{{IniciBio}} fou un magistrat occità, escriptor en [[occità]] i [[francès]]. Líder del [[felibritge]], va recollir contes tradicionals gascons de les comarques de [[Leitora]], [[Agenès]], la [[Regió d'Armanyac]] i la vall de[[Campan]]. És l'autor de la major obra en [[Occità gascó|gascó]] i occità: els [[Contes de Gasconya|''Contes de Gasconha'']]. Fill del notari Joseph-Marie Bladé i Adèle-Marie Liaubon, va créixer en un entorn en què aviat va conèixer els contes de fades sud-francesos de [[Gascunya|Gasconia]] per la seva àvia paterna, Marie de Lacaze de Sainte Radegonde, i la seva àvia materna Marie Couture de Bordeus. Al mateix temps, aquestes experiències infantils es van complementar amb els contes de fades dels treballadors i les criades de pagès. En la introducció de la primera col·lecció de contes de fades, Blade recorda especialment un narrador: el pare Cazaux: -. Va passar la seva infància i joventut a [[Leitora|Lectoure]]. A partir de 1850, va estudiar dret a [[la Sorbona]] de [[París]]. El seu talent lingüístic va fer que es convertís en una celebritat als cafès i pubs d'estudiants parisencs, on va conèixer [[Charles Pierre Baudelaire|Charles Baudelaire]] i [[Anatole France]]. El 1855, tornà a Lectoure i s’hi instal·là com a advocat. Des del 1866, fou també jutge adjunt i va començar a dedicar-se novament als seus interessos literaris. Va participar en investigacions locals i folklòriques. El 1867, va publicar els primers resultats de les seves col·leccions etnològiques en revistes, calendaris i llibrets. Això va donar lloc a correspondència amb estudiosos com [[Reinhold Köhler]] i [[Gaston Paris]]. La seva primera gran publicació va aparèixer en tres volums amb el títol Poésies populaires de la Gascogne. El 1886, va publicar la col·lecció de contes de fades de tres volums: Contes populaires de la Gascogne. Va complementar els seus estudis etnològics amb investigacions científiques com una dissertació sobre les cançons heroiques dels bascos i un estudi, el 1869, sobre l'origen dels bascos "Etude sur l'origine des basques". El 30 de juny de 1900, va morir inesperadament als setanta-tres anys. La seva neboda néta li va dedicar una biografia.
