|
== Biografia ==
Nascut a [[Carcassona]] l'any 1941, fill d'immigrants [[Aragó|aragonesos]] (els seus avis, dels–dels quals va aprendre el [[Català occidental|català]], el [[castellà]] «i algunes expressions en [[Aragonès|fablaaragonès]]»,– eren de [[Franja de Ponent|la Franja]]), '''Claude Marti-Salazar''' és mestre d'escola rural a [[Confolenç]] quan, en un aplec occitanista el [[1968#Setembre|setembre]] de [[1968]] a [[Muret]], cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del [[maig francès]]; influït per la [[Nova Cançó]] [[Català|catalana]] i el ''Diguem no'' de [[Raimon]], Martí comença d'escriure cançons en [[francés]], però no pot amagar el seu accent occità quan parla francés: a la resposta d'un expert que li digué «Açò que feu no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindreu un accent perfecte per a cantar en francés», un [[vinya]]ter li replicà «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van '''nàixer''' les primeres cançons: ''[[Un país que vòl viure]]'', ''[[Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?»)]]'' i ''Las messorgas'' («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer [[àlbum]], ''Occitània!'', editat per la cooperativa discogràfica [[Ventadorn]], que pren [[Bernart de Ventadorn|el nom]] d'un [[trobador]].<ref>'''Fleury''', Jean-Jacques: ''Lo camin del solelh'' (Guimbarda, [[Madrid]] [[1979]])</ref>
Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser recollides l'any [[1973]] en un disc novell, ''Lo país vòl viure'', editat en [[Le Chant du Monde]] a tot [[Europa]]; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en ''L'agonia del Lengadòc'' (enregistrat a l'[[Studio der Frühen Musik]] per [[Alemanya]]), [[jazz]] en ''L'òme esper'' ([[1974]]) o [[folk]] en ''L'an 01'' ([[1975]]) i ''Lo camin del solelh'' ([[1976]]), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, ''[[Los commandos de la nuèit]]'', on conta les revoltes vinyateres de [[1907]] i del seu temps:{{Cita|Sabem pla que, per altres rutes,<br />marxen els del [[Menerbés]],<br />[[Carcassonès]] i [[Corbièras]] tota:<br />som els comandos de la nit.}}
|
