Zentralfriedhof: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
correccions i refs |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
|imatge=Simmering (Wien) - Luegerkirche (1).JPG}}
El '''Zentralfriedhof''', el '''Cementiri central''' de [[Viena]], inaugurat el 1874, és el més extens de la capital [[Àustria|austríaca]]. Es troba a la zona sud de la ciutat, al carrer Simmeringer Hauptstraße, entre els números 230-244 i 1110, al barri de Simmering. L'església situada al centre del cementiri s'anomena la '''Karl-Borromäus-Kirche'''.
[[Fitxer:Zentralfriedhof, Vienna.jpg|miniatura|Zentralfriedhof, amb l'església de [[Carles Borromeo]]|esquerra]]El cementiri té una superfície d'uns 2,5 km², amb 3,3 milions de persones
Els primers anys, el lloc no era gaire popular. Malgrat el nom, no era gens «central» i no tenia cap connexió amb el transport públic. Per canviar aixó, el consistori va decidir el 1981 de crear una avinguda d'honor amb sepulcres de persones famoses. El 22 de juny de 1888, les restes de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i de [[Franz Schubert|Schubert]] van ser traslladats a la secció dels músics, on també es troben les tombes de [[Antonio Salieri|Salieri]], [[Johannes Brahms|Brahms]], els dos Johann Strauss ([[Johann Strauss (pare)|pare]] i [[Johann Strauss II|fill]]) [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], [[Hugo Wolf|Wolf]], [[Carl Czerny|Czerny]], [[Arnold Schönberg|Schönberg]], així com el monument a [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]],
Quan el cementiri es va estrenar hi va haver un gran conflicte entre l'ajuntament de la ciutat i la jerarquia de l'església catòlica. L'ajuntament volia un lloc interconfessional per a tots i no volia cap consagració per qualsevol religió. Aquesta opció va suscitar protestes vehements pels cercles ultraconservadors catòlics. Finalment es va trobar un compromís i es va autoritzar una benedicció discreta, fora del públic,<ref name="Bauer">{{Ref-llibre|edició=5a edició eixamplada|títol=Wiener Friedhofsführer : genaue Beschreibung sämtlicher Begräbnisstätten nebst einer Geschichte des Wiener Bestattungswesens|url=https://www.worldcat.org/oclc/76593699|editorial=Falter-Verl|data=2004|lloc=Wien|isbn=3-85439-335-0|cognom=Bauer|nom=Werner T.|llengua=alemany|pàgines=}}</ref> tot i així, la major part del cementiri principal queda interconfessional. Per qui no vol pas sepultura al cementiri principal, s'han arranjat unes zones particular reservades a certes conviccions: budistes, protestants, islàmistes, jueus, ortodoxos i mormons. El lloc queda de gestió pública i cap autoritat religiosa no hi té autoritat.<ref name="Bauer"/> Només el cimentiri protestant i el nou cimentiri jueu tenen separacions clares i una entrada particular. Encara que el cementiri jueu més antic, creat el 1863, va ser destruït pels [[Nazisme|nazis]] durant la [[Kristallnacht]], encara es conserven 60.000 tombes. El segon cementiri jueu es va construir el 1917 i encara s'utilitza.
▲El 22 de juny de 1888, les restes de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i de [[Franz Schubert|Schubert]] van ser traslladats a la secció dels músics, on també es troben les tombes de [[Antonio Salieri|Salieri]], [[Johannes Brahms|Brahms]], els dos Johann Strauss ([[Johann Strauss (pare)|pare]] i [[Johann Strauss II|fill]]) [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], [[Hugo Wolf|Wolf]], [[Carl Czerny|Czerny]], [[Arnold Schönberg|Schönberg]], així com el monument a [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], ja que la tomba no es troba allí sinó al cementiri de Sant Marx.
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
| |||