Metàfisi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 12:
La zona de la metàfisi està ocupada per un teixit cartilaginós que anomenat[[cartílag metafisial | cartílag de creixement]], gràcies al qual l'os pot augmentar la seva longitud de forma progressiva, de fet creix durant la infància i a mesura que creix s’ossifica prop de la diàfisi i les epífisis.<ref>Visual dictionary of Merriam-Webster http://visual.merriam-webster.com/human-being/anatomy/skeleton/parts-long-bone.php</ref>
Quan acaba el creixement ossi, fet que passa en els humans al voltant dels 18 anys per a les dones i dels 21 anys per als homes, el [[cartílag de creixement]] de la metàfisi és substituït per [[os |teixit ossi esponjós]] i d'aquesta manera la diàfisi i l'epífisi queden unides i ja no és possible que l'os augmenti la seva longitud, la zona d'unió es coneix a partir d'aquest moment com a línia epifisària.
Els grans ossos llargs [[fèmur]], [[tibia]], [[peroné]], [[húmer]], [[cúbit]] i [[Radi (os) |radi]] tenen dos metàfisi, un a cada costat, la que està més pròxima a l'arrel del membre es diu proximal i la més allunyada distal.<ref>Encyclopædia Britannica, http://www.britannica.com/EBchecked/topic/377978/metaphysis</ref>
En els ossos més curts com falanges, metacarpians i metatarsians, hi ha solament una metàfisi que està localitzada en el cas de les falanges, primers metacarpians i metatarsians en la porció proximal i en la resta en la porció distal.
==Clínica==
[[File:Lead PoisoningRadio.jpg|thumb|Una radiografia que demostra la troballa característica de la intoxicació per plom en humans: línies denses a la metàfisi]]
A causa del seu gran subministrament de sang i la seva estasi vascular, les metàfisis dels ossos llargs són propenses a la propagació hematogènia de l'osteomielitis en els nens..<ref name=Luqmani>{{
Els tumors o lesions metafisals inclouen [[osteosarcoma]], [[condrosarcoma]], [[fibrosarcoma]], [[osteoblastoma]], [[encondroma]], [[displàsia fibrosa]], [[quist ossi simple]], [[quist ossi aneurismal]], [[fibroma no ossificant]] i [[osteoma osteoide]]..<ref name="urlInroductory Course">{{
== Referències ==
|