Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions

La Guerra a l'Antiga Grècia és la frase utilitzada per descriure la guerra de les [[polis|poleis]] gregues (les [[ciutat estat|ciutats estat]] de l'[[Antiga Grècia]]), entre la [[hoplita|revolució hoplítica]] del [[segle VIII aC]] i l'emergència de l'[[Regne de Macedònia|imperi macedoni]] al {{segle|IV|-|s}}.

 

 

==Imperialisme atenenc==

[[Història d'Atenes|Atenes]], després de les [[Guerres Mèdiques]] en les que va contribuir més que cap ciutat a la derrota dels invasors, tractava d'atribuir l'hegemonia i de conservar-la després, al marge de les aspiracions independentistes de les ciutats aliades i de fet dominades per Atenes, al marge també de l'hostilitat d'[[Esparta]] i dels seus aliats del [[Peloponès]], que no podien admetre la supremacia atenesa.

 

 

== L'exèrcit espartà ==

{{AP|Exèrcit espartà}}

Aquest poder terrestre d'Esparta es basava en primer lloc en un sistema educatiu des de la infància totalment orientat a la preparació per a la guerra.

 

==Exèrcit beoci ==

Els [[beocis]] sempre van tenir una de les millors cavalleries de Grècia.<ref Name="Spence"/> Els seus hoplites no portaven l'escut rodó habitual, sinó un escut lleugerament eixamplat per ambdós costats.<ref> L. Lacroix, Li bouclier, emblema des Béotiens. Revue belge de philologie et d'histoire, 36, 1958, p.5-30 </ref>

 

 

== Organització militar d'Atenes: l'efebia==

A Atenes, la infància i el començament de l'adolescència es desenvolupaven amb més llibertat i en condicions molt diferents a Esparta.

 

En el temple de la deessa [[Aglauros]], al nord de l'[[Acròpolis]], els efebs prestaven més tard aquest jurament, amb la mà estesa sobre l'altar:

{{Cita|No deshonraré les armes sagrades que porto, no abandonaré el meu camarada de lluita, combatré per la defensa dels santuaris de l'Estat, i transmetré a la posteritat no una pàtria empetitida, sinó més gran, més poderosa, en la mesura de les meves forces i amb l'ajuda de tots. Obeiré als magistrats, a les lleis establertes i les que s'institueixin degudament, si algú intentés abolir, l'hi impediré amb totes les meves forces i amb l'ajuda de tots. Honraré els cultes dels meus pares. Tom com a testimonis a les divinitats: Aglauros, [[Hestia]], [[Enio]], [[Eniali]], [[Ares]] i [[Atenea]], [[Areia]], [[Zeus]], [[Talo]], [[Auxo]], [[Hegèmone]], [[Hèracles]], els límits de la pàtria, els blats, els ordis, les vinyes, les oliveres i les figueres <ref> [[Licurg d'Atenes]], Contra Leócrates, 77.2 ; L. Robert, Études épigraphiques et philologuiques, p.296-307; O. W. Reinmuth, The Ephebic Inscriptions of the Fourth Century BC, Leiden Brill, Leyde, 1971</Ref>}}.

Aquesta llista de divinitats, sobretot Aglauro, Talo, Auxo, i la inclusió dels límits i dels fruits del Àtica tenien un caràcter arcaic molt evident: la fórmula de jurament és segurament anterior al segle V aC.

 

 

== Panòplia ==

L'hoplita tenia una [[panòplia]] formada per armes defensives i ofensives.

 

El casc àtic del [[segle V aC]] (Cranos) era menys pesat que el d'èpoques anteriors i estava adornat amb una cimera menys molesta. Per sobre d'un barret de feltre estava format per una semiesfera metàl·lica coberta per una cimera que adopta la mateixa corba, i per protectors de galtes articulats, de vegades també amb nasal i un protector de clatell.

 

 

La cuirassa (Thorax), gairebé sempre de bronze, estava formada per dues peces, anterior i posterior, unides per dues grapes o ganxos. Acabava una mica més avall de la cintura, deixant les cuixes al descobert, gairebé per complet. Sovint estava adornada amb dibuixos o amb línies que subratllaven els músculs del tòrax. Altres vegades portaven una espècie de gipó de cuir o lli, reforçat per làmines de metall.

