Diferència entre revisions de la pàgina «Metàfisi»

713 bytes afegits ,  fa 1 any
== Descripció ==
 
La metàfisi es pot dividir anatòmicament en tres components en funció del contingut de teixit: un component cartilaginós (placa epifisària), un component ossi (metàfisi) i un component fibrós que envolta la perifèria de la placa. La placa de creixement sincronitza la condrogènesi amb osteogènesi o creixement de cartílags intersticials amb un creixement de l'os a la vegada que va creixent d'amplada, portant càrrega i responent a forces i factors locals i sistèmics.<ref>Dorland's Pocket Medical Dictionary, 27th edition</ref>
La zona de la metàfisi està ocupada per un teixit cartilaginós que anomenat[[cartílag metafisial | cartílag de creixement]], gràcies al qual l'os pot augmentar la seva longitud de forma progressiva, comptant amb inflamació i dolors al voltant d'ella.
 
La zona de la metàfisi està ocupada per un teixit cartilaginós que anomenat[[cartílag metafisial | cartílag de creixement]], gràcies al qual l'os pot augmentar la seva longitud de forma progressiva, comptantde ambfet inflamaciócreix durant la infància i dolorsa almesura voltantque d'ellacreix s’ossifica prop de la diàfisi i les epífisis.<ref>Visual dictionary of Merriam-Webster http://visual.merriam-webster.com/human-being/anatomy/skeleton/parts-long-bone.php</ref>
Quan acaba el creixement ossi, fet que passa en els humans al voltant dels 18 anys per a les dones i dels 21 anys per als homes, el [[cartílag de creixement]] de la metàfisi és substituït per [[os | teixit ossi esponjós]] i d'aquesta manera la diàfisi i l'epífisi queden unides i ja no és possible que l'os augmenti la seva longitud, la zona d'unió es coneix a partir d'aquest moment com a línia epifisària. <ref name="B"> Tortora - Derrickson. Principis d'Anatomia i Fisiologia, 11a edició (2006). ISBN 968-7988-77-0. Consultat el 13/4/2010 </ref>
 
Quan acaba el creixement ossi, fet que passa en els humans al voltant dels 18 anys per a les dones i dels 21 anys per als homes, el [[cartílag de creixement]] de la metàfisi és substituït per [[os | teixit ossi esponjós]] i d'aquesta manera la diàfisi i l'epífisi queden unides i ja no és possible que l'os augmenti la seva longitud, la zona d'unió es coneix a partir d'aquest moment com a línia epifisària. <ref name="B"> Tortora - Derrickson. Principis d'Anatomia i Fisiologia, 11a edició (2006). ISBN 968-7988-77-0. Consultat el 13/4/2010 </ref>
Els grans ossos llargs [[fèmur]], [[tibia]], [[peroné]], [[húmer]], [[cúbit]] i [[Radi (os) |radi]] tenen dos metàfisi, un a cada costat, la que està més pròxima a l'arrel del membre es diu proximal i la més allunyada distal.
 
Possiblement a l'hora d'estar en moviment o realitzant activitats físiques notem un major grau de dolor.
Els grans ossos llargs [[fèmur]], [[tibia]], [[peroné]], [[húmer]], [[cúbit]] i [[Radi (os) |radi]] tenen dos metàfisi, un a cada costat, la que està més pròxima a l'arrel del membre es diu proximal i la més allunyada distal.<ref>Encyclopædia Britannica, http://www.britannica.com/EBchecked/topic/377978/metaphysis</ref>
 
En els ossos més curts com falanges, metacarpians i metatarsians, hi ha solament una metàfisi que està localitzada en el cas de les falanges, primers metacarpians i metatarsians en la porció proximal i en la resta en la porció distal. <ref> Rodrigo C. Miralles , Iris Miralles: Biomecànica clínica dels teixits i articulacions de l'aparell locomotor, 2a edició, 2005, ISBN 84-458-1518-0. Consultat el 13/4/2010 </ref>
147.778

modificacions