Midó: diferència entre les revisions

{{Infotaula compost químic}}

[[Fitxer: Stärkemehl 800 fach Polfilter.jpg|miniatura|Grànuls de midó vistos al microscopi a 800 augments (x800). Imatge obtinguda amb llum polaritzada. Poden observar-se les [[Creu d'extinció|creus d'extinció]]]]

 

Aquestes molècules, com que no estan dissoltes en el citosol, no son [[Solubilitat|solubles]] en l'aigua, no influeixen en la [[pressió osmòtica]] interna, fet que evita una entrada excessiva d'aigua. Está integrat per dos tipus de polímers: l'<nowiki/>'''amilosa''', en un 30% en pes, i l''''amilopectina''' en un 70%.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Biología sèrie observa|url=|edició=Ana Piqueres Fernández, Daniel Masciarell García, Julia Manso Prieto, Raquel Andrés González.|llengua=Català|data=2016| editorial=Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educación, S.L|lloc=Valéncia|pàgines=|isbn=}}</ref>

L'origen de l'ús del midó de manera industrial data a l'època dels Egipcis, on es feia servir per a la fabricació del pergamí de papir i com adhesiu. Altres referències situen el midó en temps de l'Imperi Romà com a blanquejador i enduridor de teixits. A Europa, la indústria del midó s’ha basat bàsicament en la patata i va evolucionar cap a la [[indústria tèxtil]] on el seu ús principal era com a agent d'aprest.<ref>{{Ref-llibre|cognom=DZIEDZIC|nom=S.Z.|cognom2=KEARSLEY|nom2=M.W.|títol=Handbook of starch hydrolysis products and their derivatives|url= https://www.worldcat.org/oclc/840284077|edició=First edition|llengua=anglès|data=1995| editorial=Springer Science & Business Media|lloc=Dordrecht|pàgines=|isbn=9781461521594}}</ref>

 

 

== Composició ==