Eleccions legislatives d'Israel de 2020: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
{{actualitat}}
{{Infotaula esdeveniment}}
Les '''eleccions legislatives israelianes de 2020''', les vint-i-tresenes de l'[[Estat d'Israel]], foren convocades per a elegir els diputats de la [[Kenésset]], el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Se celebraran el [[2 de març]] de [[2020]]. Són les terceres eleccions en menys d'un any a causa de la incapacitat per a formar govern.<ref name=":0">{{Ref-
== Context ==
Després de les [[eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019]], el [[President d'Israel]] [[Reuven Rivlin]] encarregà la formació de govern a [[Binyamín Netanyahu]], que era [[Primer ministre d'Israel|primer ministre]] i candidat del [[Likud]]. Tot i que el Likud havia estat el segon partit més votat, per darrere de la coalició [[Blau i Blanc]] liderada per [[Benny Gantz]], Netanyahu tenia més suports a la [[Kenésset]].<ref>{{Ref-publicació|article=Netanyahu narrowly ahead in consultations with all parties|url=https://www.theguardian.com/world/2019/sep/23/israel-boost-for-netanyahu-as-three-arab-politicians-refuse-to-back-rival|publicació=The Guardian|data=2019-09-23|issn=0261-3077|llengua=anglès|nom=Oliver|cognom=Holmes|pàgines=}}</ref> El 21 d'octubre, Netanyahu admeté que havia estat incapaç d'aconseguir el suport dels 61 parlamentaris necessaris i el president Rivlin encarregà a Gantz que intentés aconseguir els suports necessaris per a formar govern.<ref>{{Ref-
[[Yair Lapid]], de la coalició [[Blau i Blanc]] anuncià que renunciava a l'acord amb [[Benny Gantz]] pel qual rotarien com a primer ministre en cas que el seu partit aconseguís la presidència del govern, ço que significava que Gantz seria l'únic candidat a primer ministre de la coalició.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.timesofisrael.com/lapid-gives-up-rotation-deal-with-gantz-in-bid-to-boost-blue-and-white/|títol=Lapid gives up rotation deal with Gantz in bid to boost Blue and White|obra=The Times of Israel|llengua=anglès|
El comitè central del [[Likud]] aprovà el 12 de setembre la celebració d'unes eleccions primàries el 26 de desembre per a escollir el líder de la llista electoral.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.i24news.tv/en/news/israel/politics/1576171014-israel-likud-central-committee-approves-leadership-primary-on-december-26|títol=Israel: Likud Central Committee approves leadership primary on December 26|obra=i24 News|data=12 desembre 2019|llengua=anglès}}</ref> Les primàries se celebraren el 26 de desembre i Netanyahu aconseguí el 72,5% dels vots per un 27,5% de vots al seu rival [[Gideon Sa'ar]]. Era la primera vegada que Netanyahu havia de passar per unes primàries per a ser cap de llista del Likud.<ref>{{ref-notícia|títol=Netanyahu supera amb claredat unes primàries inèdites|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/internacional/primaries-posen-prova-lideratge-Netanyahu_0_2369163102.html|data=27-12-2019}}</ref>
[[Naftali Bennett]] de la [[Nova Dreta (Israel)|Nova Dreta]] anuncià el 25 de novembre que, en cas que hi hagués noves eleccions, es presentarien en solitari. En les anteriors eleccions s'havia presentat en la llista [[Yamina]] conjuntament amb [[La Llar Jueva]] i [[Tkuma]]).<ref>{{ref-notícia|url=http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/272254|títol=Bennett: New Right to run alone in next election|obra=Arutz Sheva|llengua=anglès|data= 25 novembre 2019}}</ref> [[Ayelet Shaked]] anuncià el 19 de desembre que formaria part de la candidatura de la Nova Dreta ocupant el segon lloc de la llista.<ref name="toi19dec">{{ref-notícia|url=https://www.timesofisrael.com/shaked-says-shes-sticking-with-new-right-as-bennetts-no-2/|títol=Shaked says she’s sticking with New Right as Bennett’s No. 2|obra=The Times of Israel|
[[Fitxer:President Trump Unveils a Plan for a Comprehensive Peace Agreement Between Israel and the Palestinians (49456368773).jpg|miniatura|Donald Trump, president dels Estats Units d'Amèrica, amb el primer ministre d'Israel Binyamín Netanyahu durant la presentació del [[Pla de pau de Trump]]]]
El [[Partit Laborista Israelià|Partit Laborista]] i [[Guéixer (2018)|Guéixer]] anunciaren el 15 de desembre que mantindrien al seva aliança de cara a les noves eleccions.<ref>{{ref-notícia|títol=Labor votes to keep Amir Peretz at helm|url=https://www.timesofisrael.com/labor-votes-to-keep-amir-peretz-at-helm/|data=17 desembre 2019|obra=The Times of Israel|llengua=anglès}}</ref> El 12 de gener anunciaren que es presentarien conjuntament amb [[Mérets]], partit que reservà un dels seus llocs a la llista per a Yair Golan del [[Partit Democràtic d'Israel]], que en les anteriors eleccions havia format part amb Mérets de la candidatura [[Unió Democràtica (Israel)|Unió Democràtica]]. En canvi, el [[Moviment Verd (Israel)|Moviment Verd]], també part de la Unió Democràtica, no formava part d'aquest acord.<ref>{{Ref-
El 28 de gener de 2020, el president dels [[Estats Units d'Amèrica]] [[Donald Trump]] presentà el pla ''Pau per a la prosperitat: una visió per a millorar la vida del poble palestí i israelià'', més conegut com a [[Pla de pau de Trump]], una proposta d'un [[tractat de pau]] amb la intenció de resoldre el [[conflicte arabo-israelià]]. El va donar a conèixer formalment el pla en una conferència de premsa de la [[Casa Blanca]] juntament amb el primer ministre [[Israel|israelià]], [[Binyamín Netanyahu]].<ref>{{Ref-
== Sistema electoral ==
Línia 21:
Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura".<ref>[https://www.knesset.gov.il/lexicon/eng/seats_eng.htm La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset]{{en}}</ref>
Els partits poden formar aliances electorals de forma que si la suma de vots sobrants dels dos partits (els vots que no són suficients per a aconseguir un escó més per al partit i que, per tant, queden sense representació) permeten aconseguir un escó més, aquest escó se'l queda el partit amb el nombre més gran de vots sobrants.<ref>{{ref-
Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:<ref>{{Ref-
*[[Likud]] i [[Yamina]]
|