Son (ball): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Plantilla
Línia 1:
El '''son''' és un [[ball]] popular [[Cuba|cubà]] d'origen rural, temps lent i compàs 2/4, proscrit, al començament, per immoral. Els seus orígens l'emparenten amb el [[punto guajiro]], les velles [[guaracha|guarachas]], el [[changüí]] de [[Guantànamo]] i els trovadors de [[Santiago de Cuba]].
 
El nom sembla que prové de la [[paraula]] [[castellà|castellana]] ''son'', portada a [[Amèrica]] ([[segle XVI]]) pels [[Espanya|espanyols]] amb el significat de "cant ballable". Les primeres referències com a [[dansa]] cantada daten del [[{{segle |XVIII]]|s}}. Amb els anys, l'estil evoluciona i s'allunya d'altres tipus de son (com el [[son huasteco]] de [[Mèxic]] o el [[son chapín]] de [[Guatemala]]).
 
Al final del [[segle XIX]] és un ball definit, un ball cantat i tocat per petits grups de músics que flueix sobre un [[ritme (música)|ritme]] d'instruments de punteig, de percussió i de fregat. Es diu que tres soldats foren els autors del primer [[concert]] de son a la capital ([[1909]]), i que [[Los Permanentes]] foren un dels primers grups que el van portar a escena. El [[1910]], [[José Urfé]] introdueix un motiu del son oriental en el [[danzón]] ''El bombín de Barreto''. La formació musical del son acaba desplaçant la [[xaranga]] [[França|francesa]], i a partir dels anys 20 del [[segle XX]], el [[Sexteto Habanero]], el [[Septeto Nacional]] i el [[Trío Matamoros]] contribueixen a fer-lo popular.