Bàrcino: diferència entre les revisions

'''Bàrcino''' (del [[llatí]] ''Barcino'' i aquest de l'[[ibèric]] ''baŕkeno'') fou una [[colònia romana]] que ha donat lloc a la ciutat de [[Barcelona]]. La colònia tenia el nom complet de ''Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino'' (IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN·, com es pot veure escrit en una làpida conservada al [[Museu d'Història de Barcelona]]). ''Iulia Augusta'' denota que es trobava sota l'auspici de la família imperial dels [[Dinastia Júlio-Clàudia|Júlia Augusta]].

 

{{AP|Història de Barcelona}}

Els romans van arribar a l'actual territori català en el [[218 aC]], quan un exèrcit comandat per [[Cneu Corneli Escipió]], que actuava com a llegat del seu germà [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi]], desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En els anys de trànsit entre el [[segle III aC|segle III]] i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren. Amb el pas del temps i les conquestes, aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes, de vegades traslladant-se a una nova ubicació propera: Bàrcino, la ibèrica ''[[Barkeno]]'', va ser una d'aquestes ciutats. Entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador [[August]], els romans van aixecar en el ''Mons Taber'' un temple de 12 metres d'alçada, just al mig de l'actual [[barri Gòtic de Barcelona]].