Decrets de Nova Planta: diferència entre les revisions

Això no obstant, però, l'establiment d'un [[Construcció de l'estat liberal a Espanya|estat liberal]] no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres [[estats de la Corona d'Aragó]], sinó que consagraren el [[Regne constitucional d'Espanya]] com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la [[Nació Espanyola]]. Al llarg del {{segle|XX|s}} s'assajaren diversos mètodes de descentralització administrativa com ara la [[Mancomunitat de Catalunya]] o la [[Generalitat republicana]], però no fou fins a la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de descentralització politicoadministrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la [[sobirania]] emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del [[1812]], ratificada el [[1837]], i actualment vigent des del [[1978]] —excepció feta dels territoris amb [[drets històrics]]—. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la [[sobirania]] retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els [[estats de la Corona d'Aragó]] mai no han recuperat la seva pròpia [[sobirania]] que els fou llevada entre el [[1707]] i el [[1714]] per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva ''[[potestas]]'' suprema que emanava d'aquesta sobirania.

 

La [[Monarquia d'Espanya]] fou fins al 1714 una [[monarquia composta]],<ref name="GIL01"/> un tipus de [[monarquia]] configurada per l'agregació de diversos estats que amb les seves estructures polítiques, ordenaments jurídics i institucions pròpies estaven governats pel mateix [[monarca]]<ref group="n." name=MONARCA>[[#RUIZ-2003|Ruiz (2003:473)]]: «Con Felipe II, pues, se ha pasado de rey a ''monarca'', en palabras de García Gallo: En su actuación política [..] no procede como rey de uno u otro reino, sino como ''monarca'' o rector de la ''Monarquía'' formada por todos ellos».</ref> de la [[Casa d'Àustria]] segons el principi ''[[Aeque principaliter]]''.<ref name="GIL"/> Lleis, idiomes, sistemes polítics i costums eren vigents a cada territori i el monarca hi governava ostentant el títol nobiliari corresponent -ja fos rei, duc, marquès o comte-, respectant la diversitat jurisdiccional i regint-se per la constitució política de cadascun d'aquests de manera que el seu poder variava d'un estat a un altre.