Gandia: diferència entre les revisions

L'any [[1359]] va heretar la vila el fill de l'infant, [[Alfons IV de Ribagorça|Alfons Aragó i Foix]], de malnom ''el Vell''. Quaranta anys després, en [[1399]], va rebre d'en [[Martí l'Humà]] el títol de [[duc]], amb Gandia com a centre del ducat, i va establir-hi una cort famosa en l'època. El seu fill [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]] continuà la tasca de son pare: impulsà el conreu de la canya de sucre i la indústria, edificà el [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]], el [[Monestir de Sant Jeroni de Cotalba]], reformà la col·legiata i continuà potenciant la cort que albergà figures literàries com [[Ausiàs March]] (Gandia i [[Beniarjó]] es disputen ser la ciutat de naixement de March), [[Joanot Martorell]] o [[Joan Roís de Corella]]. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a [[Hug de Cardona i Gandia|Hug de Cardona]]. El [[1433]] la rebé l'infant Joan, qui la va cedir el [[1439]] a son fill, el príncep [[Carles de Viana]]; a la seua mort, el [[1461]], passà a la [[Corona d'Aragó|Corona]]. El [[1485]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el qual Gandia actuava com a penyora. A la mort de Pere, el va succeir son germà [[Joan Borja]], qui maridà amb [[Maria Enríquez]], cosina de [[Ferran el Catòlic]]. D'eixe matrimoni va nàixer Joan de Borja, qui va quedar orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]], i que fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. La indústria sucrera es trobava al seu apogeu i ocupava mig miler de persones en una dotzena de [[trapig]]s.<ref>[http://www.elsborja.org/rutes_gandia03.php «La Gandia dels Borja»], ''Els Borja,'' web de l'[[Institut Internacional d’Estudis Borgians]] (IIEB) [consulta el 12 de novembre de 2013]</ref> El nou duc emprengué una tasca urbanitzadora (segona muralla) i cultural que dugué la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. El [[1550]], quan ingressà en la Companyia de Jesús, abdicà en son fill, [[Carles Borja]], el qual contragué matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del comte d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], i mantingué Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]], que en la [[batalla del Vernisa]], o de Gandia, derrotaren l'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

 

 

El [[1740]] [[Lluís Ignasi de Borja]] va morir sense descendència i el ducat va passar als [[Benavente]] i, després, als [[Osuna]], actuals posseïdors del títol. La reactivació econòmica durant el {{segle|XVIII|s}} vingué de la mà del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la [[morera]] i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a la fi del {{segle|XVIII}} hi ha un miler de telers de cinta de [[seda]] i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l'esmentada reactivació. Al {{segle|XIX}} és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al [[taronger]].