Usuari:Albert SN/proves: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
Les [[aeronau|aeronaus]] poden tenir diferents maneres d<nowiki>'</nowiki>'''enlairament i aterratge'''. Els avions convencionals acceleren al llarg de la pista fins que es genera una [[sustentació]] suficient per a l'[[enlairament]] i reverteixen el procés d'[[aterratge]]. Alguns avions poden enlairar a baixa velocitat, sent un curt enlairament. Algunes aeronaus com ara els helicòpters i els [[Harrier Jump Jet]] poden [[VTOL|enlairar i aterrar verticalment]]. Els coets també solen enlairar-se verticalment, però alguns dissenys poden aterrar horitzontalment.
 
==Enlairament i aterratge horitzontal==
===Aeronau===
====Enlairament i aterratge convencionals (CTOL)====
{{AP|CTOL}}
 
=====Enlairament=====
{{AP|Enlairament}}
L<nowiki>'</nowiki>'''enlairament''' és la fase de [[vol]] en què una [[aeronau]] passa per una transició de moure's pel terra ([[rodatge (aeronàutica)|rodatge]]) a volar a l'aire, normalment començant per una [[pista d'aterratge]]. Per a globus, [[helicòpter|helicòpters]] i alguns avions especialitzats d'ala fixa (avions [[VTOL]] com el [[Hawker Siddeley Harrier|Harrier]]), no els hi cal cap pista. L'enlairament és el contrari de l'[[aterratge]].
 
[[Fitxer:Shuttle Enterprise 747 SCA takeoff.ogv|thumb|Enlairament del [[Shuttle Carrier Aircraft]] que transportava el [[transbordador espacial Enterprise]]]]
{{clear|left}}
 
=====Aterratge=====
{{AP|Aterratge}}
[[Fitxer:air.jamaica.a340-300.6y-jmp.arp.jpg|thumb|Un avió que vola a l'[[Aeroport de Londres-Heathrow]] ([[Air Jamaica]] [[Airbus A340-300]])]]
[[Fitxer:Qantas b747 over houses arp.jpg|thumb|Un aterratge del [[Qantas]] [[Boeing 747-400]] passa prop de les cases en el límit de l'[[Aeroport Heathrow de Londres]], Anglaterra]]
[[Fitxer:mute.swan.touchdown.arp.jpg|thumb|Un [[cigne mut]] que baixa. Tingueu en compte que les plomes arrufades a la part superior de les ales indiquen que el cigne està volant a la velocitat de [[entrada en pèrdua|pèrdua]]. Les plomes esteses i allargades actuen com augmentadors d'elevació de la mateixa manera com els [[slat|slats]] i els [[flap|flaps]] i d'un avió.]]
[[Fitxer:o'brien's flyingcircus aerobaticsteam cotswoldairshow 2010 arp.jpg|thumb|An unusual landing; a [[Piper J-3|Piper J3C-65 Cub]] lands on a trailer as part of an airshow.]]
[[Fitxer:F-18 - A 3-wire landing.ogv|thumb|300px|[[F-18]] aterrant en un [[portaavions]]]]
L<nowiki>'</nowiki>'''aterratge''' és l'última part d'un [[vol]], on una [[aeronau]] voladora o una [[nau espacial]] (o [[animals]]) torna a terra. Quan l'objecte volador torna a l'aigua, el procés s'anomena "amaratge", tot i que també s'anomena habitualment “aterratge”. Un vol normal d'una aeronau inclouria diverses parts de vol, inclòs el [[rodatge (aeronàutica)|rodatge]], [[enlairament]], [[ascens (aeronàutica)|ascens]], [[creuer (aeronàutica)|creuer]], [[descens (aeronàutica)|descens]] i aterratge.
 
====Enlairament i aterratge curts (STOL)====
{{AP|STOL}}
'''STOL''' és un [[acrònim]] de l'[[anglès]] ''short take-off and landing'' (enlairament i aterratge curt), una [[aeronau]] amb requisits de [[pista d'aterratge]] molt curtes.
 
