Alexandre III (papa): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo paràmetre
m Espais durs
Línia 12:
Després de concloure els seus estudis de Dret Canònic a la Universitat de [[Bolonya]], es va dedicar a l'ensenyament d'aquesta matèria primer a Bolonya i després en Pisa. Va escriure la "Stroma" o "Summa Magistri Rolandi", un dels primers comentaris sobre el Decret de Graciano.
 
L'[[octubre]] de [[1150]], el Papa [[Eugeni III]] el nomena [[Santi Cosma e Damiano (diaconia)|cardenal-diaca de Sant Cosme i Damià]]; després és nomenat [[San Marco (títol cardenalici)|cardenal-legat de Sant Marc]]. Probablement és en aquest període quan escriu les seves "Sentències", basades en l'"Introdutio ad theologiam" de [[Pere Abelard]]. En [[1153]] és nomenat canceller de l'Església, erigint-se com a dirigent dels cardenals que s'oposaven a l'Emperador [[Frederic  I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic  I]], escollit en [[1152]], i que pretenia estendre el seu imperi per tot [[Itàlia]]. Així començava pugnar-la pel ''dominium mundi''.
 
El 7 de setembre de 1159, Alexandre III va ser elegit successor del Papa Adrià IV, i va ser acceptat sense reserves pels reis de [[França]], [[Anglaterra]], la península Ibèrica, [[Sicília]] i [[Portugal]], tanmateix, una minoria de cardenals progermànics van elegir el cardenal Ottaviano de Monticelli que va ser conegut com l'antipapa [[Víctor IV]]. Aquest últim com els seus successors [[Pasqual III]] ([[1164]]-[[1168]]) i [[Calixt III]] ([[1168]]-[[1178]]) va obtenir el suport de l'Emperador Federic i dels estats controlats per aquest.