#REDIRECT [[ Categoria:Pompeu Fabra i Poch]] ▼
{{FR|data=novembre de 2018}}
{{fusió a|Pompeu Fabra i Poch|data=novembre de 2018}}
[[Fitxer:Monument_a_Pompeu_Fabra.jpg|miniatura|441x441px|Monument a Pompeu Fabra al carrer de la Via Augusta de [[Badalona]], dedicat per la delegació badalonina d'[[Òmnium Cultural]] el 1985.]]
La relació entre '''[[Pompeu Fabra i Poch]] i [[Badalona]]''' començà el 1912 quan tornà de Bilbao i s'estableix provisionalment en una fonda de la ciutat per motius familiars, durant fins al seu exili després de la guerra civil.
== Establiment ==
El [[1912]], després de ser [[Catedràtic d'Universitat|catedràtic]] de la [[Universitat del País Basc|Universitat de Bilbao]], va decidir abandonar el seu lloc de treball i tornar a [[Catalunya]] a dedicar-se a la tasca lingüística que, d'altra banda, no havia deixat mai tot i ser al [[País Basc]]. La família Fabra no es va instal·lar a [[Barcelona]], sinó a [[Badalona]]. Les raons de la decisió de Fabra fou a causa de la seva filla mitjana, Teresa, tenia la salut delicada i els metges els havien recomanat aires i abundants banys de mar. La ciutat de Badalona, situada ben bé a la costa, li oferia aquesta proximitat al mar i una bona comunicació amb les seves feines a la universitat a i l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. A més, des que havia viscut a [[Begoña]], Fabra li agradava viure a ciutats més petites, lluny de les grans aglomeracions de les capitals.{{Sfn|Miracle|1967|p=89}}
Els Fabra es va instal·lar en primer lloc a la Fonda d'en Peret, al [[carrer de Mar]], 12, mentre esperaven que arribessin els mobles i la resta de l'equipatge des de Bilbao.<ref name=":0" /> El retard en l'arribada es produir a causa d'una vaga de ferrocarrils, que va obligar-los a esperar a instal·lar-se al seu domicili definitiu.{{Sfn|Miracle|1967|p=89}}
A l'actual plaça de Josep Cortinas hi havia "can Balluga", la primera casa que va habitar Pompeu Fabra en traslladar-se a Badalona, entre els anys 1914 i 1928, i des d'on va redactar gran part del seu ''Diccionari general de la llengua catalana.'' Una lectura atenta del ''Diccionari'' permet observar-hi la presència de la ciutat, ja que s'hi inclouen alguns del localismes més coneguts -com ''badiu'' o ''micaco''- i un nombre important d'exemples que inclouen Badalona i el seu entorn geogràfic.
Justament davant del mar, al carrer de Santa Madrona, 33, hi havia una de les tres residències que va habitar a la nostra ciutat. Al carrer de Santa Madrona, la família Fabra hi visqué des de l'any 1928 fins a l'any 1930. D'aquells anys són famoses les seves converses amb els pescadors badalonins.
Però va ser al carrer de la Mercè, 34 on la família va establir la seva darrera llar a Badalona (1930-1939) i on el Mestre Fabra va continuar gaudint de la tranquil·litat necessària per avançar en els seus estudis filològics. Una placa a la façana ens recorda el seu llegat.
== Activitats ==
Al davant del bar Can Martri, al [[carrer de Francesc Layret]] (cantonada amb Eduard Flò) estava situada la parada del tramvia núm. 43 -després núm. 70- que anava fins a Barcelona. Pompeu Fabra aprofitava les moltes hores de tramvia per conversar amb els passatgers. Sovint coincidia amb [[Pau Rodon i Amigó]], amb qui tenia llargues discussions de política, societat i cultura. Hi havia badalonins que prenien el mateix tramvia només per escoltar-los, com si es tractés d'una "càtedra ambulant".
Pompeu Fabra va ser el primer director de l'Escola d'Arts i Oficis de Badalona, creada el 1915 i anys després convertida en l'Escola de Treball. Actualment és la seu del Conservatori Professional de Música de Badalona (c. del Pare Claret, 2), on participava activament en diverses entitats, com el Club de Tennis -del qual fou membre fundador-, l'Agrupació Excursionista i altres. El retrat literari i gràfic del periodista i dibuixant Jaume Passarell és un testimoni d'aquestes vivències.
Fabra era una persona propera i activa en el teixit associatiu badaloní, però en una de les vessants en què més va destacar fou en el suport a les empreses pedagògiques i de difusió de la llengua i la literatura catalanes. Així, a més de dirigir uns anys l'Escola d'Arts i Oficis de Badalona, fou president de l'entitat catalanista [[Palestra]], de l'Escola Catalana (situada al començament del [[carrer de Sant Anastasi]]) i també [[Edicions Proa|d'Edicions Proa]], que va començar el seu camí a l'avinguda de Martí Pujol, 40, de Badalona.
