Itri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliacions i correccions
Ampliació introducció i correcció història
Línia 1:
{{polisèmia|Itri (municipi)|el municipi italià}}
{{Itri}}
L''''itri''' és un [[element químic]] el símbol del qual és '''Y''' i el seu [[nombre atòmic]] és 39. És un [[metall de transició]] del grup 3 de la [[taula periòdica]] i de l'agrupament de les [[terres rares]]. Fou descobert per [[Johan Gadolin]] el 1794, essent el primer element de les terres rares en ser descobert. A la naturalesa se'l troba en abundància als minerals [[bastnäsita-(Y)]] i [[xenotima-(Y)]], dels quals s'obté. Té importants aplicacions en la societat actual, hom els troba al làser YAG (granat d'itri i alumini), també emprat en [[joieria]] com a substitut del [[diamant]]; en el [[superconductor]] <chem>YBa2Cu3O7</chem>; en els [[díodes emissors de llum]] o LEDs blancs; en les [[pantalles de cristall líquid]] o LCD i en les [[Pantalla de plasma|pantalles de plasma]].
 
== Història ==
Línia 7:
 
[[Fitxer:Johan Gadolin.jpg|miniatura|esquerra|alt= Black and white bust painting of a young man with neckerchief in a coat. The hair is only faintly painted and looks grey.|[[Johan Gadolin]] descobrí l'òxid d'itri.]]
[[Johan Gadolin]] de l'[[Acadèmia d'Åbo]] identificà un nou òxid o "[[Terra (química)|terra]]" a la mostra d'Arrhenius el 1789, i publicà l'anàlisi completa el 1794.<ref>[[#Gadolin1794|Gadolin 1794]]</ref><ref group=nota>[[#Stwertka1998|Stwertka 1998]], p. 115 diu que la identificació fou 1789 però no diu quan es produí l'anunci. [[#Krogt|Van der Krogt 2005]] cita la publicació original amb l'any [[#Gadolin1794|1794, de Gadolin]].</ref> [[Anders Gustaf Ekeberg]] confirmà el 1797 i anomenà el nou òxid ''Itriaitria''.<ref name="Greenwood1997p944">{{harvnb|Greenwood|1997|p=944}}</ref> Posteriorment [[Antoine Lavoisier]] desenvolupà la primera definició moderna d'[[element químic]], es pensava que les terres podien reduir-se als seus elements, el que volia dir que el descobriment d'una nova terra volia dir el descobriment del nou element que hi havia dins, que en aquest cas hagués estat l''''Itri'''itri.<ref group="nota">A les terres se'ls donà la terminació -a i als nous elements la terminació -i</ref>
 
El 1843, [[Carl Gustav Mosander]] trobà que les mostres d'Itria''itria'' contenien tres òxids: blanc [[òxid d'itri]] (''itria''), groc [[òxid de terbi (III,IV)|òxid de terbi]] (que va ser anomenat de forma confusa ''erbia'' a l'època) i el rosat [[òxid d'erbi]] (anomenat ''terbia'' a l'època).<ref>{{ref-publicació|publicació=Annalen der Physik und Chemie|volum=60
|any=1843|pàgines=297–315|article=Ueber die das Cerium begleitenden neuen Metalle Lathanium und Didymium, so wie über die mit der Yttererde vorkommen-den neuen Metalle Erbium und Terbium
|nom = Mosander|cognom = Carl Gustav|enllaçautor = Carl Gustav Mosander
|exemplar = 2|llengua=alemany|doi = 10.1002/andp.18431361008}}</ref> Un quart òxid, l'[[òxid d'iterbi]], fou aïllat el 1878 per [[Jean-Charles Galissard de Marignac]].<ref>{{ref-notícia|autor= ''Britannica'' contributors|enciclopèdia= Encyclopaedia Britannica
|any= 2005|editorial= Encyclopædia Britannica, Inc}}, "ytterbium"</ref> Nous elements foren aïllats de cada un d'aquests òxids posteriorment, i cada element fou anomenat d'alguna manera a partir d'iterbiYtterby, el poble prop de la pedrera, [[iterbi]], [[terbi]] i [[erbi]].<ref name="Stwertka115">[[#Stwertka1998|Stwertka 1998]], p. 115</ref> Posteriorment se'n descobriren set nous metalls en la ''itria'' de Gadolin.<ref name="Krogt"/> comCom que l'<nowiki/>''itria'' era un mineral i no un òxid, [[Martin Heinrich Klaproth]] la reanomenà [[gadolinita]] en honor a Gadolin.<ref name="Krogt"/>
 
El metall d'itri fou aïllat per primera vegada el 1828 quan [[Friedrich Wöhler]] escalfà clorur d'itri(III) amb [[potassi]]:<ref>{{ref-llibre|cognom = Heiserman|nom = David L.|títol = Exploring Chemical Elements and their Compounds|lloc = New York|editorial = TAB Books|isbn = 0-8306-3018-X|capítol = Element 39: Yttrium|pàgines = 150–152|any = 1992}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació = Annalen der Physik|volum = 89|exemplar = 8|pàgines = 577–582|article = Ueber das Beryllium und Yttrium|nom = Friedrich|cognom = Wöhler|enllaçautor = Friedrich Wöhler|doi = 10.1002/andp.18280890805|any = 1828}}</ref>
 
<chem display="block">YCl3 + 3K -> Y + 3KCl</chem>
:YCl<sub>3</sub> + 3 K → 3 KCl + Y
 
Fins als anys 20, s'usà el símbol químic '''Yt''' per aquest element, després s'utilitzà '''Y'''.<ref>{{ref-publicació|publicació = Pure Appl. Chem.|volum = 70|exemplar = 1|pàgines = 237–257