L'origen de la llengua àrab es remunta al [[segle II]] de la nostra era. La tradició oral considera, això no obstant, que és una llengua revelada directament a [[Ismael]], fill d'[[Abraham]] i [[Agar (muller d'Abraham)|Agar]]. Les primeres traces de l'[[alfabet àrab|escriptura àrab]] es remunten més enllà del {{segle|VI|s}}.
La llengua àrab comprèn tant una varietat estàndard que es fa servir en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius ([[fushaÀrab clàssic|àrab fus·ha o àrab clàssic]], اللغة العربية الفصحى, ''al-luḡa al-ʿarabiyya al-fuṣḥà''), com nombrosos [[àrab dialectal|dialectes locals]], que a voltes arriben a ser incomprensibles entre ells a causa de diferències lèxiques i fonològiques, mentre que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic.<ref>{{ref-llibre|cognom= Brustad|nom= Kristen E.|títol= The Syntax of Spoken Arabic – A comprehensive study of Moroccan, Egyptian, Syrian and Kuwaiti dialects| editorial= Georgetown University Press|lloc= Washington|data= |any= 2000|pàgines= |isbn= 0-87840-789-8|ref= p. 363}}</ref> La denominació d'aquesta llengua en el mateix idioma àrab és ''(al-luḡa) al-ʿarabiyya,'' 'la (llengua) àrab', tot i que en alguns dialectes, com en l'[[àrab egipci|egipci]], es denomina ''(al-lisān) al-ʿarabī'' (en gènere masculí).
