que varia al mateix temps que ho fan les seves prioritats. <ref name=":0" />
 
== Les conferències del CIAM ==
Rep el nom de Die Wohnung für das Existenzeminimum. (La vivenda mínima). May, com arquitecte oficial de la ciutat, encarrega 24 projectes de vivenda obrera patrocinats per les autoritats municipals. Influenciat pel moviment de la Ciutat Jardí, amb gran repercussió a aAlemanya en els anys previs a la Primera Guerra Mundial. En el disseny, May es basa en plantejaments de disseny que s’estaven treballant a la Bauhaus de Gropius, amb figures com Marcel Breuer i altres. Intentaven ressaltar les noves tecnologies en equips domèstics i en construcci´a través d’un nou disseny que enfatitza l’apropament de la natura, una aproximació evident en els jardins- hort plantejats en moltes ciutats. El conjunt incloïa parcs i boscos d’arbres. Es combinen les teories de la ciutat- jardí amb el nou ideal internacional de condicions urbanes habitacionals per les masses urbanes industrials. May organitza diversos tours provinents de 14 països europeus i de la Unió Soviètica.
 
Sigfried Giedion, nou Secretari General del CIAM, 5 conferències presentades en le CIAM ii, iniciant amb una de May sobre el concepte d’Existenzeminimum, seguida d’una de Walter Gropius, Victor Burgeois (belga, familiaritzat amb els desenvolupaments a la Unió Soviètica); el radical Hans Schmidt i Le Corbusier “Las bases sociologicas de la vivienda mínima” <ref>{{Ref-llibre|títol=Gropius : the man who built the Bauhaus|url=http://worldcat.org/oclc/1112413870|isbn=978-0-674-73785-3|cognom=MacCarthy, Fiona, author}}</ref> llegida per Giedion. S’argumenta que la entrada de la dona en el món laboral exigia “llars centralitzades” on cada individu tingués accés a l’unitat mínima de vivenda dins d’una gran estructura comunal en la que funcionessin menjadors, llars d’infants i equipaments recreacionals. eocm tractar la vivenda mínima i llegida per Pierre Jeanneret.Una impressió del programa dóna aqeuesta el títol de “Crítica y modificación de las regulaciones existentes”, que canvia en la versió impresa “Anàlisi dels elements fonamentals del problema de la vivenda mínima”. Le Corbusier crida l’atencio sobre l anaturalesa biològica de la vivenda, la “Pobresa i insuficiència de la tècnica tradicional”; la necessitat de l”estandarització, industrialització i “taylorització”. Descriu la vivenda com “una seqüència regular de funcions definides”; un “fenomen de tràfic”. <ref>{{Ref-publicació|article=Le Corbusier: The Garland Essays H. Allen Brooks Le Corbusier Le Corbusier, 1887-1965: une encyclopédie Jacques Lucan Le Corbusier: Ideas and Forms William J. R. Curtis Le Corbusier: Early Works by Charles-Edouard Jeanneret-Gris Frank Russell Charles-Edouard Jeanneret-Gris Journey to the East Le Corbusier Ivan Zaknic Nicole Pertuiset The Decorative Art of Today Le Corbusier James I. Dunnett L'Esprit Nouveau: Le Corbusier et l'industrie, 1920-1925 Stanislaus von Moos The Villas of Le Corbusier, 1920-1930 Timothy Benton Le Corbusier à Genève Patrick Devanthéry Inès Lamunière Le Corbusier: The City of Refuge, Paris, 1929-33 Brian Brace Taylor Le Corbusier et la mystique de l'URSS: théories et projets pour Moscou, 1928-1936 Jean-Louis Cohen Raumplan versus Plan Libre: Adolph Loos and Le Corbusier, 1919-1930 Max Risselada|url=http://dx.doi.org/10.2307/990501|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1990-03|issn=0037-9808|pàgines=96–105|volum=49|exemplar=1|doi=10.2307/990501|nom=Alan|cognom=Colquhoun}}</ref>
 
