Insaculació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Història del dret públic català usant HotCat |
|||
Línia 1:
La '''insaculació''' era una forma d'[[elecció]] de càrrecs feta per [[sorteig]], consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d’un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics. Fou emprat, a la darreria de l'[[Edat mitjana]] per a procedir a l'elecció de càrrecs en els governs [[municipi|municipals]], en les confraries o [[gremi]]s, en els consolats i en la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] del [[Principat de Catalunya]]. Els noms dels candidats -establerts prèviament- eren ficats en un [[Bossa d'insaculació|sac]] (insaculats) i eren trets a l'[[atzar]], sovint per un infant de menys de 7 anys.
== Història ==
<br />
=== Atenes Antiga ===
La democràcia atenienca es va desenvolupar al segle VI aC a partir del que aleshores es va anomenar isonomia (igualtat de dret i drets polítics). L’ordenació era aleshores la manera principal d’aconseguir aquesta equitat. Es va utilitzar per escollir a la majoria dels magistrats per als seus comitès de govern i per als seus jurats (normalment de 501 homes). Aristòtil relaciona la igualtat i la democràcia:<blockquote>La democràcia va sorgir de la idea que els qui són iguals en qualsevol sentit són iguals absolutament. Tots són lliures, per la qual cosa afirmen que tots són lliures de forma absoluta ... El següent és quan els demòcrates, ja que tots són iguals, reivindiquen la participació igualitària en tot. </blockquote><blockquote>S'accepta com a democràtic quan els càrrecs públics s'assignen per sorteig; i com a oligàrquics quan s’omplen per eleccions. </blockquote>A Atenes, la "democràcia" (que significa literalment el govern del poble) s'oposava a aquells que recolzaven un sistema d' oligarquia (govern per uns pocs). La democràcia atenenca es caracteritzava per ser dirigida pels "molts" (la gent corrent) que es van assignar als comitès que gestionaven el govern. Tucídides té que Pericles va apuntar-se a la seva Oració Funeraria: "És administrada per molts en lloc dels pocs; per això es diu democràcia".
Una kleroterion al'Ancient Agora Museum (Atenes)
Els atenesos creien que l’ordenació era democràtica però no a les eleccions i utilitzaven procediments complexos amb màquines d’assignació construïdes a propòsit (''kleroteria'') per evitar les pràctiques corruptes que utilitzaven els oligarques per adquirir el seu càrrec. Segons l’autor Mogens Herman Hansen, el tribunal ciutadà era superior a l’assemblea perquè els membres adjudicats van jurar un jurament que els ciutadans habituals de l’assemblea no van fer i per tant el tribunal va poder anul·lar les decisions de l’assemblea. Tant Aristòtil com Heròdot (un dels primers escriptors sobre democràcia) posen èmfasi en la selecció per sort com a prova de la democràcia: "La regla del poble té el nom més just de tots, igualtat ( ''isonomia'' ) i no fa cap de les coses. que el monarca fa. El lot determina els càrrecs, el poder es fa responsable i la deliberació es fa en públic. "
La beca passada va mantenir que l'ordenació tenia arrels en l'ús de l'atzar per divinar la voluntat dels déus, però aquesta visió ja no és comuna entre els estudiosos. En la mitologia grega antiga, Zeus, Posidó i Hades van utilitzar la classificació per determinar qui dominava quin domini. Zeus va obtenir el cel, Posidó el mar i Hades l’inframón.
A Atenes, per ser elegits per sorteig, els ciutadans s'escollien entre el candidatst disponibles, després a una mena de loteria a les màquines de cleroteria. Els càrrecs assignats per sorteig generalment tenien una durada d’un any. Un ciutadà no va podia se elegit pre a un càrrec concret més d'una vegada a la seva vida, però podia presentar-se a altres magistratures. Tots els ciutadans masculins majors de 30 anys que no havien estat abandonats per atímia eren elegibles. Els seleccionats mitjançant loteria s'havien de sotmetre a un examen anomenat "dokimasia" per evitar que fossin elegits funcionaris incompetents. Rarament els ciutadans seleccionats eren descartats. magistrats, una vegada en lloc, van eren sotmesos a un control constant per part de l'Assemblea. Els magistrats nomenats per sorteig havien de rendir compte del seu temps en el càrrec després de la seva excedència, anomenats euthynai. Tanmateix, qualsevol ciutadà podria sol·licitar la suspensió d’un magistrat amb la raó deguda.