 

=== Armes ofensives ===

Les armes ofensives varien menys des de la [[Guerra de Troia|època d'Homer]] que l'equip defensiu. Seguien sent la llança i l'espasa.

 

==Tropes terrestres d'Atenes ==

Sota el comandament suprem de l'[[arcont]] polemarco, i més tard dels [[Estrateg]]s, el cos dels hoplitas atenesos estava dividit en deu unitats, que incloïen a la infanteria de les deu tribus, manades al seu torn pels deu taxiarca, oficials elegits pel poble, els mantells estaven brodats amb amples franges porpra.<ref> Aristòfanes, La pau, v. 303 i 1171 i 1173 </ref> Cada taxiarca designava als caps de companyia ( locagós ).

L'estratego atenès [[Ifícrates]] va crear al segle IV aC un cos de [[peltasta]]s als quals va donar un equip més lleuger que el de l'hoplita. El peltasta és només un hoplita més lleuger. Les seves armes ofensives eren la llança i l'espasa.

 

 

En aquest cos d'arquers a peu, i també en el de arquers a cavall ( hipotoxotai ), calia distingir amb cura dels arquers [[escitas]], comprats per primera vegada per Atenes quan va crear la [[confederació de Delos]] al [[477 aC]] Aquests [[esclavitud en l'Antiga Grècia|esclaus]] actuaven com a policia a Atenes, sobretot en els tribunals, a la [[Ekklesía]] i en les assemblees de tota naturalesa. No eren soldats, sinó policies.

Després de Marató es va crear també un cos de genets, que primer va tenir 300, després 600 i finalment 1.000 cavalls.

 

Podia passar que un dels adversaris s'iniciés l'acció i que l'altre no intentés defensar-se, si els déus no s'havien pronunciat amb claredat: a Platea, l'exèrcit espartà, immòbil, amb les armes als peus i l'escut a terra, va rebre una pluja de sagetes mentre esperava que els déus parlessin.<ref> Heròdot, IX.61-62 </ref>

 

 

En la lluita, els déus i els herois no abandonaven als seus fidels, sinó que lluitaven amb ells. En la batalla de Marató contra els [[imperi persa|perses]], molts soldats atenesos van creure veure a [[Teseu]] en armes, que es llançava al cap contra els bàrbars.<ref> Plutarc, Vida de Teseu, 35 </ref>

 

== Estratègia i tàctica ==

Cada ciutadà mobilitzat havia de posar en el seu sarró o més aviat en la seva cistella ( pleca ) alguna cosa per alimentar-se durant tres dies, sobretot pa, formatge, olives, ceba i all. Aquesta és la raó per la qual Aristòfanes parla sovint d'aquest motxilla que fa olor de ceba i que simbolitzava totes les incomoditats de la vida militar.<ref> Aristòfanes, La pau, v.528-529 </ref>

 

 

== Els morts i els invàlids de guerra ==

En Esparta, als guerrers morts en combat se'ls sepultava embolicats en el seu mantell escarlata, que els servia de mortalla, i se'ls cobria de branques d'olivera. Les seves tombes tenien escrit el seu nom, mentre que les tombes dels altres lacedemonios eren anònimes.<ref> Plutarc, Vida de Licurg, 27.2-3; Flacelière, Robert, Revue des Études grecques, 61, 1948, p. 403-405 </ref>

 

{{Cita| En el moment en què es presentaran les tragèdies, l'herald s'avança, presenta als orfes els pares van morir en la guerra, adolescents vestits amb l'equip de hoplita, i pronuncia la més bella proclama: «El poble ha educat fins a l'adolescència a aquests joves els pares van morir com valents guerrers, ara els arma amb aquesta armadura completa, deixa que cadascú prossegueixi la seva carrera, encomanant a la Bona fortuna, i els convida ocupar la primera fila ( proedría ) al teatre ».<ref> Escairis, Contra Ctesifont, 154 </ref>}}

 

Pel que fa als atenesos que han sobreviscut a les ferides però que estan invàlids o malalts, la polis també els presta ajuda: una llei, atribuïda a [[Pisístrato]], ordena que la ciutat es faci càrrec d'alimentar als mutilats de guerra .<ref> Plutarc, Vida de Soló, 31 </ref>

 

 

== Referències==

 

== Enllaços externs ==