Cova de Chauvet: diferència entre les revisions

La cova està situada a les coordenades N 44° 21' i I 4° 29' 24", per sobre del curs superior del riu Ardecha abans de l'obertura de l'''arc de Pont d'Arc''. Les goles de la regió d'Ardecha són la llar de nombroses coves, moltes d'elles amb interès geològic o arqueològic. La ''cova de Chauvet'', no obstant això, és inusualment gran i la qualitat, quantitat i estat de les obres d'art trobades a les seves parets són espectaculars. Sobre la base de la [[Datació basada en el carboni-14|datació per radiocarboni]], la cova sembla haver estat ocupada pels éssers humans durant dos períodes diferents: el [[Aurinyacià]] i el [[Gravetià]]. La major part de l'obra d'art es remunta a la més antiga de les dues eres, el Aurinyacià (30&nbsp; 000 a 32&nbsp; 000&nbsp; AP). La posterior ocupació gravetiana, que es va produir fa 25&nbsp; 000 a 27&nbsp; 000 anys, va deixar poc més que petjades d'un nen, les restes carbonitzades de llars antigues i les taques de fum de les torxes que il·luminaven les coves. Després de la visita del nen a la cova, es van descobrir indicis que suggereixen que la cova es va tapar fins que va ser redescoberta l'any 1994..<ref>{{ref-llibre|cognom=Curtis |nom=Gregory |títol=The Cave Painters: Probing the Mysteries of the World's First Artists |editorial= Knopf |lloc=Nueva&nbsp; York |any=2006 |pàgines=215-216 |llengua=anglès}}</ref> Les petjades poden ser les més antigues petjades humanes que es poden datar amb precisió.

La cova conté les [[Art rupestre|pintures rupestres]] més antigues conegudes, basant-se en la [[Datació basada en el carboni-14|datació per radiocarboni]] del «sutge sobre els dibuixos, procedent de les torxes i del sòl», segons Jean Clottes. Clottes conclou que «les dates es divideixen en dos grups, un centrat al voltant de 27&nbsp; 000-26&nbsp; 000&nbsp; AP i l'altre al voltant de 32&nbsp; 000-30&nbsp; 000&nbsp; AP». A partir de 1999, s'han fixat les dates de 31 mostres de la cova. La més antiga, mostra Gifa 99776 de la «zona 10», es data en 32&nbsp; 900&nbsp; ±&nbsp; 490&nbsp; AP.<ref>{{cita Harvard |Clottes|2003b|p=33|sp=sí}}</ref><ref>{{cita Harvard |Chauvet|1996|p=131|sp=sí|text=per una cronologia de varies coves. Pròleg de Bahn i epíleg de Clottes discutint la datació de Chauvet.}}</ref>

No obstant això, alguns arqueòlegs han posat en dubte aquestes dates. Christian Züchner, basant-se en la seva datació arqueològica, és de l'opinió que les pintures vermelles són del període [[Gravetià]] (c. 28&nbsp; 000-23&nbsp; 000&nbsp; AP) i les pintures negres són de principis del període [[Magdalenià]] (ca.18&nbsp; 000 -10&nbsp; 000&nbsp; AP).<ref>{{ref-web|url=http://www.rupestre.net/tracce/12/chauv.html |títol=Grotte Chauvet Archaeologically Dated |consulta=23 de desembre de 2007 |cognom=Züchner |nom=Christian |data=setembre de 1998 |obra=Communication at the International Rock Art Congress IRAC ´98 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{cita Harvard |Clottes|2003b|p=213-214|sp=sí|texto=tiene una respuesta por Clottes.}}</ref>Pettitt i Bahn creuen que la datació és inconsistent amb l'evolució estilística tradicional i que és incert l'origen del carbó vegetal utilitzat en els dibuixos i el grau de contaminació en les superfícies de roca exposada.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pettitt |nom=Paul |cognom2=Bahn |nom2=Paul |any=2003 |mes=marzo |títol=Current problems in dating Palaeolithic cave art: Candamo and Chauvet |publicació=Antiquity |volum=77 |exemplar=295 |pàgines=134–141 |url=http://www.antiquity.ac.uk/ant/077/Ant0770134.htm |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Pettitt |nom=Paul |any=2008 |títol=Art and the Middle-to-Upper Paleolithic transition in Europe: Comments on the archaeological arguments for an early Upper Paleolithic antiquity of the Grotte Chauvet art |publicació=Journal of Human Evolution |data=2 d'agost de 2008 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?Db=pubmed&Cmd=ShowDetailView&TermToSearch=18678392 |cita=Online, el resumen |llengua=anglès}}</ref> Nous estudis de l'estil mostren que alguns dels gravats gravetiencs se superposen a les pintures negres demostrant l'origen més antic de les pintures.<ref>{{ref-web|cognom=Guy |nom=Emmanuel |any=2004 |url=http://www.paleoesthetique.com/eng/la-grotte-chauvet-un-art-totalement-homogene/ |títol=The Grotte Chauvet: a completely homogeneous art? |obra=paleoesthetique.com |data=febrer de 2004 |llengua=anglès}}</ref>

* {{ref-llibre|cognom=Chauvet |nom=Jean-Marie |coautors=Eliette Brunel Deschamps, Christian Hillaire |altres=Paul G. Bahn (Foreword), Jean Clottes (Epilogue) |títol=Dawn of Art: The Chauvet Cave |any=1996 |editorial=Harry N. Abrams |lloc=Nueva&nbsp; York |isbn=0810932326 |cita=Traducció a l'anglès per Paul G. Bahn de l'edició en francés ''La Grotte Chauvet'' |llengua=anglès}}