=== Nomenament com a fill adoptiu ===
El dia 28 de gener de 1934, tot Badalona es va vestir de festa per fer honor a Pompeu Fabra, [[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]] i [[Margarida Xirgu i Subirà|Margarida Xirgu]]. L'Ajuntament de Badalona va concedir a Fabra la Medalla d'Or de la ciutat i el va nomenar Fill Adoptiu en reconeixement a la seva tasca i a la seva estima per la ciutat. En el seu discurs, Fabra va dir:
"[...] Jo em penso que aquest homenatge que em dediqueu a mi el dediqueu a tots els que han treballat en l'obra de reconstrucció de la nostra llengua. Gràcies a ells, el català avui ja pot entrar a tots els centres importants de cultura."
L'alcalde de Badalona, [[Josep Casas i Costa|Josep Casas]], va respondre: "Estic orgullós de pensar que, a l'avenir, la història, en comentar la vostra obra, tindrà un record per al nostre poble."
== Exili ==
L'estiu de 1936, com tots els estius, la família Fabra es va desplaçar a Sant Feliu de Codines, per passar-hi les vacances. L'esclat de la guerra va impedir al Mestre retornar a Badalona i des d'allà va emprendre el camí de l'exili. Josep Miracle explicava a la seva biografia de Fabra: "Mentre, i en els primers passos d'aquest viacrucis, els nous infeliços aprofitadors de circumstàncies que hi havia a Badalona despenjaven balcó avall del darrer domicili badaloní del Mestre els seus llibres i els seus mobles i en feien la gran i joiosa foguera".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Miracle|nom=Josep|títol=Pompeu Fabra|url=|edició=Tapa dura|llengua=català|data=1998|editorial=Edicions Proa|lloc=Badalona|pàgines=608|isbn=9788482565705}}</ref> Efectivament, la seva casa fou saquejada els seus llibres i mobles cremats al mig del carrer i, segons que explica Carola Fabra a la biografia del seu pare, els objectes de valor i obres d'art que hi havia a casa del Mestre desaparegueren per sempre més.
== Homenatges ==
Actualment, una placa commemorativa -posada per l'Ajuntament de Badalona l'any 2010, quan va ser capital de la Cultura Catalana- recorda que el carrer de la Mercè, 34, fou el darrer domicili de Pompeu Fabra a Badalona.
Amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, es va honorar la seva memòria amb diversos actes que donaven a conèixer la seva obra, que va acomplir mentre vivia a la ciutat. En un acte acadèmic a l'aleshores Cinema Zorrilla (avui, Teatre Zorrilla) el 24 de març de 1969, presidit pel Dr. Rubió i Balaguer -aleshores president de l'Institut d'Estudis Catalans- hi van participar Josep Benet, M. Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Joaquim Molas, Joan Oliver, Manuel Sacristan i poetes locals. Per a aquest homenatge a Fabra, [[Salvador Espriu i Castelló|Salvador Espriu]] va escriure el poema ''El meu poble i jo'', que no va ser poder recitat per causa de la censura.
Han estat múltiples les peticions de la ciutadania de Badalona per al reconeixement de la figura del Mestre, de la seva feina i del record que va deixar a la ciutat. L'any 1985, amb motiu de les XVII Festes Populars de Cultura de Badalona, Òmnium Cultural va promoure la col·locació d'un monòlit d'homenatge a la plaça de l'Assemblea de Catalunya. Amb l'arribada de la línia L2 del metro al centre de la ciutat i la remodelació de la plaça (2010), la ciutadania i les entitats de Badalona van activar la reivindicació de posar el nom de Pompeu Fabra a la plaça i l'estació de metro. Amb la complicitat de les institucions, però sobretot gràcies a la implicació de la societat civil, avui totes dues duen el nom de Pompeu Fabra com a tribut i respecte de la ciutat de Badalona al seu Fill Adoptiu.
[Textos extrets de la Ruta Pompeu Fabra a Badalona, editada per l'Espai Betúlia, i basats en el llibre d'Ester Franquesa i Bonet ''Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom''".<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Franquesa i Bonet|nom=Ester|títol=Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom|url=|edició=|llengua=català|data=2010|editorial=Ajuntament de Badalona i Espai Betúlia|lloc=Badalona|pàgines=|isbn=9788460651970}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Miracle|nom=Josep|títol=Vida de Pompeu Fabra|url=|edició=|llengua=|any=1967|data=|editorial=Editorial Bruguera|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}
▲[[Categoria:Pompeu Fabra i Poch]]
[[Categoria:Badalona]]
| 