====Enlairament assistit per catapulta, però recuperació mitjançant detenció (CATOBAR)====
{{AP|CATOBAR}}
[[Fitxer:US Navy 081124-N-3659B-305 F-A-18C Hornets launch from the Nimitz-class aircraft carrier USS Ronald Reagan (CVN 76).jpg|thumb|Enlairament assistit per catapulta a bord de l'USS Ronald Reagan]]
 
CATOBAR (Catapult Assisted Take-Off But Arrested Recovery, «enlairament assistit per catapulta, però recuperació mitjançant detenció») és un sistema utilitzat per al llançament i la recuperació d'aeronaus des de la coberta d'un [[portaavions]]. Sota aquesta tècnica, les aeronaus són llançades mitjançant una [[catapulta d'avions|catapulta]] i aterrar al vaixell (la fase de recuperació) mitjançant el [[cable d'aturada]].
 
Tot i que aquest sistema és més costós que els mètodes alternatius, proporciona una més gran flexibilitat en les operacions del transportista, ja que permet a l'embarcació donar suport a aeronaus convencionals. Els mètodes alternatius de llançament i recuperació només poden utilitzar aeronaus amb capacitat [[STOVL]] o [[STOBAR]].
 
====Enlairament curt però aterratge mitjançant detenció (STOBAR)====
{{AP|STOBAR}}
'''STOBAR''' (Short Take-Off But Arrested Recovery, «enlairament curt però aterratge mitjançant detenció») és un sistema utilitzat per al llançament i recuperació d'aeronaus des de la coberta d'un [[portaavions]], que combina elements tant [[STOVL]] (Short Take-Off and Vertical landing, «enlairament curt i aterratge vertical") i [[CATOBAR]] (Catapult Assisted Take-Off But Arrested Recovery, «enlairament assistit per catapulta, però recuperació mitjançant detenció»).
 
===Nau espacial (HTHL)===
'''Horizontal takeoff, horizontal landing''' ('''HTHL''') — és el mode d'operació del primer avió espacial comercial privat, els compòsits escalats de dues etapes a l'espai de [[Tier One]] de la combinació [[SpaceShipOne]]/[[WhiteKnightOne]] de l'[[Ansari X-Prize]].
 
També s'utilitza per a la propera combinació [[SpaceShipTwo]]/[[WhiteKnightTwo]] de [[Tier 1b]]. Un exemple destacat del seu ús va ser el programa [[North American X-15]]. En aquests exemples, les naus espacials es transporten a l'altitud en un "nau nodrissa" abans del llançament.
Les propostes fallides de reemplaçaments del transbordador espacial de la NASA, [[Rockwell X-30]] NASP va utilitzar aquest mode de funcionament, però es va concebre com a una sola etapa per orbitar.
 
El [[coet avió Lynx]] va ser un avió espacial HTHL [[suborbital]] desenvolupat per [[XCOR Aerospace]] que es va programar per començar les proves de vol atmosfèric a finals de 2011.<ref name=pa20110223>
{{cite web |last=Messier|first=Doug |title=Lynx Development Proceeds Towards First Test Flight |url=http://www.parabolicarc.com/2011/02/23/lynx-development-proceeds-test-flight/ |publisher=Parabolic Arc |accessdate=2011-02-28 |date=2011-02-23 |quote=''work is coming along nicely on building the first test flight vehicle which the company hopes to fly by the end of the year.''}}</ref> Tot i això, després de nombrosos retards, XCOR Aerospace va fer fallida el 2017 sense acabar un prototip.<ref>{{cite web|url=https://www.space.com/38777-xcor-aerospace-files-for-bankruptcy.html|title=XCOR Aerospace Files for Bankruptcy|website=Space.com|date=2017-11-15|accessdate=2019-08-28|first=Jeff|last=Foust}}</ref>
 