===='''CIAM III ('''1930) ====
# Zooing.
# Circulació.
# Zona d’influència de la ciutat. <ref>{{Ref-publicació|article=A.C. Documentos de Actividad Contemporánea (A.C. Contemporary Activity Documents) (1931–7)|url=http://dx.doi.org/10.5040/9781472596178-bed-a007|publicació=The Bloomsbury Encyclopedia of Design|data=2016|doi=10.5040/9781472596178-bed-a007|nom=Rosa|cognom=Povedano}}</ref>
 
Es preparen guies analítiques de presentació pel següent congrés sobre el tema de la Ciutat Funcional, la qual cosa seria la base per la gran part del plantejament de la postguerra, incloent Holanda i d’una manera diferent per noves ciutats com Brasilia. Originat amb Van Eesteren i el grup holandès del CIAM, ''De 8'' (Els vuit), amb un plantejament similar a l’urbanisme de Le Corbusier però menys enfocat en l’ús dels edificis en alçada i que pretenia basar la informació en estadístiques, ja no en imatges formals.
 
Associat amb Theo von Doesburg, després d’estudiar a París, Van Eesteren, ensenya planificació de ciutats a Bauhochschule de Weimar (1927-1929). Entre d'altres, ho fa de “La construcción de la ciudad en una hora”, “ciutat de cartró” composada per façanes i proposa urbanisme basat en la distribució racional dels elements funcionals d ela ciutat. “unitats de la metròpoli” incloïen edificis industrials, lots de parcs i garaigs, camps esportius i gratacels, i altres tipologies de construccions més tradicionals (estacions de tren i edificis religiosos). Estadística per arribar ràpidament a la forma urbana correcta, ho publica a ''i10'' , el 1928, “Städtebau”. <ref>{{Ref-publicació|article=Eesteren, Cornelis [Cor] van|url=http://dx.doi.org/10.1093/gao/9781884446054.article.t024989|editorial=Oxford University Press|data=2003|cognom=|nom=|publicació=La Experiencia de Amsterdam|pàgines=}}</ref>
 
Van Eesteren fa el discurs d’innauguració en grancès, giedion fa un repas de la història de la ciutat funcional. Le Corbusier proclama la idea de Ciutat Funcional, “biologia del món”. Enfatitzava que la base havia de ser l’habitació, la primera en la jerarquia de: '''habitació, treball, recreació i circulació'''. L’ambient natural havia de ser salvat del “leproso suburbio”, de les ciutats existents.
El CIAM 4 és publicat en el diari tècnic grec '''TEXNIKA XPONIKA''' – "Les Annales Techniques" , a l’octubre- novembre de 1933. Després, sota l’explosió de la Segona Guerra Mundial, gràcies al recolzament dels governs, el CIAM es reuneix. El grup català GATCPAC publica un detallat manifest mostrant nous mètodes i la seva aplicació a Barcelona. Per difondre idees CIAM visualitza dos publicacions resultants del CIAM IV, una destinada a edició popular, amb moltes il·lustracions i l’altra més científica, amb tot el material relatiu a 33 plans urbans presentats al CIAM IV.
 
