Bé (filosofia): diferència entre les revisions

ExisteixenHi ha diverses concepcions a l'hora de considerar què és el bé:

Hi ha una [[opció]] que planteja l'existència d'un bé [[absolut (filosofia)|absolut]] (i, per tant d'un [[maldat|mal]] absolut). Seria la concepció [[metafísica]] del bé i del mal. Segons aquesta [[visió]] el bé no és una característica de les [[acció física|accions]] [[humanes]], sinó una [[entitat]] plena que [[lluita]] contra el mal. Les concepcions filosòfiques relacionades amb la [[justificació]] de determinats [[postulat]]s religiosos solen tenir aquesta visió, relacionantque relacionen el bé amb [[Déu]] ([[Agustí d'Hipona]], [[Tomàs d'Aquino]]). La [[concepció]] d'aquest bé filosòfic està relacionada així amb la [[moral]] proposada des de la [[religió]].

Tot i això, no hi ha una visió única sobre comde qualificar una acció de, bona o dolenta, determinantque aixídetermini el [[concepte]] de bé.

Les ètiques [[teleologia|teleològiques]] proposen que una [[acció física|acció]] és "bona" quan les [[conseqüència|conseqüències]] d'aquesta acció ho són. [[Aristòtil]] considera que una acció és bona quan proporciona [[felicitat]], [[Epicur]] considera que una acció és bona quan proporciona [[plaer]], [[David Hume]] considera que una acció és bona quan provoca [[sentiment]]s d'aprovació ([[emotivisme moral]]), o [[John Stuart Mill]], com a màxim representant de l'[[utilitarisme]], considera que una acció és bona quan proporciona el màxim [[benestar]] per al màxim nombre de persones. ([[principi d'utilitat]]).

Les ètiques [[deontologia|deontològiques]] proposen que una acció és bona en [[funció]] de l'acció mateixa i no de les seves conseqüències. [[Immanuel Kant]] ho planteja aper través del seumitjà l'[[imperatiu categòric]] formulatque formula en els termes següents termes: "obra només segons aquella [[adagi|màxima]] que puguis voler que es converteixiesdevingui, al mateix tempsalhora, en llei universal".