Sant Pere de Clarà: diferència entre les revisions

L'església és de finals del {{segle|XIII}} o del començament del XIV, moment de transició del [[Arquitectura romànica|romànic]] al [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que s'hi afegim el prebiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtica que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920. Sempre s'ha dit que els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església de Sant Julià d’Argentona procedeixen de Clarà.<ref>{{ref-llibre|títol=Catalunya romànica. V. 20, El Barcelonès ; El Baix Llobregat ; El Maresme|pàgines=475-476|lloc=Barcelona| editorial=undació Enciclopèdia Catalana|any=1992|isbn=8477394016}}</ref>

 

 

L'aspecte actual de la masia, amb trets modernistes, es deu a una posterior restauració. L'any 1920, Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp, fent restaurar el conjunt de la masia i la capella a l'arquitecte [[Joan Rubió i Bellver]], deixeble d'[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]] i col·laborador en la construcció de la [[Temple Expiatori de la Sagrada Família|Sagrada Família]], la [[Casa Batlló]] i el [[Park Güell]]. Joan Rubió fou l'autor de l'edifici del Frare Blanc a l'Avinguda del Tibidabo, la [[Casa Golferichs]] de la Gran Via a o el Pont del Carrer del Bisbe entre d’altres. La coneguda afició de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver per l'arqueologia i el paisatgisme va fer que el projecte de reinterpretació i restauració de la masia i de la capella fos molt esmerat, tant pel que fa a l'arquitectura interior i exterior dels edificis com pels jardins de la finca, creant un conjunt harmònic.

 

 

== Història ==