[[Reaction Engines Skylon]], a design descendant of the 1980s British [[HOTOL]] ("Horizontal Take-Off and Landing") design project, és un [[avió espacial]] HTHL actualment en les primeres etapes de desenvolupament al [[Regne Unit]].<ref name=sf20110125>
{{cite web|url = http://www.reactionengines.co.uk/faq.html|title = Skylon FAQ|year = 2010|work = Frequently Asked Questions|publisher = Reaction Engines Limited|accessdate = 2011-02-06|url-status = dead|archiveurl = https://web.archive.org/web/20150602004107/http://www.reactionengines.co.uk/faq.html|archivedate = 2015-06-02}}</ref>
 
Tant el [[Lynx rocketplane#NASA sRLV program|coet Lynx]] com l'[[SpaceShipTwo#NASA sRLV program|SpaceShipTwo]] s'han ofert a la NASA per portar càrregues de recerca [[suborbital|suborbitals]] en resposta a la sol·licitud de vehicle de llançament reutilitzable suborbital (sRLV) de la NASA sota el Programa d'Operacions de Vol de la NASA.<ref name=nasa20110310hthl>
{{cite web |title=sRLV platforms compared |url=https://c3.ndc.nasa.gov/flightopportunities/platforms/compare/ |publisher=[[NASA]] |accessdate=2011-03-10 |date=2011-03-07 |quote=''Lynx: Type: HTHL / Piloted ... SpaceShipTwo: Type: HTHL / Piloted''}}</ref>
 
Un primer exemple va ser l'avió de prova atmosfèric [[Northrop HL-10]] de la dècada de 1960, on HL significa "Horitzontal Lander".<ref name=nasa20091203>[http://www.nasa.gov/centers/dryden/news/FactSheets/FS-010-DFRC.html Full de dades del cos d'elevació HL-10]], NASA, 03-12-2009, consultat el 16/02/2011.</ref>
 
==Enlairament i aterratge vertical==
S'utilitzen diferents termes per a l'enlairament i l'aterratge depenent de la font d'empenta emprada. VTVL utilitza coets, mentre que VTOL utilitza aire, propulsat a través d'algun tipus de sistema de rotor.
 
===Avió (VTOL)===
{{Main|VTOL}}
'''Vertical Take-Off and Landing''' ('''VTOL''') l'[[aeronau]] inclou [[aeronau d'ala fixa|aeronaus d'ala fixa]] que poden volar, enlairar i aterrar verticalment, així com [[helicòpter|helicòpters]] i altres aeronaus amb rotors motoritzats, com ara els [[rotor giratori|rotors giratoris]].<ref>"Vertical Takeoff & Landing Aircraft," John P. Campbell, The MacMillan Company, New York, 1962.</ref><ref>Rogers 1989.</ref><ref>Laskowitz, I.B. "Vertical Take-Off and Landing (VTOL) Aircraft." ''Annals of the New York Academy of Sciences,'' Vol. 107, Art.1, 25 March 1963.</ref><ref>"Straight Up - A History of Vertical Flight," Steve Markman and Bill Holder, Schiffer Publishing, 2000.</ref> La terminologia per a naus espacials i coets és ''[[VTVL]]'' (vertical takeoff with vertical landing).<ref>[http://www.spaceref.com/news/viewpr.html?pid=30929 "Masten Space Systems Achieves First-Ever VTVL Midair Engine Relight Milestone on Path to Space."] SpaceRef.com,'' 29 May 2010. Retrieved: 10 July 2011.</ref> Alguns avions VTOL també poden operar en altres modes, com ara [[CTOL]] (conventional take-off and landing), [[STOL]] (short take-off and landing), i/o [[STOVL]] (short take-off and vertical landing). D'altres, com alguns helicòpters, només poden operar amb VTOL, pel fet que l'aeronau no té [[tren d'aterratge]] que pugui gestionar el moviment horitzontal. El VTOL és un subconjunt de [[V/STOL]] (enlairament i aterratge vertical i/o curt).
 
