Les Corts d'Aragó foren una institució del [[Regne d'Aragó]] que representà el poble en la vida política durant l'[[edat mitjana]]. Es desconeix l'origen de les Corts aragoneses, tot i que la historiografia clàssica, des [[Jerónimo Zurita y Castro|Zurita]] els ha donat aquesta consideració a reunions parcials i esporàdiques celebrades amb anterioritat al [[{{segle|XIII]]|s}}, especialment quan d'elles van succeir esdeveniments importants com les Corts de [[Borja (Aragó)|Borja]] de 1134 a fi de decidir sobre la successió d'[[Alfons el Bataller]], les d'[[Osca]] de [[1162]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Post |nom=Gaines |títol=Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 |url=http://books.google.cat/books?id=MGc6wZGAYawC&pg=PA71&dq=cortes+aragon+1162&hl=ca&sa=X&ei=L6UFUcv8CuHN0QXwi4CQDQ&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=cortes%20aragon%201162&f=false |llengua=anglès |editorial=The Lawbook Exchange |data=1964 |pàgines=p.71 |isbn=1584776927}}</ref> en les que es va informar de les disposicions [[Ramon Berenguer IV]] i les de [[Daroca]] el 1196 per rebre [[Pere el Gran]] per retre el jurament dels Furs i privilegis del regne'''.<ref name="GEA">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4319#Punto_2_3 |títol=Cortes de Aragón |consulta=11/7/2011 |obra= Gran Enciclopedia Aragonesa | llengua=castellà }}</ref>'''
Al segle XIII, durant regnat de [[Jaume el Conqueridor]], com el final de la reconquesta va bolcar els esforços dels aragonesos en problemes interns, es van establir les bases de les assemblees dels segles posteriors.<ref name=GEA/>
