Diferència entre revisions de la pàgina «Metàfisi»

3 octets eliminats ,  fa 1 any
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(m)
Etiqueta: editor de codi 2017
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
La zona de la metàfisi està ocupada per un teixit cartilaginós que anomenat[[cartílag metafisial | cartílag de creixement]], gràcies al qual l'os pot augmentar la seva longitud de forma progressiva, de fet creix durant la infància i a mesura que creix s’ossifica prop de la diàfisi i les epífisis.<ref>Visual dictionary of Merriam-Webster http://visual.merriam-webster.com/human-being/anatomy/skeleton/parts-long-bone.php</ref>
 
Quan acaba el creixement ossi, fet que passa en els humans al voltant dels 18 anys per a les dones i dels 21 anys per als homes, el [[cartílag de creixement]] de la metàfisi és substituït per [[os |teixit ossi esponjós]] i d'aquesta manera la diàfisi i l'epífisi queden unides i ja no és possible que l'os augmenti la seva longitud, la zona d'unió es coneix a partir d'aquest moment com a línia epifisària. <ref name="B"> Tortora - Derrickson. Principis d'Anatomia i Fisiologia, 11a edició (2006). ISBN 968-7988-77-0. Consultat el 13/4/2010 </ref>
 
Els grans ossos llargs [[fèmur]], [[tibia]], [[peroné]], [[húmer]], [[cúbit]] i [[Radi (os) |radi]] tenen dos metàfisi, un a cada costat, la que està més pròxima a l'arrel del membre es diu proximal i la més allunyada distal.<ref>Encyclopædia Britannica, http://www.britannica.com/EBchecked/topic/377978/metaphysis</ref>
 
En els ossos més curts com falanges, metacarpians i metatarsians, hi ha solament una metàfisi que està localitzada en el cas de les falanges, primers metacarpians i metatarsians en la porció proximal i en la resta en la porció distal. <ref> Rodrigo C. Miralles , Iris Miralles: Biomecànica clínica dels teixits i articulacions de l'aparell locomotor, 2a edició, 2005, ISBN 84-458-1518-0. Consultat el 13/4/2010 </ref>
==Clínica==
[[File:Lead PoisoningRadio.jpg|thumb|Una radiografia que demostra la troballa característica de la intoxicació per plom en humans: línies denses a la metàfisi]]
 
A causa del seu gran subministrament de sang i la seva estasi vascular, les metàfisis dels ossos llargs són propenses a la propagació hematogènia de l'osteomielitis en els nens..<ref name=Luqmani>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Luqmani|first1nom1=Raashid|last2cognom2=Robb|first2nom2=James|last3cognom3=Daniel|first3nom3=Porter|last4cognom4=Benjamin|first4nom4=Joseph|titletítol=Orthopaedics, Trauma and Rheumatology|datedata=2013|publishereditorial=Mosby|isbn=9780723436805|pagepàgina=96|editionedició=second}}</ref>
 
Els tumors o lesions metafisals inclouen [[osteosarcoma]], [[condrosarcoma]], [[fibrosarcoma]], [[osteoblastoma]], [[encondroma]], [[displàsia fibrosa]], [[quist ossi simple]], [[quist ossi aneurismal]], [[fibroma no ossificant]] i [[osteoma osteoide]]..<ref name="urlInroductory Course">{{cite ref-web|url=http://www.umdnj.edu/tutorweb/introductory.htm |titletítol=New Jersey Medical School, Pathology Department Introductory Course on Bone Tumours |accessdateconsulta=2009-03-12 |url-status=dead |archiveurlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20090306185754/http://www.umdnj.edu/tutorweb/introductory.htm |archivedatearxiudata=2009-03-06 }}</ref>
 
== Referències ==
455.409

modificacions