A més de l'helicòpter omnipresent, actualment n'hi ha dos tipus d'aeronaus VTOL en servei militar: aeronaus que empren un [[rotor basculant]], com el [[Bell Helicopter Textron|Bell]] [[Boeing]] [[V-22 Osprey]], i aeronaus que utilitzen empenta de raig dirigit, com la [[Harrier Jump Jet|família Harrier]].
 
===Coet (VTVL)===
{{AP|VTVL}}
'''Vertical takeoff, vertical landing''' ('''VTVL'''), «enlairament curt i aterratge vertical», és una forma d'enlairament i aterratge de coets. Múltiples naus VTVL han volat. El coet VTVL més conegut i comercialment reeixit és la primera etapa Falcon 9 de l'[[SpaceX]].
 
Les tecnologies VTVL es van desenvolupar substancialment amb petits coets a partir del 2000, en part degut a [[Concurs de premis d'incentiu|competicions de premis incentivats]] com el [[Lunar Lander Challenge]]. [[Masten Space Systems]], [[Armadillo Aerospace]] i altres van desenvolupar petits i reeixits coets VTVL.
 
==Enlairament vertical i aterratge horitzontal==
===Avió (VTOHL)===
En aviació existeix el terme VTOHL ("Vertical Take-Off and Horizontal Landing", «Enlairament vertical i aterratge horitzontal»), així com diversos subtipus específics de l'aviació VTOHL: VTOCL, VTOSL, VTOBAR.
 
====Enlairament de llargària zero====
{{AP|Enlairament de llargària zero}}
L<nowiki>'</nowiki>'''enlairament de llargària zero''' (ZLL, ZLTO, ZEL, ZELL) era un sistema mitjançant el qual els [[Avió de caça|caces]] a [[Avió de reacció|reacció]] i els [[Avió d'atac a terra|avions d'atac a terra]] estaven destinats a col·locar-se en [[coet|coets]] connectats a les [[Llançador transportador erector|plataformes mòbils de llançament]]. La majoria dels experiments de llançament de longitud zero es van fer a la dècada de 1950, durant la [[guerra freda]].
 
===Nau espacial (VTHL)===
{{Anchor|VTHL|vthl}}
'''Vertical takeoff, horizontal landing''' ('''VTHL''') és el mode d'operació per a tots els [[avió espacial|avions espacials]] orbitals actuals i antigament operatius, com ara el [[Boeing X-37]], el [[transbordador espacial]] de la [[NASA]], el [[transbordador espacial Buran|transbordador espacial soviètic Buran]] de 1988, així com el projecte [[Boeing X-20 Dyna-Soar]] de la [[USAF]] pels vols de 1960. Per als vehicles de llançament, un avantatge de VTHL sobre HTHL és que l'ala pot ser més petita, ja que només ha de portar el pes de l'aterratge del vehicle, en lloc del pes de l'enlairament.<ref>[http://mae.ucdavis.edu/faculty/.../AIAA_2003_0909_revised_Sep03.pdf AIAA 2003-09-09 Flight mechanics of manned Sub-Orbital Reusable Launch Vehicles with Recommendations for Launch and Recovery-M Sarigul-Klijn & N Sarigul-Klijn]{{enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes |data=2020 }}</ref>
 
Hi ha hagut diverses altres propostes de VTHL que mai van volar, inclosos les substitucions proposades pel transbordador espacial de la NASA [[Lockheed Martin X-33]] i [[VentureStar]]. L'avió espacial conceptual de la NASA dels anys 90, el [[HL-20 Personnel Launch System]] (HL significa "Horitzontal Lander"), va ser un VTHL, com va ser un derivat de l'HL-20 al voltant de 2003, el concepte de [[Orbital Space Plane Program|Orbital Space Plane]].
 
