|
== Història ==
La Vall dels Alforins és la protagonista d'un dels contenciosos més llargs de tota la història, ja que des de la conquesta cristiana per part de les tropes aragoneses de [[Jaume I el Conqueridor]] ha estat disputat entre [[Cabdet]] i [[Villena]]. Després de la [[Reconquesta]] cristiana esdevingut el [[1240]], la vall quedà en mans de [[Cabdet]] i de la [[Corona d'Aragó]], però després del [[Tractat d'Almizra]], firmat el [[1244]] per Jaume I d'Aragó i l'aleshores infant Alfons, futur [[Alfons X]] de [[Castella]], la vall dels Alforins i el terme de [[Cabdet]], a la vegada que el castell i terme de [[Villena]], passen a mans castellanes. En [[1304]] es firmà el [[Tractat de Torrelles-ElxTorrellas]], pel qual [[Cabdet]] i el seu terme passà a la [[Corona d'Aragó]], però els Alforins i [[Villena]] romangueren a [[Castella]].
Avançà el segle [[XIV]] i [[Cabdet]] entrà com a Vila Reial amb vot en [[cort (noblesa)|Corts]] endel el [[Regne de València]], dins de la [[Corona d'Aragó]], i a [[Villena]] es va anar gestant el Marquesat homònim. El virrei de València entregà la suficient quantitat de diners perquè Cabdet comprara la vall dels Alforins (any 1355), i que així limités amb el terme d’d'[[Ontinyent]], del [[Regne de València]], ja que es trobava rodejada completament per possessions castellanes. Villena no va vendre la vall per les seves comunicacions amb el seu Regne de Castella.
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], a principis segle [[XVIII]], Villena acusà [[Cabdet]] d'haver donat suport, igual que la resta de la [[Corona d'Aragó]], a l’l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], mentre [[Villena]] el donà, com tota [[Castella]], a [[Felip V d'Espanya|Felip de Borbó]]. Després de la victòria borbònica, [[Villena]], aconseguí del rei la sobirania de la vila cabdetana que passà a convertir-se en aldea de [[Villena]], dins del [[regne de [[Castella]]. D'aquesta manera [[Villena]] va mantindre la seva part de la Vall dels Alforins.
Durant el transcurs del segle [[XVIII]] [[Cabdet]], a través de mossèn Luis Golf, recuperà la seua independència com a municipi, demanant una part de vall que separava per complet [[Cabdet]] de la resta del [[Regne de València]], i per a assegurar-se que [[Cabdet]] no tornaria a "traïcionar-li", li imposà la condició que no retornés a València, quedant així ambdues al [[Regne de Múrcia]]. Des que [[Cabdet]] recuperà la seua independència no parà de reclamar la jurisdicció sobre la vall dels Alforins. Aquest contenciós és per tant un dels més llargs de la història perquè començà en 1355 quan [[Cabdet]] volía comprar la vall, i perdura fins a l'actualitat, sense haver-hi sentència dictada a un recurs de Cabdet, molt anterior a aquests darrers esdeveniments.
Quan [[Villena]] quedà adscrita a la [[província d'Alacant]] en 1836, gran part de la vall dels Alforins tornà al [[Regne de València]], si bé [[Cabdet]] quedà apartat de la seua tradició i història valenciana passant a formar part de la [[província d'Albacete]]. La zona fou declarada Lloc d'Importància Comunitària en [[2007]] i forma part de la [[Xarxa Natura 2000]].<ref>[http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDF.aspx?site=ES5213054 Red Natura 2000]</ref>
== Referències ==
|