A més, el CIRPAC de Londres, el 1934, comissió encarregada de produir els dos principals documents dels plantejaments de la '''Ciutat Funcional''' després de la guerra, deixant en l’ombra altres contribucions. D'una banda, el volum popular, "''Can our cities survive''?" <ref>{{Ref-llibre|títol=Can our cities survive? : an ABC of urban problems, their analysis, their solutions|url=http://worldcat.org/oclc/220044229|editorial=Kraus Reprint|data=1979|isbn=3-262-00054-X|cognom=Sert, José Luis, 1902-1983.}}</ref> de Sert, 1942, de l'altra, Le Corbusier, La ''Carte d’Athenes'' 1943, actuant en la idea motivacional del CIAM que “La veritable pregunta que ha de preocupar el món modern és la vivenda”. <ref>{{Ref-publicació|article=The Athens Charter Le Corbusier Anthony Eardley|url=http://dx.doi.org/10.2307/988885|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1974-10|issn=0037-9808|pàgines=260–261|volum=33|exemplar=3|doi=10.2307/988885|nom=Reyner|cognom=Banham}}</ref> Per tant i en definitiva, el que es duu a terme en el CIAM IV és “Estudiar, definir, analizar y sintetizar, finalmente planificar esa vida y desarrollo de las ciudades modernas, con la finalidad de lograr el máximo bienestar de la colectividad, ha sido el propósito de los congresos internacionales de arquitectura moderna (CIAM).” <ref>{{Ref-llibre|títol=Carta de Atenas, bases del ideario urbanístico del CIAM.|url=http://worldcat.org/oclc/10749237|editorial=Secretaría del Patrimonio Nacional|data=[1959?]|cognom=International Congresses for Modern Architecture.}}</ref>
 
===='''CIAM V ('''1937) ====
[[París]], [[França]]. Sobre l'habitatge i la reconstrucció
 
El sisè CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l’ ”arquitectura i urbanística de servir les necessitats de la gent”[1] i el necessari renovament del CIAM mateix implicava la redefinició de l’ofici d’arquitecte i del seu ensenyament, així com involucrar les joves generacions. <ref>{{Ref-llibre|títol=Ricerca, didattica e prassi urbanistica nelle città del Mediterraneo : scritti in onore di Giuseppe Dato|url=http://worldcat.org/oclc/795008026|editorial=Gangemi|data=2011|isbn=978-88-492-2220-3|cognom=Martinico, Francesco. Dato, Giuseppe. Badawi, Hassan.}}</ref> Havient viatjat ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allí. Richard Neutra (Los Ángeles) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però.En motiu de la Fira Mundial de Nova York, el 1939, Giedion organitza una trobada del CIAM, en la qual, alguns membres europeis, incloent Aalto, havien dissenyat pavellons diferents, i Gropius i Breuer el Pavelló de l’Estació Pennsylvania. L’any següent, quan Hitler invadeix Polònia, setembre 1939, i el juny de 1940 conquesta tota Europa occidental, Le Corbusier, representant del ''Ministère de la Production Industrielle et du Travail de Vichy'', no veia contradicció entre aquest paper i les idees del primer.
 
A ''Space, Time and Architecture,'' com a reforç per emostrar la “unitat de mètodes” entre el pensament i el sentiment, es parla a favor de la seva experiència als Estats Units.
Inicialment, l’objectiu de la proposta temàtica era la formulació d’una Carta de l’hàbitat, que funcionaria com una carta de principis orientadors de producció d’espais d’habitació moderns, amb la intenció de donar continuitat a la '''producció de documents- manifest''' (elaborats per l’equip liderat per Le Corbusier o Grup ASCORAL). Per primera vegada, els joves del CIAM, es reuneixen en un '''grup de treball'''. La idea original de Le Corbusier i el seu grup, doncs, era la de crear espais destinats a habitació. Aquesta carta hauria de ser un document que fes referència a l’espai d’habitar, una de les funcions especificades a la Carta d’Atenes. No obstant, aquests joves, es contradeien, en pensament, amb el que promulgava la Carta d’Atenes. Per ells, no era més possible pensar en urbanisme segons la segregació  funcional proposada el 1933, sinó que, la noció d’hàbitat defensada se sustentava en un concepte ampliat que considerava no només l’habitatge, la unitat residencial, sinó també els espais de convivència i els espais públics, dominis que permetien una vida col·lectiva.
 
