Jacint Verdaguer i Santaló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
jacint verdaguer |
m Revertides les edicions de 178.23.208.125. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Jacint Verdaguer i Santaló''' ([[Folgueroles]], [[Osona]], [[17 de maig]] de [[1845]] - [[Vil·la Joana]], [[Vallvidrera]], Barcelona, [[10 de juny]] de [[1902
Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] tornà a situar la [[llengua catalana]] en la categoria de llengua literària.
== Biografia ==
Línia 8:
[[Fitxer:Folgueroles església.jpg|miniatura|Folgueroles, actual plaça Verdaguer: església i monument dedicat a l'autor, obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas, 1908]]
==== Primers anys a Folgueroles ====
Jacint, Segimon i Ramon Verdaguer i Santaló va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep Verdaguer i Ordeix, era mestre de cases i pagès; la mare, Josepa Santaló i Planas, era una dona aficionada a la lectura i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer en encaminar-lo, d'una banda, cap a la carrera sacerdotal, i, de l'altra, cap a la literària, com el mateix autor va fer palès en una carta al seu amic i mentor Marià Aguiló: "[...] ''fou la dona que amb la seva llet em féu mamar la poesia''".<ref>Carta a Marià Aguiló. Can Tona, 8 de febrer de 1871 </ref>
Verdaguer va ser escolaritzat de ben petit. En aquells anys, l'escola de Folgueroles estava situada a la plaça de l'Església –actual plaça Verdaguer–, davant de la casa familiar. El poeta hi va aprendre les [[beceroles]] i les quatre regles. En el seu poema "A la Verge", Verdaguer fa una emocionada semblança del seu mestre, Martí Safont:
:::::''Lo mestre era un vellet; sa barretina''
Linha 15 ⟶ 17:
:::::''quin mirall tan hermós sa consciència.''<ref name="Curadors: Joaquim Molas i Isidor Cònsul">{{ref-llibre|cognom=Verdaguer|nom=Jacint|títol= "A la Verge", ''Aires del Montseny'', edició de N. Garolera, p. 31|pàgines=174|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2002|ISBN=84-96061-02-7}}</ref>
Verdaguer, alhora, va copsar tots els elements que envolten la vida d'un petit poble i que van ajudar a conformar el seu aprenentatge vital: les festes, els costums i les tradicions locals, els jocs a peu de carrer, els oficis antics i el cicle de les estacions, que marcava el "tempo" de les feines del camp i dels canvis anuals de la natura, i que, per al nostre autor, va ser una font constant de coneixements en botànica i ornitologia, entre d'altres.
==== Vic, anys de formació ====
El curs 1855-56, als deu anys, va començar els estudis al Seminari de Vic. La formació acadèmica va durar quinze anys: primer, com a alumne extern del seminari; després, com a "tridentí", destinat al sacerdoci. El pla d'estudis seguia tres etapes: humanitats i retòrica; filosofia i teologia, i moral, dret canònic i pràctica. Verdaguer va excel·lir, sobretot, en el que avui anomenem ''cultura popular'', marcada per la tradició oral. L'autor recull el lèxic i el folklore popular, els incorpora a les seves obres i en fa difusió entre els prohoms de la Renaixença (com Milà i Aguiló). Destaca la col·laboració amb Marià Aguiló, a qui Verdaguer enviava materials per bastir un corpus cultural popular català; també va contribuir a les recerques de Milà i Fontanals per al seu ''Romancerillo catalán,'' de 1882.