=== Llombardia i Venècia - del segle XII al XVIII ===
La ''insaculació'' o ''brevia es'' va utilitzar als estats de la ciutat de Llombardia durant els segles XII i XIII i a Venècia fins a finals del segle XVIII. Els homes, escollits a l'atzar, feien un jurament que no actuaven sota suborn, i després elegien els membres del consell. El vot i l'elecció dels candidats incloïa generalment propietaris, consellers, membres del gremi i, de vegades, artesans. El Doge de Venècia s'elegia mitjançant un complex procés de nominació, votació i ordenació.
La ''insaculació'' s'utilitzava en el sistema venecià només per seleccionar membres dels comitès que servien per a designar els candidats al Gran Consell. En aquest procés de múltiples etapes s'utilitzava una combinació d’eleccions i lots. Lot no s'utilitzava sol per seleccionar magistrats, a diferència de Florència i Atenes. L'ús de lot per seleccionar candidats va dificultar l'exercici del poder de les sectes polítiques i va descoratjar la campanya. Al reduir la intriga i els moviments de poder dins del Gran Consell, molta va mantenir la cohesió entre la noblesa veneciana, contribuint a l'estabilitat d'aquesta república. Les màximes magistracies generalment encara es mantenien en el control de famílies d'elit.
=== Florència - Edicions del segle XIV i XV ===
La '''insaculació''' ''es'' va utilitzar a Florència durant més d'un segle a partir del 1328. candidatures i votar junts van crear un grup de candidats de diferents sectors de la ciutat. Els noms d'aquests homes van ser dipositats en un sac, i en un sorteig es va determinar qui seria el magistrat. L'escrutini es va obrir gradualment a gremis menors, assolint el màxim nivell de participació ciutadana renaixentista el 1378–82.
A Florència, es va utilitzar molt per seleccionar magistrats i membres de la Signoria durant els períodes republicans. Florència va utilitzar una combinació de lot i escrutini per part de la gent, establert per les ordenances de 1328. El 1494, Florència va fundar un Gran Consell en el model de Venècia. A continuació, els nominadors van ser triats per sorteig entre els membres del Gran Consell, cosa que va indicar una disminució del poder aristocràtic.
=== Catalunya ===
A la [[Corona d'Aragó]], des de mitjan [[segle XIV]], la insaculació s'havia aplicat totalment o parcialment per a la provisió de magistratures municipals. No obstant això, van ser els privilegis concedits per [[Ferran II d'Aragó]] (privilegis de 1498, ampliats el 1499), els que van establir el sistema insaculatori en diversos municipis catalans que més tard es va generalitzar i estendre a altres corporacions. L'eficàcia del sistema coincideix amb el descrèdit de l'elecció mediatitzada i no lliure, motiu de partidismes locals i lluites intestines a les ciutats.
Linha 16 ⟶ 40:
Pel [[Decrets de Nova Planta| decret de Nova planta]] ([[1716]]) es va abolir el règim d'insaculació.
=== Suïssa ===
Com que es podia obtenir un benefici financer a través del càrrec d’alcalde, algunes parts de Suïssa van utilitzar la selecció aleatòria durant els anys entre 1640 i 1837 per prevenir la corrupció.
=== Índia ===
El govern local en algunes parts de Tamil Nadu com el poble d' Uttiramerur utilitzava tradicionalment un sistema conegut com a kuda-olai on els noms dels candidats al comitè del poble eren escrits en fulles de palma i posats en una olla i extrets per un nen.
== Bibliografia ==
| |||