Conservadorisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 46:
Molts comentaristes apunten que l'origen del conservadorisme anglès es troba en les idees de [[Richard Hooker]], [[teologia|teòleg]] de l'[[església anglicana]], qui desenvolupament les seves idees a conseqüència de la [[Reforma Protestant|Reforma]]. Hooker emfatitza la importància de la moderació a fi d'obtenir un equilibri polític en nom d'aconseguir harmonia social i el bé comú, donant així origen al que, a Anglaterra, s'anomena "Alt conservadorisme", que pot ser vist com un "conservadorisme moderat" o fins i tot com una expressió de la [[centredreta]].
 
Un altre dels pensadors crucials del conservadorisme anglès va ser [[Edmund Burke]]. Al seu llibre ''Reflexions sobre la Revolució Francesa'', Burke critica al [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]] de l'[[il·luminisme]] i nega la possibilitat de fundar una societat en la capacitat emancipadora de la raó, projecte que el considera utòpic. Com a resposta a aquestes postures del liberalisme del [[{{segle |XVIII]]|s}}, Burke proposava la tornada a les tradicions fonamentals de la societat europea i els valors cristians basats en el naturalisme social. Aquesta posició es basa en la idea que no tots neixen iguals, amb equivalents capacitats o raó, i per tant no podia confiar-se en un govern basat en la raó dels individus. Les tradicions, en canvi, contenien la capacitat provada de regular el funcionament social amb estabilitat. Tanmateix, Burke no nega la necessitat dels canvis socials, però qüestiona la seva velocitat. Per a ell, l'ordre social roman i evoluciona a través d'un procés natural, com un tot orgànic.
Burke concebia l'establiment de l'estat ideal (exemplificat en el sistema anglès) com basat en les lleis, llibertats i costums que resulta d'una espècie de contracte social entre els diversos sectors socials. Aquest contracte es reflecteix -en el cas esmentat- en la ''Carta de drets''. Aquest contracte precedeix l'aparició de les [[Monarquies absolutes]], les que han de ser controlades però no exterminades, tal com va ser el resultat de la [[Revolució Gloriosa]]. En l'opinió de Burke, aquest contracte no sol regula les relacions entre les diferents estaments o [[classes socials]], però estableix les "antigues llibertats" i garanties que corresponen a cada una.,<ref> En les paraula de Burke:m "Es diu "Una Acta per declarar els drets i llibertats dels subjectes i per establir la successió de la Corona". Es pot observar que els drets i la successió es declaren en un sol cos, insolublement lligats" i "En la famosa llei de Carles I, anomenada la Petition of Right, el Parlament diu al Rei "els teus subjectes han heretat aquestes llibertats" emmarcant el seu petició no en principis abstractes... però en el patrimoni d'un anglès, un dret heretat dels seus avantpassats." </ref> agregant que és de la contraposició d'aquests interessos, resolts en la manera aprovada en la constitució<ref> Burke: Un estat sense les eines del canvi, és un estat sense les eines de la conservació. </ref> emana i asseguren no sol l'harmonia sinó també les llibertats mencionades.<ref> "Aquests interessos oposats i conflictius... interposen un fre saludable a tota resolució precipitada. Elles fan la deliberació no una matèria de gust però de necessitat, fan tot canvi un subjecte del compromís, el que naturalment dóna naixement a la moderació. A través d'aquesta diversitat de membres i interessos la llibertat general té tantes seguretats com hi ha opinions diferents dels diferents sectors... </ref> En resum, Burke és un fort partidari de la [[Monarquia constitucional]] que el considera basada en antics drets -que precedeixen o estan en la base mateixa d'aquest sistema i que es transmeten per dret d'herència i que s'expressen en el [[Parlament]] - Sistema que el considera harmoniós i estable no sol perquè "en una espècie de verdader contracte social" permet que els diversos "tipus de propietats' (noblesa, església i comerciants o burgesos en el sentit original de la paraula: els que viuen en ciutats) puguin dirimir els seus problemes sinó també perquè "el vulgo" accepta i fa seu aquest sistema en la mesura que li garanteix prosperitat.<ref> Aquesta visió va ser tramesa eventualment a l'absolutisme alemany. Omar Guerrero Orozco descriu així aquest sistema: "Els principats germànics són organitzats amb base en el que llavors s'anomenava Estat de policia, un tipus d'Estat absolutista l'arranjament institucional del qual té com base les relacions entre el príncep i els súbdits com a relació de domini (Vegeu: Otto Mayer, Dret administratiu alemany, tom 1, pp. 45-66) Aquests vincles de domini, tanmateix, tenen la peculiaritat de descansar en una espècie de contracte en el qual els súbdits es comprometen a obeir, en tant que el príncep ho fa per proveir-los de prosperitat. La clau de la relació arrela que, per satisfer les necessitats de la població, el príncep se li ha dotat d'atribucions per realitzar, sense límits, tot allò necessari sobre això. L'esmentat d'una altra manera, el poder principesc és il·limitat en aquest sentit. " [http://omarguerrero.org/articulos/Cameral.pdf. LES CIÈNCIES CAMERALES]. El que Burke suggereix és que aquest sistema no sol precedeix a la monarquia absoluta sinó que funciona prou bé -almenys en el cas anglès- com per afirmar que tant una república com una monarquia absoluta són no sol innecessàries però possiblement desestabilitzadores. Addicionalment, ambdues propostes implicarien una usurpació de les llibertats d'altres sectors pels partidaris de cada proposta, usurpació que amenaça a la societat en general, en la mesura que destrueix el sistema que ha mantingut aquestes antigues llibertats. </ref> Addicionalment, Burke argumenta que les tradicions són una font molt més estable d'acció política que "abstraccions metafísiques" que, com molt, representen sols el millor d'una generació, a diferència de la saviesa acumulada de les tradicions, que influeixen els individus de tal manera que fan impossible la realització de "judicis objectius" sobre la societat.