El Seminari Conciliar representava un pilar fonamental de la vida cultural vigatana. En l'època de Verdaguer, els seus alumnes arribaven al miler, i la seva biblioteca, fundada el 1806, va ser l'única de la comarca fins que es va crear la del'' "''Círcol Literari"''.'' A les aules del seminari, Verdaguer va fer amistats decisives, com el seu company [[Jaume Collell]]. El currículum acadèmic de l'autor va ser irregular. Tenia dificultats per a reeixir en els estudis superiors de teologia i filosofia (com va confessar ell mateix: ''es perdia entre els sil·logismes'', i ''Déu li havia escasseja't els dons de crític''). Comptava, però, amb altres aptituds, sobretot en llengua, història o literatura.<ref>{{ref-llibre|cognom=Cònsul|nom=Isidor|títol=Perfils de Verdaguer|pàgines=269|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=2003|isbn=8484373614}}</ref>
[[Fitxer:167 Monument a l'Estudiant davant el palau Bojons.jpg|miniatura|Plaça de Dom Miquel de Clariana amb el monument a l'Estudiant de Vic, obra de Joan Sugranyes, 1978]]
Durant la seva etapa de formació, en què el component literari pren especial rellevància, Verdaguer va completar el coneixement acadèmic a partir de la lectura dels clàssics grecollatins i italians, d'autors castellans del segle d'or, d'autors romàntics francesos i d'autors catalans de totes les èpoques. Al mateix temps, i en part gràcies al seu amic Jaume Collell, va freqüentar els grups literaris de Vic, en especial el "Círcol Literari", fundat l'any 1860.
El 1863 es va instal·lar a can Tona, una masia de Sant Martí de Riudeperes (avui, Calldetenes), on, a canvi de la manutenció, va alternar les tasques d'estudiant, mosso i mestre dels minyons de la casa. Verdaguer va fer referència poètica al seu doble aprenentatge vital amb uns versos de caràcter popular i plens de sentit:
:::::''Poeta i fangador só''
:::::''i en tot faig feina tan neta,''
:::::''que fango com un poeta''
:::::''i escric com un fangador.''<ref>{{ref-llibre|cognom=Torrents|nom= Ricard| títol= Verdaguer. Un poeta per a un poble|lloc=Vic|editorial= Eumo Editorial|data= 2002|pàgina = 23|isbn= 978-84-9766-003-7|pàgines =288}}</ref>
Can Tona emmarca l'aparició de les seves primeres obres literàries de temàtica patriòtica, històrica, poemes d'estil popular i de caràcter amorós; entre els més destacats hi trobem: ''Amors d'en Jordi i na Guideta'', redactat el 1865, poema escrit sota influència de ''Mirèio'' (1859), de Frederic Mistral, i ''Jovenívoles. Primeres poesies d'un fadrí de muntanya'', recull de poemes elaborats en la dècada dels 1860, publicats pòstumament pel seu primer editor, Francesc Matheu, el 1924. Es tracta del conjunt més antic i representatiu de poesia amatòria de Verdaguer, tot i que el recull inclou altres poemes de caràcter jocós i costumista. Va abandonar aquest tipus de poesia quan es va decidir per la carrera eclesiàstica.
[[Fitxer:Vic, Plaça Major (april 2013).JPG|miniatura|Plaça Major de Vic]]
:::::''Sembla un camp de roselles''
:::::''la plaça atapeïda''
:::::''de mocadors vermells,''
:::::''de llargues barretines,''
:::::''i gent i bestiar''
:::::''encara a doll hi arriben:''
:::::''brama l'ase aureiut,''
:::::''salta la mula guita,''
:::::''bela el tendre anyellet''
:::::''i el cavallàs renilla,''
:::::''conta lo mercader,''
:::::''lo quinquillaire crida,''
:::::''canta el pobre ceguet,''
:::::''mes les minyones frissen''
:::::''que, venuda la fruita,''
:::::''que a adinerar venien,''
:::::''amb sos enamorats''
:::::''feta petar una mica,''
:::::''baixen los ulls en terra,''
:::::''veuen que l'ombra minva,''
:::::''veuen que cada punt''
:::::''se van tornant més xiques;''
:::::''alcen los ulls i veuen''
:::::''que el sol se'n va a migdia,''
:::::''i han de deixar el galan.''
:::::''Ne sou de plànyer, nines;''
:::::''però als que us planyen més''
:::::''també els puny, ai!, l'espina.''<ref name="Curadors: Joaquim Molas, Isidor Cònsul">{{ref-llibre|cognom=Verdaguer|nom=Jacint|títol=''La fira de Vic'', VI, a ''Jovenívoles'', ed. crítica de N. Garolera, pp. 49-50.|pàgines=710|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=2006}}</ref>
| |||