Bé (filosofia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Jantonino12345. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Revertides les edicions de CarlesMartin. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
[[Fitxer:La Bonté-Musée François Rude.jpg|miniatura|Personificació de la bondat, [[1839]]]]
El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
El '''bé''' o '''bondat''' és la [[Propietat (ontologia)|qualitat]] [[moral]] que porta al [[subjecte (filosofia)|subjecte]] a actuar correctament, és una [[virtut]] i un [[objectiu]] [[vida|vital]] si la [[persona]] vol obrar d'acord amb la seva [[ètica]]. Segons el corrent [[filosòfic]], el bé pot consistir en unes característiques o unes altres, però totes les escoles estan d'acord en uns [[manament]]s bàsics (que per als defensors del [[jusnaturalisme]] constituirien un bé [[natura|natural]], anterior a qualsevol [[societat]]), com el respecte a la ''vida'' i intentar no ferir els altres, així com seguir els propis [[principi (filosofia)|principi]]s, apartar-se del [[vici]], conrear l'[[amor]], ser conscient de la pròpia [[existència]] i del valor de les pròpies decisions o evitar els excessos.<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 25|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
 
El '''bé''' o '''bondat''' és la [[Propietat (ontologia)|qualitat]] [[moral]] que porta al [[subjecte (filosofia)|subjecte]] a actuar correctament, és una [[virtut]] i un [[objectiu]] [[vida|vital]] si la [[persona]] vol obrar d'acord amb la seva [[ètica]]. Segons el corrent [[filosòfic]], el bé pot consistir en unes característiques o unes altres, però totes les escoles estan d'acord en uns [[manament]]smanaments bàsics (que per als defensors del [[''jusnaturalisme]]'' constituirien un bé [[natura|natural]], anterior a qualsevol [[societat]]), com el respecte a la ''vida'' i intentaro no ferir els altres, així com seguir els propis [[principi (filosofia)|principi]]sprincipis, apartar-se del [[vici]], conrear l'[[amor]], ser conscient de la pròpia [[existència]] i del valor de les pròpies decisions o evitar els excessos.<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 25|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
Així el bé pot ser entès des d'una posició [[metafísica]], donant al bé la [[categoria]] d'[[ens|entitat]] [[pròpia]], o des d'una posició [[ètica]] en el bé seria una [[característica]] puntual d'algunes acciones humanes, tenint el [[jusnaturalisme]], que considera que existeix un [[dret natural]] que mostra la [[diferència]] entre el Bé i el Mal, a cavall de les dues posicions.
 
Així, el bé pot ser entès des d'una posició [[metafísica]], donant al bé-li la [[categoria]] d'[[ens|entitat]] [[pròpia]], o des d'una posició [[ètica]] en, el bé seria una [[característica]] puntual d'algunes acciones humanes, tenintp. e.: el [[jusnaturalisme]], que considera que existeixhi ha un [[dret natural]], queel qual mostra la [[diferència]] entre el Bé i el Mal, a cavall de les dues posicions.
 
==Metafísica, ètica i religió==
ExisteixenHi ha diverses concepcions a l'hora de considerar què és el bé:
 
Hi ha una [[opció]] que planteja l'existència d'un bé [[absolut (filosofia)|absolut]] (i, per tant d'un [[maldat|mal]] absolut). Seria la concepció [[metafísica]] del bé i del mal. Segons aquesta [[visió]] el bé no és una característica de les [[acció física|accions]] [[humanes]], sinó una [[entitat]] plena que [[lluita]] contra el mal. Les concepcions filosòfiques relacionades amb la [[justificació]] de determinats [[postulat]]s religiosos solen tenir aquesta visió, relacionantque relacionen el bé amb [[Déu]] ([[Agustí d'Hipona]], [[Tomàs d'Aquino]]). La [[concepció]] d'aquest bé filosòfic està relacionada així amb la [[moral]] proposada des de la [[religió]].
 
Hi ha una opció, amb múltiples interpretacions, que planteja el bé, no com una entitat, sinó com una sèrie de característiques de les accions humanes que permeten qualificar-les de bones. Aquest és el bé de l'ètica.
 
==Bona acció==
Tot i això, no hi ha una visió única sobre comde qualificar una acció de, bona o dolenta, determinantque aixídetermini el [[concepte]] de bé.
 
Les ètiques [[teleologia|teleològiques]] proposen que una [[acció física|acció]] és "bona" quan les [[conseqüència|conseqüències]] d'aquesta acció ho són. [[Aristòtil]] considera que una acció és bona quan proporciona [[felicitat]], [[Epicur]] considera que una acció és bona quan proporciona [[plaer]], [[David Hume]] considera que una acció és bona quan provoca [[sentiment]]s d'aprovació ([[emotivisme moral]]), o [[John Stuart Mill]], com a màxim representant de l'[[utilitarisme]], considera que una acció és bona quan proporciona el màxim [[benestar]] per al màxim nombre de persones. ([[principi d'utilitat]]).
 
Les ètiques [[deontologia|deontològiques]] proposen que una acció és bona en [[funció]] de l'acció mateixa i no de les seves conseqüències. [[Immanuel Kant]] ho planteja aper través del seumitjà l'[[imperatiu categòric]] formulatque formula en els termes següents termes: "obra només segons aquella [[adagi|màxima]] que puguis voler que es converteixiesdevingui, al mateix tempsalhora, en llei universal".
 
== Vegeu també ==