El grup dels joves, considera la ciutat funcional un concepte abstracte, poc realista amb les necessitats humanes essencials, les aplicacions de les quals ja s’havien demostrat insatisfactòries. Per una banda, consideraven que la concepció de ciutat a partir de la discriminació de certes funcions era una manera molt pobre de tractar la urbanística, molt més complexa. D'altra banda, el model de ''Ville Radieuse'', era abstracte per desconsiderar els habitants dels espais en la seva dimensió individual i en les seves necessitats d’expressió. Per tant, la reducció de ciutat a un mecanisme compost de 4 funcions, es refereix als espais com a objectes concebuts per processos històrics, amb significats rellevants per la memòria urbana. <ref>{{Ref-publicació|article=The Heart of the City|nom=Richard U.|nom4=E. N.|cognom3=Sert|nom3=J. L.|cognom2=Tyrwhitt|nom2=J.|cognom=Ratcliff|doi=10.2307/3159805|url=http://dx.doi.org/10.2307/3159805|exemplar=1|volum=31|pàgines=84|issn=0023-7639|data=1955-02|publicació=Land Economics|cognom4=Rogers}}</ref>
 
“''Ma sul piano strettamente metodologico essa è ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale''”. Però, en el pla estretament metodològic, aquesta és ben llunyana de projectar una relació espacial i compositiva del modern insediament residencial”. <ref>{{Ref-llibre|títol=La Vivienda racional : ponencias de los congresos CIAM 1929-1930|url=http://worldcat.org/oclc/803122976|editorial=Gustavo Gili|data=DL 1973|isbn=84-252-0755-X|cognom=International Congress for Modern Architecture (2n : 1929 : Frankfurt am Main)}}</ref>
 
<br />
# Tota comunitat ha de ser internament adequada- tenir facilitat de circulació- ; en conseqüència, qualsevol que sigui el tipus de transport del qual es disposa, la densitat ha de créixer a mida que creix la població; (1) és el cas de la mínima densitat i (4) de la màxima.
 
Devem, per tant, estudiar l’habitació i els agrupaments necessaris per produir comunitats còmodes i convenients en diferents punts de tall de la vall.L’ adequació de qualsevol solució pot provenir del camp de la invenció arquitectònica més que de l’antropologia social. <ref>{{Ref-publicació|article=Team 10 Primer|url=http://dx.doi.org/10.2307/1572031|publicació=Leonardo|data=1969-04|issn=0024-094X|pàgines=201|volum=2|exemplar=2|doi=10.2307/1572031|nom=Kenneth|cognom=Frampton|nom2=Alison|cognom2=Smithson}}</ref>
 
El document utilitza com a referència '''Patrick Geddes,''' un urbanista anglès del s. XIX, negligent pel CIAM. <ref>{{Ref-publicació|article=Os educadores e o cotidiano escolar. Campinas, SP: Papirus, 2000|url=http://dx.doi.org/10.5585/eccos.v2i2.233|publicació=EccoS – Revista Científica|data=2008-01-04|issn=1983-9278|pàgines=139–142|volum=2|exemplar=2|doi=10.5585/eccos.v2i2.233|nom=Ivanise|cognom=Monfredini}}</ref>
===='''CIAM XI''' (1959) ====
[[Otterlo]], [[Països Baixos|Holanda]]. Dissolució del CIAM i formació del [[Team X]]
 
