Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

2 bytes afegits ,  fa 6 mesos
m
Plantilla
(Canvis menors, neteja, replaced: aquestos → aquests AWB)
m (Plantilla)
El govern de Sandjar va estar marcat pels conflictes amb els [[kara-khitai]]s i els [[khwarizmshahs]],<ref>aquestos sota [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] van arribar a les muralles de Merv el [[1141]]/[[1142]], van entrar a la ciutat i es van emportar el tresor</ref> i va acabar el [[1153]]; els nòmades [[oghuz]] de l'altre costat de [[Amudarià|l'Amudarià]] que havien estat subjectes a Sandjar sota un oficial de policia anomenat ''shina'', es van revoltar, van derrotar Sandjar i van saquejar i ocupar la ciutat. S'hi van mantenir fins que [[Khwarizm]] va imposar el seu domini al Khorasan septentrional, que van conservar fins a la invasió dels mongols. Amb tot això, va començar a perdre importància mentre altres ciutats com Nishapur la guanyaven.
 
Però la decadència total es va produir al [[{{segle |XIII]]|s}} amb l'arribada dels [[mongols]], a cavall i ben armats. El gener de [[1221]], el fill de [[Genguis Khan]], [[Tului]], va ordenar arrasar Merv. Durant una setmana va preparar les seves tropes i el setè dia, quan va tenir les [[catpulta|catapultes]] a punt, va entrar dins del recinte emmurallat. Centenars de milers de persones van morir i la majoria d'edificis foren derruïts. A la ciutadella que domina les ruïnes del jaciment encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles. [[Alà-ad-Din Juwayní]] diu que els artesans foren separats i la resta de la població, incloent dones i nens, foren assassinats; cada mongol havia de matar 300 o 400 persones i van estar matant fins a la nit. [[Ibn al-Athir]] xifra els morts en 700.000 i alguns historiadors eleven la xifra de morts a l'entorn del milió, incloent milers de refugiats de fora de Merv que s'havien acollit a les muralles de la ciutat,<ref>Djuwayni parla de 1.300.000 morts</ref> i encara que segurament no foren tants, fou una de les matances més grans de la història. Al segle XIV, [[Mustawfi]] va trobar la ciutat quasi totalment en ruïnes.
 
L'arqueologia revela que les fortificacions de la ciutat foren reconstruïdes, però la prosperitat de la ciutat s'havia acabat. La invasió mongola va desestructurar la societat i va mantenir les ciutats buides o migs buides durant un segle. A l'inici del segle XIV, la ciutat va esdevenir la seu de l'arquebisbe de l'Església oriental. El [[1380]] Merv va passar a [[Tamerlà]]. La ciutat fou reconstruïda pel [[Shah Rukh (timúrida)]] el [[1409]], però mai més recuperaria la glòria perduda. En aquest període, el gran embassament (el Sultan Band o Soltan Bend) al riu Murghab fou restaurat pels nobles perses i l'aigua va tornar a fluir pel canal, però només per una part de l'antic oasi; l'establiment que va sorgir a l'àrea irrigada, proper a la ciutat de Merv perquè en aquesta l'aigua no podia arribar en prou quantitat, fou anomenat ''Baýramaly'', nom que encara apareix al segle XIX i la seva situació equival a grans trets a l'antic Abd Allah Khankala,<ref>la tradició popular atribueix erròniament la seva construcció als Shibànida [[Abd Allah ibn Iskandar]] (1583-1598)</ref> amb una superfície sensiblement reduïda en relació amb la ciutat destruïda pels mongols.
501.727

modificacions