Llac d'Iseo: diferència entre les revisions

Els primers senyals de presència humana a la vora del llac d'Iseo són algunes troballes dins del territori municipal de [[Sarnico]] de restes de la [[palafit|cultura neolítica dels palafits]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Fedele|nom=Pietro|cognom2=Ducati|nom2=Pericle|títol="Storia d'Italia" volum 1|pàgines=55|any=1936}}</ref> mentre que al nord del llac, a Val Camonica hi ha proves de l'ocupació d'una cultura de l'edat del ferro, els [[camuns]]. De les planes del voltant van venir després i s'hi van instal·lar els [[etruscs]] i els [[celtes]] fins que van ser dominats pels [[romans]]. El territori del llac va formar part de l'Imperi romà d'Occident, va patir les invasions bàrbares de finals de l'imperi i va passar a ser zona sota domini dels [[longobards]]. El [[774]] [[Carlemany]] va ocupar la Val Camonica i part del llac d'Iseo, fent-ne donació als monjos de [[Tours]]. El [[1161]] [[Frederic  I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic el Barba-roja]] va baixar per la Val Camonica i el 12 de juny va saquejar i incendiar la ciutat d'[[Iseo]]. La zona va viure successivament les lluites entre [[güelfs i gibel·lins]]. El [[1428]] la [[República de Venècia]] va intervenir ocupant tota la zona del llac i la vall; després d'això va seguir un període de pau que va durar fins al [[1509]]. El [[1797]], amb la fi del domini venecià, la Val Camonica i Pisogne van ser assignades al departament del Serio i unides a Bèrgam. Anys més tard tornarien a formar part de la província de Brèscia, el [[1859]], quan amb la derrota de les tropes austríaques a San Martino i a Solferino, es va unir juntament amb tota la Llombardia al [[Regne de Sardenya]], primera etapa de la unitat italiana.