{{Fusió#REDIRECT a|[[Pompeu Fabra i Poch|motiu=context|data=desembre de 2018}}]]
[[Pompeu Fabra i Poch]] pretenia donar a la llengua aquella fesomia, aquella capacitat d'expressió i aquella funció política i social que hauria tingut sense l'abandonament cultural i polític i la submissió a d'altres llengües que havia patit durant segles.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Solà|nom=Joan|autor=|cognom2=Ginebra|nom2=Jordi|títol=Pompeu Fabra: vida i obra|url=|edició=|llengua=català|data=2007|editorial=Teide|lloc=Barcelona|pàgines=325|isbn=ISBN 978-84-307-7039-7}}</ref>
==== Una llengua moderna de cultura ====
Fabra va reivindicar per al català l'antiga funció de llengua de cultura en el sentit més ampli del concepte. Retornar-li l'antiga funció significava convertir-la en una llengua moderna, apta funcionalment per a les necessitats comunicatives de la societat contemporània i adaptable a l'expressió de la ciència i del pensament.
