Josep Maria Roca i Heras: diferència entre les revisions

'''Josep Maria Roca i Heras''' ([[Barcelona]], [[186323 de març]] de [[1862]]<ref name=":1">[https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6Z99-CR?i=373&wc=QZ7W-XR7%3A335015101%2C335015102%2C335482201&cc=2015324 Registre de Naixements de l’Ajuntament de Barcelona, llibre primer, foli 366, número de registre 1453.]</ref> - Barcelona, [[1 de maig]] de [[1930]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Esquela de defunció|publicació=[[La Vanguardia]]|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/05/09/pagina-2/33218815/pdf.html|data=9 maig 1930|pàgines=2}}</ref>) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític [[Josep Maria Batista i Roca]].

Va néixer al carrer Caldes de Barcelona, fill del ferroviari Joan Roca i Vilà, natural de [[Granollers]], i d'Antònia Heras i Albareda, natural de [[Sant Andreu de Palomar]].<ref name=":1" /> Estudià medicina a la [[Universitat de Barcelona]] i assolí prestigi com a [[dermatologia|dermatòleg]] i [[sífilis|sifilògraf]]. Treballà com a metge auxiliar a l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] de 1890 a 1896. Com a un principals membres de l'[[Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears]], el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (''La sífilis a l'edat mitjana''), impulsant l'ús del català en el camp de la medicina. Assistí a molts congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919) i en el cinquè aportà un treball sobre l'Estudi General de [[Lleida]]. Tot això el convertí en una de les principals personalitats de la historiografia mèdica catalana.