Història del paisatge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 10:
De fet, dins l'estat francès, hem de destacar d'una manera especial les importants aportacions metodològiques fetes amb relació a [[Occitània]], pel que fa a l'estudi del poblament ([[poble castral|pobles castrals]], [[poble de sagrera|pobles eclesials]], [[vilanova (urbanisme)|vilanoves]], [[poble obert|pobles oberts]]) o de l'organització parroquial.
 
Amb relació a [[Catalunya]], podem destacar especialment les aportacions fetes des del camp dels estudis d'època romana (Josep M. Palet) o des del camp dels estudis d'història medieval (Aymat Catafau, [[Jordi Bolòs]]). Catafau va dur a terme una recerca capdavantera sobre els pobles de cellera o [[sagrera]] del [[Rosselló]], el [[Conflent]] i el [[Vallespir]]. Pel que fa a les [[Illes Balears]], cal cridar l'atenció d'una manera especial sobre els estudis dels [[espaissistema hidràulic|sistemes hidràulics]] (Miquel Barceló[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007_04_01_archive.html], Helena Kichner[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_02_01_archive.html]). Amb relació al [[País Valencià]] són molt notables les recerques pioneres de Pierre Guichard, André Bazzana o de Thomas F. Glick i també els estudis més recents d'Antoni Furió, Enric Guinot[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2008/03/squies-i-sistemes-de-regadiu-valncia.html], Josep Torró, etc., sobre [[espai hidràulic|espais hidràulics]], vilanoves, límits o pobles i castells [[andalusí|andalusins]].
 
==Abast i línies de recerca==