Diferència entre revisions de la pàgina «Castell-estaó»

390 octets eliminats ,  fa 1 any
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
 
== Mineralogia ==
[[Mineralogia|Mineralògicament]] destaca la [[mina Eureka]] a ambdues ribes del riu [[El Flamisell|Flamisell]]. Tot i que mai es va arribar a explotar com a [[Mina (enginyeria)|mina]], la infraestructura es va instal·lar sota un permís d'investigació i com a part de treballs d'investigació entre els anys 1962 i 1965, quan es van obrir les quatre galeries que avui podem reconèixer. S'hi pot trobar principalment [[quars]] i [[barita]], així com diversos [[sulfur]]s i [[carbonat]]s com l'[[ankerita]]; i minerals d'[[urani]] com l'andersonita o la [[uraninita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/loc-53316.html|consulta=9 març 2014|títol=Eureka mine, Castell-estaó, La Plana de Mont-ros, La Torre de Cabdella, El Pallars Jussà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Destaca el descobriment de l'[[abellaïta]] un mineral de la classe dels [[minerals carbonats|carbonats]], el primer a ser descobert a [[Catalunya]].<ref>{{ref-web|url=http://www.minercat.com/2016/03/primera-localitat-tipus-dun-nou-mineral-abellaita-a-catalunya/|consulta=27 març 2016|títol=Primera localitat tipus d’un nou mineral (Abellaïta) a Catalunya|obra=Grup Mineralògic Català}}</ref> Aquesta mina ha sigut el segon [[Jaciment geològic|jaciment]] en el món on s'ha trobat [[Čejkaïta|cejkaïta]], una espècie [[mineral]] molt rara, així com d'altres minerals rars d'urani com l'[[arsenuranilita]], la compreignacita o la [[natrozippeïta]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Abella Creus|nom=Joan|enllaçautor= Joan Abella i Creus|títol=CejkaïtaViñals, arsenuranilita, compreignacita, natrozippeïta i d'altres minerals rars d'urani en el jaciment "Mina Eureka"|publicació=Mineralogistes de Catalunya|pàgines=52-71|volum=X|exemplar=2|consulta=9 març 2014|cognom2=Viñals Olià |nom2=Joan|lloc=Barcelona|editorial=Grup Mineralògic Català|any=2009|issn=1132-7022}}.</ref> Més recentment, la paragènesi de la mina s'ha ampliat amb la troballa de [[boltwoodita]], [[devillina]], gordaïta, [[lavendulana]], metamunirita, schröckingerita i [[volborthita]].<ref>Abella i Viñals, 2012.</ref>
 
== Vegeu també ==
135.561

modificacions