El futur CIAM, ha de ser inclusiu, obert a arquitectes de tot el món, tot i que s’afavoreixen els membres alemanys i anglesos, es formen grups d’avantguardes que desmantellen el CIAM en dues etapes: la primera, el 1953, amb arquitectes que es converteixen en nous membres i la segona, el 1956, amb la representació nacional del CIAM reemplaçada per invitacions en la base de mèrtis personals. <ref>{{Ref-llibre|títol=Team 10 East : revisionist architecture in real existing modernism|url=http://worldcat.org/oclc/908139159|editorial=Museum of Modern Art in Warsaw|data=2014|isbn=978-83-64177-03-3|cognom=Stanek, Łukasz.}}</ref> Uneix arquitectes, urbanistes, artistes, historiadors, sociòlegs i publicistes, per apropar-se als problemes de plantejar ciutats, els quals tenen una gran influència tot i el fet que, sent una extensió molt ramificada, com la I''[[nternational Federation for Housing and Town Planning]],'' es renoven institucions com la ''National Conferences on City Planning in the United States of America''. Són, per tant, tan sols un grup de figures que, més que res, d’experiència pràctica. Després de la Segona Guerra Mundial, queda confirmat aquest cercle d’intel·lectuals, que fan de la planificació una activitat educativa per nous urbanistes i encoratjant relacions internacionals. <ref>{{Ref-publicació|article=Katrina Gulliver and Heléna Tóth, editors. Cityscapes in History: Creating the Urban Experience|url=http://dx.doi.org/10.1093/ahr/119.4.1408|publicació=The American Historical Review|data=2014-10|issn=1937-5239|pàgines=1408–1408|volum=119|exemplar=4|doi=10.1093/ahr/119.4.1408}}</ref>
 
== Dissolució ==
 
==== La Casa Bloc, Barcelona ====
El CIRPAC, que tenia com a delegat espanyol a García Mercadal i que, el novembre de 1936, exposa, a través de Torres Clavé, la nova situació política catalana i la resposta del GATCPAC, d'altra banda té un altre member destacat, Sert, que el 1937, presenta un document conceptual, fruit d’una desenvolupada forma d’acord amb els plantejaments inicials. <ref>{{Ref-llibre|títol=LA CUÁDRUPLE ALIANZA|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctt20fw6mv.16|editorial=Marcial Pons, Ediciones de Historia|isbn=978-84-16662-45-6|pàgines=149–164}}</ref> D'altra banda, Le Corbusier comença a participar del Pla Macià de Barcelona, on, per primera vegada es volien aplicar els criteris urbans del CIAM en una ciutat real: habitació, treball, recreació i circulació. <ref>{{Ref-publicació|article=La mirada interior: autorretratos en la España del siglo XIX|url=http://dx.doi.org/10.25267/trocadero.2004.i16.05|publicació=Trocadero|data=2004|issn=0214-4212|pàgines=65–78|exemplar=16|doi=10.25267/trocadero.2004.i16.05|nom=María Dolores|cognom=Antigüedad del Castillo-Olivares}}</ref>
 
Un dels edificis que es construeixen en aquella època és la Casa Bloc, un projecte de Sert, Clavé i Subirana, una tríada d'arquitectes que, en el moment, destaquen en el col·lectiu del [[GATCPAC]]. Seguint els plantejaments i les bases establertes pel CIAM, la casa és una joia de l'arquitectura del Moviment Modern, una utopia realitzable, amb un punt innovador, el d'intentar resoldre els problemes habitacionals de la Barcelona dels anys 30, amb una forta presència del fenomen del [[barraquisme]]. Sent un plà pilot del Plà Macià, prèn l'estructura del redent corbuserià, amb grans peces i edificis sobre pil·lotis de més de 200 habitatges.El projecte, però, queda truncat per la guerra, i els habitants per als quals estaven previstos els pisos no hi poden entrar a viure. Si que ho fan les forces militars.
 
==== Les ciutats de Perú i Brasil ====
Un altre cas on les conferències del CIAM i els seus resultats són ben influents és a l'Amèrica llatina, on es parla d'una evangelització duta a terme per part d'aquests arquitectes i urbanistes europeus. Parlant del  “El sector central”, un bon exemple és el Plan piloto de Lima (1947-1949), que té com a director Luis Dorich. Per ells, les unitats veïnals, els centres cívics i les 4 funcions establertes pel CIAM, sorgides de les idees en la postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers, seràn les bases sobre les quals s' assentaràn aquests arquitectes estrangers. <ref>{{Ref-publicació|article=Third World Modernism|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203840993|data=2010-11-02|doi=10.4324/9780203840993|nom=Duanfang|cognom=Lu|publicació=Taylor & Francis Group|pàgines=}}</ref>
 
== Referències ==
401.070

modificacions