Abadia de la Mare de Déu de Leffe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' (3), L’ → L' (2) AWB
Línia 1:
{{organització}}
L{{'}}'''Abadia de la Mare de Déu de Leffe''' és una [[abadia]] de [[premonstratencs]] fundada el 1152 a Leffe, un enclavament del [[comtat de Namur]], en front de [[Dinant]], una [[bona vila]] del [[principat de Lieja]] (avui a Bèlgica), a la confluència del [[fond de Leffe]] amb el [[Mosa]].
 
== Història ==
 
=== Primera referència històrica ===
L’AbadiaL'Abadia es va fundar el 1152 a la vora del riu [[Mosa]]. Com molts d’altresd'altres monestirs d’arreud'arreu d’Europad'Europa, els [[Canonge|canongescanonge]]s [[premonstratencs]] elaboraven cervesa amb els ingredients que es trobaven dels camps de conreu de l’abadial'abadia. La primera referència a la fàbrica de cervesa en els registres històrics data del 1240.<ref>{{Ref-web|títol=Histoire de l'Abbaye de Leffe|url= http://www.abbaye-de-leffe.be/fr/histoire/de-la-fondation-a-l-expulsion/| consulta=2020-01-06|llengua=francès| editor=Abadia de la Mare de Déu de Leffe|data=''s.d''}}</ref>
 
=== Destrucció i abandonament de l’abadial'abadia ===
L’abadiaL'abadia ha estat malmesa per diverses causes al llarg dels anys.
 
El {{segle|XV}} va ser dels pitjors pel monestir. Segons els historiadors, el 1400 van morir l'abat i set monjos a causa de la [[pesta]]. Més tard, el 7 d'agost de 1460, l'abadia va ser destruïda per una inundació i hi va morir l'abat del moment. Un cop van poder reparar els danys de la inundació, va ser assetjada per [[Carles I de Borgonya|Carles el Temerari]], duc de Borgonya, i les seves tropes, que van saquejar i destruir l'abadia altra vegada. Va succeir l'any 1466, quan la ciutat de [[Dinant]], situada davant de l'abadia a l'altra riba del Mosa, es va veure obligada a rendir-se al duc després del [[Sac de Dinant (1466)|Sac de Dinant]]. Carles el Temerari, un rival important per a [[Lluís XI de França|Lluís XI]] i el tron francès va ordenar matar cada home, dona i nen de la ciutat per defensar l'honor de la seva mare, ja que s’havia estès el rumor que el duc havia estat derrotat i que era el fill bastard de la duquessa Isabel i el bisbe del [[principat de Lieja]].
 
El 1735, l'Abadia va haver d'allotjar a la força un regiment d'[[Hússar|hússarshússar]]s, mercenaris hongaresos que eren coneguts per la seva brutalitat. Van estendre el terror entre la població civil, i no van mostrar cap respecte per la naturalesa religiosa de l'Abadia, van saquejar l'edifici i tot el que contenia. La cerveseria també va patir terriblement. Una vegada més, mentre s’estava rehabilitant l'abadia, va aparèixer un altre perill, l’esclatl'esclat de la [[Revolució Francesa]] el 1794. Durant segles, sota l'antic règim, l'església havia estat el major terratinent del país. El nou règim, però va abolir els [[privilegi]]s l'església i tots els seus béns van ser confiscats. El 1796, l'abadia va ser oficialment abolida i declarada com a propietat de l'Estat.
 
Durant els anys següents, els edificis de l'abadia va anar canviant de mans i l’elaboraciól'elaboració de cervesa va continuar en menor escala fins al 1809, quan es van interrompre per complet.
[[Fitxer:AbteiLeffe1.JPG|miniatura|La torre de l'abadia des del Museu Leffe]]
 
Línia 25:
{{Referències}}
{{autoritat}}
 
[[Categoria:Orde Premonstratenc]]
[[Categoria:Monestirs catòlics]]