Max Carl Wilhelm Weber: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Apòstrof
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Enllaços
Línia 1:
{{Infotaula persona|imatge =Portrait of Max Wilhelm Carl Weber.jpg}}
{{ATM|Weber}}[[Fitxer: Map of Sunda and Sahul.png|miniatura|Les línies de Weber, [[Línia de Lydekker|Lydekker]] i [[Línia de Wallace|Wallace]], tres possibles fronteres biogeogràfiques entre les regions oriental i Australàsia.]]
'''Max Carl Wilhelm Weber '''o '''Max Wilhelm Carl Weber''' ([[Bonn]], [[5 de desembre]] de [[1852]] - [[Eerbeek]], [[Brummen]], [[7 de febrer]] de [[1937]]) fou un [[zoòleg]], [[Anatomia|anatomista]] i [[Taxonomia|taxonomista]] i [[biogeografia|biogeogràfic]] alemany-neerlandès. És conegut sobretot per haver establert la línia de Weber, una frontera biogeogràfica que tanca la regió en què la [[fauna]] de [[mamífermamífers]]s és exclusivament d’[[Australàsia]].
 
== Biografia ==
Línia 8:
Estudiava sobretot els [[mamífers]], especialitzant-se en els [[cetacis]], però la seva contribució més cèlebre a la taxonomia fou la seva descripció de l'ordre [[Pholidota]] el [[1904]].
 
Va dibuixar la línia de Weber que tanca la regió en què la [[fauna]] de [[mamífermamífers]]s és exclusivament d'[[Australàsia]]. La línia de Weber és una alternativa a la [[línia de Wallace]].
 
Com és el cas de les espècies de plantes, les campanyes de reconeixement van revelar que per a la fauna dels grups de vertebrats, amb excepció de les aus, la línia de Wallace no era el límit biogeogràfic més important. El grup de les [[illes Tanimbar]], i no la frontera entre les illes de [[Bali]] i [[Lombok]], sembla ser la interfície principal entre les regions oriental i Australàsia per als mamífers i altres grups de vertebrats terrestres. Així, per a molts invertebrats, aus i papallones, aquesta interfície està millor representada per la línia de Weber que per la línia de Wallace.<ref> http://www.irgltd.com/Resources/Publications/ANE/2004-02 Indonèsia Biodiversity and Tropical Forest.pdf page 3-82 </ref>