El [[liberalisme]], que va interpretar també el [[darwinisme]] segons els seus interessos, és una teoria del [[{{segle|XVIII]]|s}} que deia que la competència genera estímuls per la superació personal i la millora social. Si dos rellotgers competeixen per atraure els clients d'un mercat, miraran de fer rellotges millors o més barats per captar els potencials compradors. D'això en trauran profit tant el rellotgers, ja que vendran més rellotges (n'hauran de fer molts més, dedicant més temps, per a guanyar el mateix salari), com els compradors (que en principi els podrien comprar a millor preu), a través de la metàfora de la [[mà invisible]]. A la pràctica, actualment se sap que això no ocorre d'aquesta manera.