Al març de 2011, dos avions [[Vol espacial privat|comercials]] VTHL estaven en diverses etapes de la proposta/desenvolupament, ambdós successors del disseny HL-20. La [[Sierra Nevada Corporation]] [[Dream Chaser]] segueix la [[Model aeroespacial|línia de motlle exterior]] de l'anterior HL-20. El [[Prometheus (nau espacial)|Prometheus]] de la [[Orbital Sciences Corporation]] proposat cap al 2011 era un avió espacial de [[fuselatge autosostingut]] que seguia la línia de motlle exterior de l'Orbital Space Plane al voltant del 2003, un derivat de l'HL-20; tanmateix, Prometheus no va rebre cap contracte de la NASA i Orbital ha anunciat que no prosseguirà amb el desenvolupament.<ref name=nsj20110422>{{cite journal |title=Orbital may wind down its commercial crew effort |journal=NewSpace Journal |date=2011-04-22 |url=http://www.newspacejournal.com/2011/04/22/orbital-may-wind-down-its-commercial-crew-effort/ |accessdate=2011-04-25 |quote=''CEO Dave Thompson said ... "I don’t, at this time, anticipate that we’ll continue to pursue our own project in that race. We’ll watch it and if an opportunity develops we may reconsider. But at this point, I would not anticipate a lot of activity on our part in the commercial crew market."''}}</ref>
 
El [[Agència espacial alemanya|Centre aeroespacial alemany]] va estudiar els [[impulsor de retorn líquid|impulsors de retorn líquid]] VTHL reutilitzables des de 1999. El disseny tenia l'objectiu de substituir els [[impulsor de coets sòlids|impulsors de coets sòlids]] de l'[[Ariane 5]].<ref name="DLRsiteLFBBmain">{{cite web|url=http://www.dlr.de/irs/desktopdefault.aspx/tabid-7582/12834_read-32243/|title=Liquid Fly-back Booster (LFBB)|publisher=DLR|accessdate=9 June 2015|url-status=dead|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150610050518/http://www.dlr.de/irs/desktopdefault.aspx/tabid-7582/12834_read-32243/|archivedate=10 June 2015}}</ref> El programa [[Reusable Booster System]] de 250.000.000 dòlars americans finançat pel [[Govern federal dels Estats Units|govern dels Estats Units]], iniciat per la USAF el 2010,<ref name=rlvst20100920>
{{cite news |title=Air Force studying reusable upper stage systems for reusable booster |url=http://hobbyspace.com/nucleus/index.php?itemid=23692 |accessdate=2011-03-24 |newspaper=RLV and Space Transport News |date=2010-09-20 |url-status=dead |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110724204127/http://hobbyspace.com/nucleus/index.php?itemid=23692 |archivedate=2011-07-24 }}</ref>
havia especificat un requisit d'alt nivell perquè el disseny fos VTHL,<ref name=dbj20110322>
{{cite news |last=Cogliano |title=Air Force launches $250M reusable booster initiative |url=http://www.bizjournals.com/dayton/news/2011/03/22/air-force-launches-250m-reusable.html |accessdate=2011-03-24 |newspaper=Dayton Business Journal |date=2011-03-22 |quote=''Officials anticipate awarding up to three contracts for the project, where winners would compete for individual tasks of experiments and demonstrations that address technology, processes and other attributes of a reusable booster system, or RBS. Air Force officials envision an RBS that includes a reusable rocket and an expendable upper stage rocket. The reusable rocket would be launched vertically and return, landing aircraft style on a runway, after carrying the space craft to a point where the expendable rocket could take over.''}}</ref>
però el finançament es va suspendre després de 2012.<ref name=sn20121019>
{{cite news |last=Ferster |first=Warren |title=Prototype Reusable Rocket Effort Felled by U.S. Budget Woes |url=http://spacenews.com/launch/121019-prototype-reusable-rocket-felled.html |accessdate=2012-10-21 |newspaper=Space News |date=2012-10-19 }}{{enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=no |data=2020 }}</ref>
 
El 2017 DARPA va seleccionar un disseny VTHL per a l'[[XS-1 (nau espacial)|XS-1]].
 
