Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços buits de plantilles |
Es retira la imatge Michelangelo_Buonarroti_Piazza_Campidoglio.jpg perquè l'administrador Green Giant l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: per [[:c:Commons:Deletion requests/File:Michelangelo Buonarroti Piazza Campidog |
||
Línia 288:
[[Fitxer:CampidoglioEng.jpg|miniatura|[[Gravat]] de l'any [[1568]] d'Étienne Dupérac segons el projecte de Miquel Àngel]]
Després de Florència, a Roma també desenvolupa una etapa arquitectònica durant les seves dues últimes dècades de vida; així, el [[1546]], se li va encomanar la urbanització de la [[plaça del Capitoli]], o ''Campidoglio''. Durant la visita de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], el papa [[Pau III]], entre les diverses realitzacions per a l'ornament de la ciutat amb ocasió de la seva rebuda, havia fet traslladar algunes escultures al turó del [[Capitoli]]: l'any [[1537]], s'hi havia col·locat l'estàtua eqüestre de bronze de [[Marc Aureli]], escultura que havia de ser el centre de partida de tota la urbanització. Miquel Àngel, perquè hi hagués una visió unitària, va disposar el palau Senatori (seu de l'Ajuntament) al fons de la plaça, amb unes escalinates tangents a la façana; a banda i banda, va dissenyar dos palaus bessons, el dels Conservadors i el Palau Nou, que actualment allotgen els [[Museus Capitolins]]. Les façanes d'aquests dos palaus es van projectar divergents, no paral·leles, de manera que la plaça quedés en forma de [[trapezi]], per tal de produir la il·lusió òptica d'una més gran profunditat.<ref> [[#Her88|Hernández Perera 1988]], pàg. 40</ref>
El motiu [[El·lipse|el·líptic]], emprat com a paviment de la plaça, amb una trama curvilínia que el divideix en dotze seccions, recorda el [[símbol]] usat en l'antiguitat pels dotze signes del [[zodíac]], en al·lusió a la cúpula celestial. També és una referència a l'arquitectura cristiana, amb el símbol dels dotze [[apòstols]] al voltant de la figura central del [[Crist]]. El traçament que en fa Miquel Àngel s'assembla als tipus de ''schemata'' medievals per a coordinar el cicle lunar amb altres derivacions com les hores i el zodíac, per exemple el del [[manuscrit]] del {{segle|X|s}} del ''De Rerum Natura'' de sant [[Isidor de Sevilla]].<ref>[[#Ack97|Ackerman 1997]], pàg. 165-167</ref>
| |||