==HTVL==
L<nowiki>'</nowiki>'''enlairament horitzontal, aterratge vertical''', de l'anglès '''Horizontal takeoff, vertical landing''' ('''HTVL''') és l'equivalent en vol espacial de l'aviació [[HTOVL]] (i els seus subtipus [[CTOVL]], [[STOVL]], CATOVL). Aquest mode de funcionament no s'ha utilitzat, però s'ha proposat per a alguns sistemes que utilitzen un sistema de llançament en dues etapes per orbitar amb una primera etapa basada en un avió i un vehicle de retorn de càpsules. Un dels pocs vehicles conceptuals HTVL és la nau espacial [[Hyperion SSTO#Hyperion SSTO|Hyperion SSTO]], concepte de 1960, dissenyada per [[Philip Bono]].<ref name=as1999>
{{cite web |last=Wade|first=Mark |title=Hyperion SSTO |url=http://www.astronautix.com/lvs/hypnssto.htm |publisher=Astronautix |accessdate=2011-02-06 |quote=''The 'Hyperion' vehicle was truly remarkable since it would have been launched horizontally and landed vertically (HTVL) — an extremely rare combination. The payload capability was 110 passengers or 18t of cargo.''}}</ref>
 
==Configuracions multimode==
Els vehicles que utilitzen més d'una modalitat també existeixen.
 
===Enlairament i aterratge verticals/curts (V/STOL)===
{{Main|V/STOL}}
Les aeronaus d<nowiki>'</nowiki>'''enlairament i aterratge verticals i/o curts''' (V/STOL) que són capaces d'enlairar o aterrar verticalment o en pistes curtes. L'enlairament i aterratge vertical ([[VTOL]]) inclou naus que no requereixen pistes d'aterratge en absolut. Generalment, una aeronau V/STOL ha de poder flotar; els helicòpters no solen ser considerats sota la classificació V/STOL.
 
L'enlairament rodant, de vegades amb un ([[Coberta de vol#Trampolí (aviació)|trampolí]]), redueix la quantitat d'empenta necessària per aixecar una aeronau des del terra (en comparació amb l'enlairament vertical) i, per tant, augmenta la càrrega útil i l'abast que es pot assolir per a una determinada empenta. Per exemple, el Harrier no és capaç d'enlairar-se verticalment amb una completa càrrega d'armes i combustible. Per tant, els avions V/STOL solen utilitzar una pista si esta disponible. És a dir, es prefereix l'operació d'enlairament curt i aterratge vertical ([[STOVL]]) o l'enlairament i l'aterratge convencional ([[CTOL]]) a l'operació [[VTOL]].
 
V / STOL es va desenvolupar per permetre l'operació d'avions ràpids des de les clarianes als boscos, des de pistes molt curtes i des de petits portaavions que abans només haurien pogut portar [[helicòpter|helicòpters]].
 
El principal avantatge dels avions V/STOL és que s'apropa més a l'enemic, la qual cosa redueix el temps de resposta i els requeriments de suport de cisterna. En el cas de la [[guerra de les Malvines]], també va permetre la cobertura aèria de combat d'alt rendiment i l'atac terrestre sense un gran portaavions equipat amb una catapulta.
 
L'últim avió V/STOL és el [[F-35B]], que va entrar en servei el 2015.<ref>{{cite news |url= http://www.marines.mil/News/NewsDisplay/tabid/3258/Article/611657/us-marines-corps-declares-the-f-35b-operational.aspx |title= U.S. Marines Corps declares the F-35B operational |date=2015-07-31 |publisher=United States Marine Corps |accessdate=2019-08-28}}</ref>
 
==Referències==
{{Referències}}
 
==Enllaços externs==
*{{Wiktionary-inline|HTHL}}
*{{Wiktionary-inline|VTHL}}
*{{Wiktionary-inline|HTVL}}
 
{{Types of take-off and landing}}
{{Flight phases}}
 
[[Categoria:Tipus d'enlairament i aterratge| ]]
[[Categoria:Fases de vol]]
 
 
{{Indret}}